Retrat del pare

A la mort del pintor Achille Emperaire els seus familiars acumularen en el jard¨ª de l¡¯estudi tots els seus llen?os, apunts i paperassa diversa i, sense pensar-s¡¯ho dues vegades, li pegaren foc. El gran amic de Paul C¨¦zanne, immortalitzat en un dels retrats m¨¦s singulars de l¡¯artista d¡¯Ais de Proven?a, va deixar, d¡¯aquesta manera, ben poca obra per a la posteritat. Els familiars s¡¯encarregaren que els historiadors de l¡¯art tingueren poc de material per a reconstruir l¡¯obra i la biografia d¡¯aquest pintor. A hores d¡¯ara seria molt interessant poder estudiar aquells llen?os i esbossos, i veure com van influir en la pintura de C¨¦zanne. Per¨° els familiars d¡¯Achille estaven conven?uts que tot all¨° no tenia gens d¡¯inter¨¦s, que es tractava d¡¯un art exc¨¨ntric, si no imp¨²dic i immoral, indecent i lleig, i d¡¯aquesta manera sotmeteren el llegat pict¨°ric a l¡¯element purificador del foc. De vegades la posteritat d¡¯un artista dep¨¦n de circumst¨¤ncies com aquestes: ning¨² no parla gaire d¡¯Achille Emperaire, perqu¨¨ no se¡¯n pot dir gran cosa, no ens queda res, no tenim on agafar-nos, i si el seu nom encara es recorda ¨¦s per la convulsiva amistat amb C¨¦zanne. Per¨° de segur que aquells impetuosos familiars d¡¯Achille tamb¨¦ haurien cremat el retrat de C¨¦zanne, si l¡¯hagueren tingut a m¨¤. De vegades molts artistes brillants no aconsegueixen el reconeixement que es mereixen per aspectes del tot circumstancials, del tot aliens a l¡¯art: ?o ¨¦s, una fam¨ªlia incommovible. D¡¯altres, ¨¦s al contrari, i s¨®n els familiars els que, des de la seua passi¨® recalcitrant vers el record de l¡¯¨¦sser estimat, es barallen amb la cr¨ªtica i les institucions. Un cas impressionant ¨¦s el de la pintora Roberta Gonz¨¢lez, la filla de Juli Gonz¨¢lez: l¡¯escultor, quan va morir, va deixar una gran part de la seua obra in¨¨dita, entre altres motius com a conseq¨¹¨¨ncia de la seua extremada timidesa i exig¨¨ncia. J. F. Yvars ho explica en el seu llibre Al tiempo del arte: ¡°Roberta acab¨® por abandonar la pintura, obsesionada por la memoria y el estilo de su padre que administr¨® con generosidad, justo es repetirlo, con donaciones y pr¨¦stamos casi simb¨®licos a los museos y particulares. El hecho de que hoy podamos contemplar en espacios p¨²blicos algunas obras de Gonz¨¢lez, tanto en Par¨ªs como en Amsterdam, se debe al admirable compromiso de clan de Roberta, enfrentada a corrientes de opini¨®n no siempre favorables al artista¡±. Comprom¨ªs de clan, diu Yvars. Tant de bo els familiars d¡¯Achille Emperaire n¡¯hagueren tingut una mica. Gr¨¤cies a Roberta, Juli Gonz¨¢lez ¨¦s avui una figura de primera magnitud en la sensibilitat contempor¨¤nia. Ara l¡¯IVAM ha organitzat una gran exposici¨® d¡¯obres de Roberta, complementada amb les escultures del pare. Un di¨¤leg en la posteritat de dos grans artistes, i on per sobre de tot destaca l¡¯emocionant retrat que Roberta va fer de son pare. Un retrat que ens parla de l¡¯amor d¡¯una filla: d¡¯una pintora de gran talent que ho va abandonar tot per salvar del foc l¡¯obra genial del pare.