Pal¡¤liatius

Un periodista intel¡¤ligent recordava fa anys que la caritat ha tingut mala premsa al segle XX. S¡¯ha preferit la solidaritat, que ¨¦s m¨¦s igualit¨¤ria. Al contrari que aquesta, la caritat ¨¦s el pal¡¤liatiu vergonyant d¡¯una injust¨ªcia. Enganyosament satisfact¨°ria per a qui l¡¯atorga i humiliant per a qui la rep, la caritat no soluciona res; nom¨¦s encobreix els forats de l¡¯oprobi. El problema, continuava el periodista, ¨¦s que amb la solidaritat no hem anat gaire lluny, al segle XX (ni al XXI tampoc, ara com ara), i al capdavall els pobres s¡¯han quedat pitjor que estaven, sense solucions solid¨¤ries i sense peda?os caritatius. El que ha canviat han sigut els termes que utilitzem, per a alimentar la nostra bona consci¨¨ncia, els que no som tan pobres: ara fan m¨¦s bonic.

Sens dubte el comentari era una caricatura. ?s cert que l¡¯Estat canalitza un flux d¡¯ajuda institucional als necessitats i que hi ha una muni¨® d¡¯entitats c¨ªviques que tamb¨¦ procuren alleugerir les pitjors situacions, i, si ho fan per solidaritat o per caritat, importa poc als qui reben l¡¯ajuda. S¨®n pal¡¤liatius i prou, per¨° val m¨¦s aix¨° que no res.

Comparada amb la immensitat de les angoixes que arriba a passar la gent, l¡¯ajuda que el conjunt de la societat presta als necessitats sempre ha sigut, ¨¦s i, pel que s¡¯intueix, ser¨¤ escassa (si no canvia tot molt). Encara ho ¨¦s m¨¦s en ¨¨poques de crisi econ¨°mica, perqu¨¨, amb l¡¯augment de l¡¯atur, creix el nombre de personal amb problemes, i alhora disminueix la quantitat que l¡¯estat pot destinar a s¨®correr-los. Sense anar m¨¦s lluny, en els ¨²ltims anys, la xifra de pobres s¡¯ha disparat al Pa¨ªs Valenci¨¤. Tamb¨¦ ho ha fet a Catalunya, i encara que sembla que el govern ha procurat, fins ara, que els m¨¦s marginats no paguen els plats trencats de la crisi, la veritat ¨¦s que moltes de les prestacions que abans rebien han minvat o s¡¯han suprimit.

L¡¯assumpte ¨¦s greu i, tal com va, ho pot ser m¨¦s encara. Per aix¨° s¡¯han posat en marxa diverses iniciatives benintencionades. A Catalunya, la que ha fet m¨¦s soroll i ha recaptat m¨¦s diners ha sigut la Marat¨® de TV3 contra la pobresa, que es va celebrar diumenge passat. Aquesta Marat¨® era un acte en part excepcional, perqu¨¨ no s¡¯havia fet mai res aix¨ª, i en part tradicional, perqu¨¨ s¡¯inscriu en una pr¨¤ctica que la televisi¨® catalana ja t¨¦ molt rodada, i que d¨®na bons resultats. Cada any, per desembre, TV3 organitza un programa especial d¡¯un dia sencer, a fi de recaptar fons per a investigar una malaltia. Al llarg del programa hi ha actuacions de tota classe i tamb¨¦ entrevistes i debats que ajuden a entendre qu¨¨ passa amb aquesta malaltia, com viuen els qui la pateixen i per qu¨¨ fan falta i com es gastaran els diners que l¡¯espectador pot aportar telefonant als n¨²meros corresponents. Alhora, pertot Catalunya s¡¯organitzen actes relacionats, que serveixen per a estendre i atiar la participaci¨®. L¡¯invent funciona, la solidaritat (o la caritat) ciutadana s¡¯estimula i s¡¯arrepleguen molts milions ¨²tils.

La Marat¨® de TV3 contra la pobresa ¨¦s la que ha fet m¨¦s soroll i ha recaptat m¨¦s diners

La Marat¨® per la pobresa s¡¯ha muntat sobre aquest esquema. La data era diferent, i tamb¨¦ el tema, perqu¨¨ la pobresa no ¨¦s exactament una malaltia, i els diners no es destinaran a la investigaci¨®, sin¨® a les entitats que la combaten, oferint ajuda als qui la necessiten, i que ja fa temps que es troben desbordades per l¡¯agreujament de la situaci¨®. Gr¨¤cies al costum adquirit amb les altres maratons, la iniciativa estava molt ben preparada. Hi havia 600 actes programats, entre els quals alguns de tan vistosos com el partit de Bar?a contra Bar?a, amb Josep Guardiola i Tito Vilanova com a entrenadors enfrontats. Amb tot, la recaptaci¨® va tardar a enlairar-se, i al migdia tot just s¡¯havia arribat al mig mili¨® d¡¯euros.

S¡¯intueix que un dels motius de la retic¨¨ncia c¨ªvica ¨¦s precisament que la pobresa i la malaltia no s¨®n el mateix. La primera ¨¦s un problema exclusivament social, i la gent suposa que les institucions s¨®n les que se n¡¯haurien de fer c¨¤rrec. ?s la seua responsabilitat, i els ciutadans entenen que no l¡¯estan complint b¨¦. Per aix¨°, tant el president Mas com el conseller Cleries van haver de subratllar que, en efecte, l¡¯obligaci¨® del govern ¨¦s la de fer tant com puga, per¨° que, davant d¡¯una situaci¨® excepcional, cal la implicaci¨® de tots. Potser aquest argument va pesar, o potser ho van fer les imatges i les paraules de les v¨ªctimes i dels qui els ajuden, que per moments s¡¯acostaven a un crit desesperat d¡¯auxili. A les 12 de la nit s¡¯havien recaptat m¨¦s de 4 milions.

Per descomptat, amb aix¨° no n¡¯hi ha prou, ni de lluny. Per¨° els qui s¡¯encarreguen de donar menjar i llit als qui no en tenen van veure el seu futur immediat una mica menys negre. La caritat, ni tan sols la massiva, no ¨¦s cap soluci¨®, per¨° alguns la viuran com un respir. M¨¦s val aix¨ª.