Un altre ¡®Pickwick¡¯

Aquells que, atesa l¡¯edat provecta que tenim, vam llegir l¡¯any 1931 la versi¨® de Josep Carner de Pickwick (Documents p¨°stums del club d¡¯aquest nom), hem tingut sempre una enorme estimaci¨®, idolatria i tot, per aquella traducci¨®, feta per un Carner ja madur sota la consigna, ara vegeu!, de Pompeu Fabra, que va insistir al nostre pr¨ªncep dels poetes ¡ªprincipal avui, com fa cent anys¡ª que hi pos¨¦s tanta energia verbal com fos possible, amb tota mena de rebuscaments gramaticals, l¨¨xics i sint¨¤ctics, i, per escreix, locucions nostrades, frases fetes i refranys homologables al reguitzell que n¡¯exhibeix l¡¯original del nostre llibre. Amb aquesta premissa, Carner va elaborar una versi¨® de la primera novel¡¤la de Dickens que mai no ha estat considerada fidel, que fins i tot ¨¦s suposada traducci¨® de la llengua francesa i no de la llengua mare ¡ªcosa que b¨¦ podria ser, amb tots els respectes pel poeta, com va passar amb la galdosa versi¨® castellana de P¨¦rez Gald¨®s¡ª, per¨° que va resultar una f¨¤brica de llengua catalana com n¡¯hi ha hagut poques en la nostra hist¨°ria de la prosa: un llibre agrad¨ªvol, en suma, per dir-ho amb adjectius cars al nostre noucentista, atract¨ªvol, fest¨ªvol, lleg¨ªvol, llisqu¨ªvol, mestr¨ªvol, pages¨ªvol quan calia, senyor¨ªvol quan conv¨¦. Una nova traducci¨® del Pickwick, doncs, per for?a havia de ser considerada un desafiament, una enorme gosadia, alt¨ªssima intrepidesa. Aquest ¨¦s el cas d¡¯Els papers p¨°stums del club Pickwick, traducci¨® de Miquel Casacuberta, Barcelona, Acontravent, Barcelona, 2012.

??s la bonhomia que exhala aquest llibre prodigi¨®s, font de satisfacci¨® per a joves i grans, all¨° que ens ha de moure a una consideraci¨® benigna d¡¯aquesta versi¨® nova, agosarada si es t¨¦ present el precedent que hem dit? ?Havia de ser el car¨¤cter indulgent de Samuel Pickwick, l¡¯humor afable de Sam Weller, fill, el tarann¨¤ po¨¨tic i somiador de Snodgrass, all¨° que ens mogu¨¦s a una lata benvolen?a? ?F¨®ra l¡¯extensa feinada de Miquel Casacuberta, amb un curr¨ªculum admirable com a traductor, all¨° que ens inclin¨¦s, cordialment, a una indulg¨¨ncia plena?

Res d¡¯aix¨°: ens mou a parlar d¡¯aquest Pickwick amb una gran admiraci¨® el fet que, ras i curt, aquesta nova versi¨® ¨¦s tamb¨¦ admirable, no menys rica, m¨¦s fidel sens dubte, i m¨¦s ajornada d¡¯acord amb el catal¨¤ comprensible als nostres dies. Casacuberta hi ha emprat una estrat¨¨gia molt generosa ¡ªpontifical en el sentit etimol¨°gic de la paraula¡ª, en fer servir, de tant en tant, f¨®rmules i locucions que els m¨¦s moderns dels nostres traductors encara trobaran cl¨¤ssiques en exc¨¦s, com ara una colla de qui-sap-lo que s¡¯esmunyen, sense saber com, en el cos del text: ¨¦s un homenatge a aquella v¨¨rbola de gran prodigi, de Carner, que hem comentat tantes vegades en aquesta p¨¤gina.

Prou ¨¦s cert que Carner se¡¯n va sortir m¨¦s b¨¦ que el nostre traductor d¡¯avui en vessar l¡¯escassa trentena de versos que apareixen dins el llibre, i que ¨¦s millor, o a mi m¡¯ho sembla, ¡°Oh, que ¨¦s bocafina l¡¯eura verdejant / entre velles ru?nes allargada!¡±, que ¡°Esmunyint-se entre les velles pedres / ¨¦s l¡¯Heura planta refinada!¡±. El traductor nou podria haver transcrit, en aquest punt, el poema en la versi¨® de Carner (cap. VI), amb una nota que n¡¯indiqu¨¦s la proced¨¨ncia: hauria estat un reconeixement que, no dubto, Casacuberta deu sentir per la riquesa de la versi¨® carneriana. La puntuaci¨® falla sovint, en especial abans de la conjunci¨® i, per¨° aix¨° ¨¦s justament influ¨¨ncia de l¡¯original angl¨¨s, llengua que ho fa sovint d¡¯aquesta manera. Tot el que es pugui dir foren min¨²cies batall¨ªvoles, injustes amb la qualitat d¡¯aquest nou text, al qual desitgem tants anys de vida com va tenir ¡ªi encara en tindr¨¤ entre els amants de la refistolada llengua de Carner¡ª la traducci¨® de 1931. Busqueu aquesta nova edici¨® del gran llibre de Dickens, doncs, i adeliteu-vos, err¨ªvols al temps de les vacances, amb una de les peces que m¨¦s han confortat l¡¯esperit atribolat dels homes d¡¯en?¨¤ que, el 1836, el novel¡¤lista angl¨¨s la va oferir per a del¨ªcia dels lectors universals, els catalans inclosos.