A la recerca del jard¨ª metropolit¨¤

Adam llaurava la terra i Eva paria enmig d¡¯immensos dolors. Mentre la suor els regalimava per la front, aquella maledici¨® divina que el creador els va imposar per desobeir, veien a la llunyania la refrescant exuber¨¤ncia del jard¨ª de l¡¯Ed¨¨n. D¨¦u no els anava a deixar que se n¡¯escapessin tan f¨¤cilment, o sigui que va encomanar a un ¨¤ngel i a una espasa flamejant que els record¨¦s constantment la impossibilitat de tornar a l¡¯indret id¨ªl¡¤lic, verd i on no existien les complicacions. El del parad¨ªs ¨¦s un dels mites occidentals que m¨¦s han marcat la manera d¡¯entendre el nostre lloc al m¨®n. I la ciutat.

El parc urb¨¤, entre altres, respon a aquesta reminisc¨¨ncia del parad¨ªs perdut. I aquests dies ¨¦s l¡¯aniversari d¡¯un d¡¯aquells edens de ciutat que posseeix Barcelona. El 7 de juny de 1912 va obrir portes el Tur¨® Park, una gran finca destinada a la diversi¨® de la ciutat que acabava en el que ara ¨¦s la pla?a de Francesc Maci¨¤. El terreny era propietat del matrimoni de Josep Bertrand i Manuela Girona i superava els actuals l¨ªmits del parc. All¨¤ hi va haver muntanya russa, guinyols i globus aerost¨¤tics...

Al cap de quinze anys, quan ja no hi havia ni firaires ni camells per divertir la canalla, l¡¯arquitecte Nicolau Rubi¨® i Tudur¨ª va decidir reconvertir-lo en un gran jard¨ª perqu¨¨ els ve?ns en traguessin profit. I van arribar les alzines, els til¡¤lers, els recorreguts interiors... Una decisi¨® d¡¯un home avan?at a l¡¯urbanisme i al paisatgisme del seu temps. Cent anys despr¨¦s, la ciutat s¡¯enfronta a la mateixa pregunta: qu¨¨ es pot fer amb el verd a la ciutat?

Com ha de ser el parc del futur? ?s sostenible en l¡¯actual situaci¨® econ¨°mica i ecol¨°gica el model tradicional? Aquestes s¨®n les preguntes existencials que prova de respondre aquests dies el paisatgisme. Barcelona t¨¦ en gestaci¨® tres projectes urban¨ªstics vitals: la remodelaci¨® de la pla?a de les Gl¨°ries, la intervenci¨® sobre les vies del tren d¡¯alta velocitat a la Sagrera i les 16 portes de Collserola. S¨®n les costures d¡¯un nou discurs urban¨ªstic que est¨¤ constituint la ciutat. En ¨²ltima inst¨¤ncia, una reflexi¨® sobre el paper que ha de jugar la natura a la ciutat.

Fer parcs i jardins a l¡¯estil de Rubi¨® i Tudur¨ª (Ma¨®, 1891 - Barcelona, 1981) o com el Parc del Laberint d¡¯Horta (el m¨¦s antic que es conserva a la ciutat i d¡¯autoria de dissenyadors italians i francesos) ¨¦s ara impensable. El paradigma de submissi¨® de la naturalesa davant del poder hum¨¤, finalment l¡¯ess¨¨ncia cl¨¤ssica del jard¨ª, ha canviat radicalment. A l¡¯article El jard¨ªn del futuro: entre la est¨¦tica y la tecnolog¨ªa, l¡¯arquitecte i professor polon¨¨s Josep Rykuert ho defineix breument: ¡°portar la natura a la ciutat i fer ¨²til la natura al ciutad¨¤¡±.

¡°La figura del paisatgista no desapareix. El dissenyador de parcs ara busca la continu?tat, crea recorreguts. Abans el que es pretenia era generar encreuaments, centres, eixos, en definitiva, la necessitat d¡¯acotar l¡¯espai¡±, explica el doctor arquitecte Enric Batlle, professor d¡¯urbanisme i paisatge a l¡¯Escola T¨¨cnica Superior d¡¯Arquitectura del Vall¨¨s.

Aquest esperit es troba al Cam¨ª Comtal, la intervenci¨® sobre la Sagrera, encara en fase de planificaci¨®. Els dissenys dels arquitectes catalans AldayJover i RCR associats amb l¡¯holand¨¨s West 8 proposen un gran parc lineal, que vol connectar el que eventualment es faci a les Gl¨°ries, amb la Ciutadella, amb el mar... Una autopista verda de sortida i de connexi¨® amb el territori.

El mateix passa amb les 16 portes de Collserola. M¨¦s enll¨¤ de la pol¨¨mica respecte de la manera com l¡¯Ajuntament de Barcelona ho est¨¤ desenvolupant, el fons de la iniciativa compta amb un gran consens. La necessitat d¡¯augmentar la interrelaci¨® entre la muntanya i la ciutat. L¡¯actuaci¨® integral als barris fronterers es veur¨¤ completada amb l¡¯acabament del passeig de les Aig¨¹es, que suposar¨¤ la creaci¨® d¡¯un corredor verd de m¨¦s de 20 quil¨°metres de llarg¨¤ria. Des del consistori esperen que tot el proc¨¦s es dugui a terme en uns 20 anys.

El parc t¨¦ adherida a la pr¨°pia natura un reclam monumentalista. Les fonts, els laberints de bardisses, les grans est¨¤tues s¨®n algunes de les fites tradicionals. Batlle creu que en el nou paradigma, aquesta funci¨® la compleix la l¨ªnia, la simplicitat. ¡°Tamb¨¦ hi ha de tenir cabuda l¡¯agricultura, fa molts anys que parlem d¡¯aquesta mena d¡¯usos a dins de la ciutat¡±, assegura. T¨¦ tend¨¨ncia, aix¨ª, per una monumentalitat nova, diferent, buc¨°lica.

L¡¯arquitecte posa com a exemple el que va passar amb un parc p¨²blic inacabat a Esplugues de Llobregat, tocant a la Diagonal. ¡°Per la crisi es va aturar el projecte. Com que el solar es va quedar buit vam decidir cobrir-lo plantant una barreja de llavors de diferents esp¨¨cies, entre les quals l¡¯alfals. Est¨¨ticament era bonica, la difer¨¨ncia entre altures i colors. I resulta que alguns dels pastors de Collserola van decidir portar-hi els ramats d¡¯ovelles i ara s¡¯ha generat una connexi¨® entre els espais¡±, explica.

El nou paradigma, per¨°, ¡°no ¨¦s un tema merament est¨¨tic¡±, afegeix el regidor de medi ambient de l¡¯Ajuntament de Barcelona, Joan Puigdollers (CiU). ¡°El gran projecte ¨¦s que el verd sigui una part intr¨ªnseca de la ciutat i que sigui sostenible¡±, diu. ¡°La discussi¨® entre la pla?a dura i la pla?a tova s¡¯ha mort¡±, coincideixen el regidor i l¡¯arquitecte Batlle.

La crisi econ¨°mica i la conseg¨¹ent necessitat d¡¯optimitzar recursos ha afegit dinamisme al debat de la sostenibilitat als jardins. ¡°La crisi accentuar¨¤ molts defectes dels quals, per exemple, pateix Nova York, com ara problemes d¡¯asfalt de carrers i instal¡¤lacions de metro. Comparada amb altres ciutats, Barcelona ¨¦s brillant, neta, per¨° segurament la crisi repercutir¨¤ en el sistema de neteja, que ha millorat per¨° que no acaba de funcionar b¨¦ del tot i, sobretot, en la conservaci¨® de parcs, que aix¨° s¨ª que est¨¤ malament¡±, adverteix l¡¯arquitecte Oriol Bohigas.

El discurs smart que promou l¡¯Ajuntament de Barcelona intenta respondre tecnol¨°gicament als problemes de les ¨¤rees verdes, explica Puigdollers. Aspersors intel¡¤ligents que mesurin els nivells d¡¯humitat i reguin nom¨¦s quan calgui, ¨²s d¡¯adobs m¨¦s amigables amb l¡¯ambient... ¡°Els arquitectes tamb¨¦ hem de ser conscients que els dissenys han de tenir valors ecol¨°gics. Pensar, per exemple, com es pot reutilitzar l¡¯aigua de la pluja per garantir la sostenibilitat del rec. O b¨¦ optar per esp¨¨cies m¨¦s aut¨°ctones, per exemple¡±, afirma Batlle.

Els jardins, com el transport p¨²blic, s¨®n deficitaris per naturalesa. Per¨° ¨¦s una inversi¨® p¨²blica irrenunciable. Ser enmig de la ciutat i veure com un agr¨® pesca en un estany ¨¦s un valor que no es pot perdre. ?s irrenunciable perqu¨¨ respon a l¡¯etern intent hum¨¤ de desafiar l¡¯¨¤ngel i l¡¯espasa i tornar al Parad¨ªs perdut.