El poliedre Vicens Vives

El millor soldat amb qu¨¨ comptava avui Catalu-nya¡±: aix¨ª definia Josep Tarradellas a Jaume Vicens Vives quan aquest va morir. El president a l¡¯exili havia dipositat moltes esperances en l¡¯historiador, i la seva mort va trastocar-li els plans. Per¨° m¨¦s significatiu que els adjectius grandiloq¨¹ents, Tarradellas va haver d¡¯enviar als seus correligionaris una nota per advertir-los que Vicens era dels seus, i no dels franquistes: la premsa oficial va dedicar grans elogis a Vicens, i aix¨° era dif¨ªcil de digerir des de l¡¯exili.

La necessitat d¡¯aclarir qui havia estat l¡¯historiador ¨¦s prou significatiu de la controv¨¨rsia que el va envoltar des dels anys 40, quan es produ?a la paradoxa que escrivia en l¨ªnia amb la dictadura alhora que era depurat, fins que aconsegu¨ª la c¨¤tedra el 1948. Per aix¨° era vist des de la resist¨¨ncia i l¡¯exili com un franquista, tot i que ja tenia fils estesos amb nuclis de la resist¨¨ncia cultural. Tot plegat molt complicat, prova d¡¯uns anys on era dif¨ªcil sobreviure sense contradiccions, perqu¨¨ la dictadura ho condicionava tot, tamb¨¦ les aportacions historiogr¨¤fiques, com queda patent en El nacimiento y la construcci¨®n del estado moderno, volum d¡¯homenatge amb la pon¨¨ncia p¨°stuma de Vicens i altres textos in¨¨dits que evidencien com les seves darreres produccions excel¡¤lien en un context historiogr¨¤fic ben pobre, i estaven plenament alineades amb les reflexions europees.

A explicar la complexitat de Vicens han dedicat Cristina Gatell i Gl¨°ria Soler 600 p¨¤gines d¡¯un llibre molt documentat, amb material in¨¨dit de l¡¯arxiu de Vicens, amb la riquesa dels epistolaris privats amb Josep Pla, Joan Ferrater Mora o Florentino P¨¦rez Embid, que aporta una visi¨® poli¨¨drica del personatge, on es fa dif¨ªcil destriar l¡¯aposta cultural de la pol¨ªtica, m¨¦s encara en un personatge hiperactiu i sotm¨¨s a una conjuntura pol¨ªtica dur¨ªssima.

L¡¯inquiet Vicens ho va provar tot. Per for?a o per grat, en tan sols 20 anys va passar de publicar articles d¡¯orientaci¨® franquista a manifestos democr¨¤tics. Un cop aconseguida la c¨¤tedra es va lliurar a una intensa i ambiciosa tasca historiogr¨¤fica, per a la qual necessita ressorts del poder. ?s per aix¨°, i confiat en una hipot¨¨tica sensibilitat cap a la cultura catalana que s¡¯alinea amb els opusdeistes d¡¯Arbor, que lliuren batalla amb els falangistes. Ell mateix diu que se sent l¡¯¨²nic enlla? s¨°lid de Catalunya amb el Madrid oficial (el desembre de 1952 li demanava a Pla un article elogi¨®s ¡°per a donar-me davant els madrilenys certa representaci¨® efica?, i no solament des del punt de vista cient¨ªfic, en el qual tinc guanyats els meus punts¡±), afirmaci¨® discutible, per¨° indicadora d¡¯una fort¨ªssima personalitat i de la convicci¨® del seu paper transcendent. La crisi del r¨¨gim de 1956 el va deixar sense aliats a Madrid, i el conven? de la impermeabilitat del r¨¨gim. Aleshores s¡¯aboc¨¤ a un activisme clandest¨ª, amb l¡¯Alian?a pel Redre? de Catalunya, que proclama la fi de la Guerra Civil i el paper preponderant d¡¯una joventut que ¡°es declara del tot aliena a la feixuga her¨¨ncia d¡¯uns esdeveniments malastrucs¡±, i tamb¨¦ vol teixir el futur a partir del reconeixement de les dues forces socials b¨¤siques: l¡¯individualisme burg¨¨s i el sindicalisme obrer, sectors que en paral¡¤lel analitzava hist¨°ricament. I tot plegat, amb el convenciment que el futur passava per Europa. Del llibre sobresurt la xarxa de relacions que va teixint Vicens amb un triangle en qu¨¨ destaquen l¡¯abat Escarr¨¦, Pla i Tarradellas, per¨° tamb¨¦ Ferrater Mora, amb qui descobreix afinitats arran de Not¨ªcia de Catalunya (1954). I mentre, no para de moure¡¯s pol¨ªticament, segueix amb l¡¯ofici, presentant pon¨¨ncies en congressos internacionals, tot i que des de l¡¯exili Bosch i Gimpera considerava que ¡°cient¨ªficament s¡¯entusiasmava amb les modes noves¡±. Per a Vicens no existia una divisi¨® clara entre les dues feines. Com recorda Josep Fontana a El ¨²ltimo Vicens ¡ªdins El nacimiento...,¡ª havia deixat escrit en una carta de 1958: ¡°Continuo pensant que hi ha quelcom m¨¦s important que la universitat, que ¨¦s el pa¨ªs, i que m¨¦s important que la ci¨¨ncia hist¨°rica ¨¦s la universitat, per¨° que es pot servir el pa¨ªs a trav¨¦s de la ci¨¨ncia hist¨°rica¡±, que Fontana considera la m¨¦s v¨¤lida de les lli?ons del mestre.

Pol¨ªtica i cultura entrelligades, doncs, com mostrava la seva entrada a l¡¯IEC el 1958, despr¨¦s de superar moltes malfiances; a aquelles al?ades ja era considerat un conspicu intel¡¤lectual resistent, per¨° la mort el sorprengu¨¦ amb nom¨¦s 50 anys, i el final abrupte no permet saber quin hauria estat el seu paper ni si s¡¯hauria adaptat a l¡¯auge del marxisme dels 60.

Minuci¨®s i detallat, el lector trobar¨¤ a Amb el corrent de proa eixos fonamentals d¡¯una hist¨°ria cultural de la postguerra, per¨° trobar¨¤ a faltar una conclusi¨® expl¨ªcita del complex trajecte de Vicens.