¡°L¡¯entorn digital ha afavorit la mobilitzaci¨®¡±

Pocs barris de Barcelona han canviat la pell tant r¨¤pidament com el de Fort Pienc, atrapat entre l¡¯antiga Estaci¨® del Nord i el burg¨¦s passeig de Sant Joan. Ahir, territori de transportistes i ve?nat ind¨ªgena, i, avui, un dels indrets de la ciutat m¨¦s ex¨°tics. El cas ¨¦s que, des de fa un quant temps, els xinesos l¡¯han fet seu. Obrin dia s¨ª i dia tamb¨¦ karaokes, cibercaf¨¦s, restaurants, perruqueries, supermercats prove?ts de productes incomprensibles, s¡¯ocupen dels bars de tota la vida i lloguen limusines blanques i enormes com si foren dracs voladors. Potser ¨¦s un territori inh¨°spit per a citar-s¡¯hi amb un botiguer de Sants dels de sempre o amb alg¨² del Llobregat poblet¨¤ que encara subsisteix, per¨° no per al periodista i professor Josep Llu¨ªs Mic¨® (Font de la Figuera, 1974), especialista a perseguir amb l¡¯entusiasme d¡¯un ca?ador de lepid¨°pters les mutacions del m¨®n, especialment de les que han provocat les noves tecnologies ferotges. La seua passi¨® per all¨° digital ¡ªconfessa que t¨¦ totes les ¡®maquinetes-joguet¡¯¡ª li ve lluny.

Fa una pila d¡¯anys a la Universitat d¡¯Estiu de Donostia, despr¨¦s d¡¯escoltar el periodista Luis Fern¨¢ndez Fern¨¢ndez, intu¨ª que l¡¯edici¨® digital no lineal en televisi¨® canviaria la vida dels periodistes. Fet i fet, aquest tema fou el de la seua tesi doctoral, dirigida per Jos¨¦ Pr¨®sper a la Universitat Polit¨¨cnica de Val¨¨ncia. El text el va escriure al tren i al bus, a cavall de Girona ¡ªon vivia i feia de periodista de tribunals¡ª, Vic i Barcelona, ciutats on comen?ava a exercir de docent universitari. Amb aquell bagatge, Mic¨® tingu¨¦ l¡¯oportunitat de passejar per alguns dels principals congressos del m¨®n dedicats a la mat¨¨ria i, alhora, de convertir-se en un col¡¤laborador habitual de les publicacions cient¨ªfiques m¨¦s prestigioses com a especialista en la digitalitzaci¨® de la premsa. De la seua tesi tamb¨¦ va acabar eixint el primer manual de ciberperiodisme en catal¨¤, Periodisme a la xarxa (Eumo). Un text rigor¨®s, val a dir, molt oport¨² en un context de desorientaci¨® absoluta.

Ens citem en el soterrani ¡ªuna mica inquietant¡ª d¡¯una cafeteria del Pienc atesa, ¨¦s clar, per xinesos. Mic¨®, ni mig enfonsat en la seua butaca, no pot amagar que ¨¦s prim i alt com un sant Pau. Nervi¨®s, bellugad¨ªs, mou els dits sobre el teclat del m¨°bil gaireb¨¦ amb la precisi¨® d¡¯un pianista. Contesta no s¨¦ a qui o a qu¨¨ abans que puguem iniciar la conversa. Des d¡¯enguany ¨¦s director del Grau de Periodisme de la Facultat de Comunicaci¨® Blanquerna de la Universitat Ramon Llull i el c¨¤rrec, naturalment, li ha complicat una mica m¨¦s la vida. Avui mateix far¨¤, entre altres ocupacions, d¡¯amfitri¨® d¡¯un grup d¡¯estudiants estrangers i, aix¨ª doncs, aviat se n¡¯haur¨¤ d¡¯anar a fer el rendez-vous.

Tot just acaba de publicar Cib¨¨rtica. TIC i canvi de valors (Barcino). ¡°?s evident que les TIC han modificat els nostres valors. Per exemple: en el passat confiar en la col¡¤laboraci¨® de cara a una campanya pol¨ªtica podia semblar, fins i tot, na?f, un objectiu dif¨ªcil d¡¯assolir. L¡¯entorn digital, per¨°, ha afavorit la mobilitzaci¨®. El sistema s¡¯ha adonat d¡¯aquesta capacitat i l¡¯ha xuclada¡±, assegura. Ara b¨¦, tamb¨¦ adverteix que el fet ha tingut una contrapartida no tant ben¨¨vola: ¡°Certament, la gent no ha tingut mai tanta capacitat com ara per a participar en les xarxes socials, per¨° participaci¨® i democr¨¤cia no s¨®n exactament la mateixa cosa. Hi ha molts que legitimen les seues actuacions malintencionadament basant-se en un c¨°mput de clics amb el ratol¨ª¡±. Amb tot, all¨° que m¨¦s preocupa al periodista ¨¦s el fet que, paradoxalment, la digitalitzaci¨® ha posat en perill la transpar¨¨ncia i la veritat. ¡°Com a periodista¡±, explica, ¡°sovint publique informaci¨® en la Xarxa amb el meu nom i cognoms i, sobre aquesta informaci¨®, rep deu, vint o cent comentaris tots fets des de l¡¯anonimat. ?s com si assist¨ªs a una tert¨²lia i fos l¡¯¨²nic convidat que no du el passamuntanyes posat. Hem cedit en aquest aspecte i la transpar¨¨ncia est¨¤ convertint-se en el contrari. La irrupci¨® de milers d¡¯encaputxats en un debat que es pret¨¦n transparent pot ser perill¨®s¡±. ¡°La gent vol tots els drets que tenim els periodistes, per¨° cap ni un deure¡±, repunta.

D¡¯acord amb l¡¯expert Nicol¨¤s Carr, constata tamb¨¦ que les TIC ens han convertit en una societat m¨¦s adolescent. No ¨¦s una visi¨® massa optimista. ¡°La nostra societat¡±, diu, ¡°s¡¯ha tornat molt impacient, vol est¨ªmuls immediats, les TIC han posat a prova valors com la const¨¤ncia, l¡¯esfor?¡­¡±. D¡¯alta banda, ha generat tamb¨¦ una realitat virtual a qu¨¨ sovint donem massa import¨¤ncia: ¡°Quan parlem de noves tecnologies TIC i de la influ¨¨ncia que tenen sobre fets com els de la primavera ¨¤rab, potser caldria pensar en q¨¹estions com ara per qu¨¨ la majoria de les ¡®piulades¡¯ sorgides de l¡¯entorn d¡¯unes revoltes determinades s¡¯han fet en angl¨¦s i fora dels pa?sos afectats, o analitzar, posem per cas, quantes connexions a Internet hi ha al Iemen. Sobrevalorem massa la q¨¹esti¨®. El s¨²mmum d¡¯aquesta visi¨® l¡¯exemplifica la vinyeta gr¨¤fica d¡¯un diari internacional ben important en qu¨¨ es pot veure un individu que s¡¯enfronta a un carro de combat amb un m¨°bil a la m¨¤¡­, ¨¦s una bestiesa creure que aquest m¨°bil pot aturar la bala del can¨®¡±. Com Carr, confia en el fet que, finalment, ser¨¤ l¡¯educaci¨® la que ens resituar¨¤.

Sobre el futur del periodisme, que actualment navega sobre la pastera de la migraci¨® digital, sense rumb, Mic¨® no nega que tamb¨¦ ell se sent desorientat, tot i que no li agrada caure en el dramatisme. ¡°El paper est¨¤ sent despla?at, certament, per¨°, ha estat un suport que durant segles ens ha servit i ens servir¨¤, no crec que n¡¯arribem a con¨¦ixer la desaparici¨®, es tracta de no renunciar a res i d¡¯adaptar-se¡±, afirma conven?ut.

Tampoc no pensa que l¡¯anomenat periodisme ciutad¨¤ represente la fi de res. ¡°Els mateixos capdavanters d¡¯aquest periodisme tan cr¨ªtics amb els mitjans tradicionals s¡¯estan adonant que no n¡¯hi ha prou de fer servir unes tecnologies, ni tan sols d¡¯estar al lloc dels fets en el moment oport¨², i que calen unes t¨¨cniques, unes dades de context, un ofici¡­ I ara, doncs, parlen de muntar com una mena d¡¯escoles, aix¨° ¨¦s, de muntar¡­ unes facultats?¡­ B¨¦, ja estan inventades¡±, somriu. ¡°Hi ha motius¡±, rebla, ¡°per a un cert optimisme. Mai com ara en la hist¨°ria no hi havia hagut un consum tan enorme d¡¯informaci¨®. Els periodistes, malgrat les xarxes socials, les TIC, continuarem sent necessaris¡±.

Mic¨® escura el te, trau la mordassa al m¨°bil i escampa en direcci¨® a la realitat real.