Jordi Ferr¨¦: ¡°L'edici¨® en catal¨¤ est¨¤ molt atomitzada¡±

?s el director del flamant 9 Grup Editorial per¨° Jordi Ferr¨¦ (Valls, 1964) no t¨¦ ni les claus de la seu barcelonina de la joint venture anunciada el proppassat 27 de juny entre el segell tarragon¨ª Cosset¨¤nia (de la qual ¨¦s gerent i cofundador el 1996) i el manres¨¤ Angle Editorial (1992). Sens dubte, el proc¨¦s m¨¦s interessant que s¡¯ha generat a l¡¯edici¨® en catal¨¤ en els darrers anys: 4,5 milions d¡¯euros de facturaci¨® segons preu de venda al p¨²blic i uns 150 t¨ªtols publicats l¡¯any.

¡°Aquestes operacions s¡¯han de fer des de la generositat¡±, sentencia mentre tanca la porta de cop i fixa en l¡¯interlocutor una mirada clara sota uns r¨ªnxols gaireb¨¦ infantils, que li donen una aparen?a de m¨¦s sincer, com quan diu que parla com a editor individual i no com a president de l¡¯Associaci¨® d¡¯Editors en Llengua Catalana (AELC), c¨¤rrec que tamb¨¦ ocupa des del mar? de l¡¯any passat.

Pregunta. A la presentaci¨® de 9 Grup Editorial vost¨¨ parlava d¡¯una fusi¨® fruit d¡¯una ¡°estrat¨¨gia d¡¯anticipaci¨®¡±. Anticipar-se a qu¨¨?

Resposta. Al que s¡¯acosta. Cal agafar m¨¦s m¨²scul tal com est¨¤ el mercat editorial catal¨¤, amb una baixada m¨ªnima del 20%; i l¡¯estiu ser¨¤ dolent... En l¡¯edici¨® en catal¨¤ de seguida hi trobes l¡¯os: aquesta fusi¨® ens permetr¨¤ m¨¦s capacitat financera per seguir apostant en projectes.

P. La soluci¨® no era fer menys llibres?

R. Aix¨° de ¡®Si venem menys, doncs editem-ne menys¡¯ ¨¦s su?cida. Si fas 30 llibres en lloc de 50, una de dues: o aquests 30 els vens en volum de xifres com els 50, cosa dif¨ªcil en un mercat constret, o els puges el preu, estrat¨¨gia encara pitjor amb la crisi. L¡¯edici¨® en catal¨¤ s¡¯ha estabilitzat entorn dels 8.000 t¨ªtols l¡¯any; no hi ha, doncs, la inflaci¨® que s¨ª que es d¨®na en el mercat castell¨¤.

P. Per on tirar, llavors?

R. Els editors catalans ja hem seguit el manual: els costos estructurals ja no es poden abaixar m¨¦s, ja hem passat despeses directes a indirectes i ens hem obert a nous mercats amb els segells en castell¨¤. Queden les fusions; crec que estem marcant un bon cam¨ª.

P. Descomptant els segells de llibre de text, la fusi¨® els col¡¤loca com a segon conglomerat editorial en catal¨¤.

R. S¨ª, el que comen?a a quedar per sota nostre i quatre m¨¦s ¨¦s ja molt petit. El sector editorial catal¨¤ est¨¤ format per un grup molt, segurament massa, gran, segells mitjans que s¨®n petits i petits que s¨®n min¨²sculs...

P. No sembla un gran panorama...

R. No ho ¨¦s. El sector editorial catal¨¤ est¨¤ massa atomitzat per fer front al que ve; ens falta m¨¦s classe mitjana.

P. O sigui, calen m¨¦s fusions? ?s el que vindr¨¤?

R. Crec que ¨¦s un bon cam¨ª, insisteixo, per¨° a la societat catalana li costa molt aix¨°, a tots els sectors; comporta una actitud menys individualista i un exercici de generositat. Per¨° tot aix¨° ho dic com a editor individual; com a president de l¡¯AELC no puc desitjar unes estructures determinades o dirigir l¡¯associaci¨® cap a un model de negoci.

P. En qu¨¨ es traduir¨¤ la seva fusi¨® a curt termini?

R. Esperem que possibilitant la creaci¨® de nous projectes i generant m¨¦s credibilitat davant els llibreters... i dels autors, donant-nos m¨¦s pes en la narrativa.

P. Qu¨¨ li passa a la narrativa catalana?

R. En la no-ficci¨® en catal¨¤ no es veu tant, la cosa est¨¤ m¨¦s repartida, per¨° en la ficci¨® estem acostumats a viure en un oligopoli, per no dir monopoli; en un pa¨ªs normal el tema ja s¡¯hauria portat a un Tribunal de la Compet¨¨ncia.

P. Es refereix al paper predominant de Grup 62? Quan es va crear, el 2006, sector i institucions van coincidir en qu¨¨ era bo tenir un potent grup editorial en catal¨¤.

R. El que ¨¦s bo per al sector editorial en catal¨¤ ¨¦s que hi hagi grups potents, en plural. Nom¨¦s posar¨¦ un exemple: premis literaris de dotacions superiors a 10.000 euros no n¡¯hi ha cap que no sigui de o que el controli el Grup 62. Seria bo per la ind¨²stria, per¨° tamb¨¦ per la cultura, que els premis literaris competissin entre ells. En qualsevol cas, Grup 62 t¨¦ un projecte editorial en catal¨¤, com a m¨ªnim, el que no el tenen s¨®n els grans grups editorials castellans amb l¨ªnia d¡¯edici¨® en catal¨¤ i que normalment congelen els drets en catal¨¤ o nom¨¦s publiquen all¨° que ells treuen en castell¨¤ com a gran best-seller.

P. Hi ha problemes en la producci¨®, per¨° tamb¨¦ al final del proc¨¦s, a les llibreries, que van tancant. Ara sembla que la Robafaves de Matar¨®...

R. Si les llibreries segueixen plegant tindrem problemes grossos perqu¨¨ l¡¯edici¨® en catal¨¤ hi t¨¦ una discriminaci¨® positiva, ¨¦s ben tractada a les llibreries, que sens dubte s¨®n la baula m¨¦s d¨¨bil de la cadena del llibre.

P. Els ajuden prou els editors?

R. La millor manera ¨¦s fent llibres que es venguin molt. Ho diu pels descomptes? Si la soluci¨® de les llibreries passa per tocar els marges dels editors aix¨° seria despullar un sant per vestir-ne un altre... No podem ajustar-nos molt m¨¦s. Nom¨¦s faltar¨¤ si ens apugen l¡¯IVA del 4 al 8%. ?s ben absurd: el govern apuja la fiscalitat mentre per l¡¯altra d¨®na ajuts i subvencions. Si la gent va menys al cinema i al teatre i compra menys llibres, en subvencionaran m¨¦s?

P. En principi, s¡¯ha arribat per primer cop al mili¨® de persones a Catalunya potencialment lectors en catal¨¤.

R. ?s cert, per¨° aquests lectors troben molt¨ªssima m¨¦s oferta en castell¨¤ que en catal¨¤, en una proporci¨® de cinc a un. Competim per tenir espai al mercat amb una de les ind¨²stries i llengua m¨¦s potents del m¨®n, que t¨¦ excel¡¤lents escriptors. I, a sobre, ho fem en un mercat catal¨¤ fragmentat que, pol¨ªticament, encara es fragmenta m¨¦s. Una bogeria.