Els caps de tot all¨°

La massiva audi¨¨ncia de l¡¯art i la democratitzaci¨® del gust, sumades al gran poder avui de comissaris i conservadors de museu, han tingut grans conseq¨¹¨¨ncies per a l¡¯artista i el galerista. La m¨¦s visible ¨¦s que l¡¯artista ha abandonat el seu refugi creatiu per ser palanca de l¡¯engranatge de venda o part d¡¯un sistema no gaire diferent al d¡¯una multinacional. A m¨¦s a m¨¦s d¡¯un ¨¤vid col¡¤leccionista, l¡¯artista ¨¦s capa? de multiplicar el preu de la seva feina per sobre de la inflaci¨®; exposa amb amplitud global; ven directament les seves obres, que viatgen sense escales del taller a la sala de subhastes; sobresatura el mercat i conven? nous rics i directors de museus que l¡¯art modern comen?a amb Warhol i acaba amb ell. I tot i que avui no hi ha garantia que aquestes estrat¨¨gies de relacions p¨²bliques continuaran aix¨ª, encara s¨®n molts els galeristes que no s¨®n ni Larry Gagosian ni Damien Hirst i que, aliens a la seva pr¨°pia mediocritat, somien algun dia a ser com ells.

El gur¨² d¡¯all¨° va ser el refinat Leo Castelli. ¡°Expansi¨® territorial, diversificaci¨® de la demanda, formaci¨® de capital simb¨°lic i control de l¡¯oferta comparable al que porta a terme l¡¯OPEP¡±. Aquest era el lema del galerista nord-americ¨¤ en els anys de naixement del mercat art¨ªstic tal com el coneixem avui, segons la seva bi¨°grafa Annie Cohen-Solal (Leo Castelli y su c¨ªrculo, Turner). Des dels seixanta i fins a la seva mort, el 1999, Castelli va ser un fabricant de mites, el dealer m¨¦s influent i imitat, capa? d¡¯ofertar l¡¯¨¤nima de l¡¯artista sobre la idea que cada pe?a seva era ¨²nica. Va saber treure partit de la f¨²ria adquisitiva en un moment en qu¨¨ l¡¯hiperconsumisme es va apoderar d¡¯una societat desencantada despr¨¦s del Vietnam i el Watergate. Castelli va abonar una religi¨® de l¡¯art en qu¨¨ una nova classe social volia les rel¨ªquies dels visionaris moderns. Les seves galeries a Manhattan van ser punt de conflu¨¨ncia d¡¯una generaci¨® de traficants d¡¯¨¤uries que administraven i feien cr¨¦ixer el capital simb¨°lic de peces al ritme de llistes d¡¯espera fict¨ªcies. Avui, biennals i museus s¡¯assemblen a una gran galeria; i les galeries emprenen noves estrat¨¨gies que imiten t¨¤ctiques dels gestors de les catedrals de l¡¯art a l¡¯hora d¡¯exercir un domini estable sobre els n¨ªnxols del mercat mundial.

Any 2012. Adaptar-se o morir. Un altre lema per a Carles Tach¨¦, que ha canviat d¡¯identitat. El galerista barcelon¨ª ha ampliat el radi d¡¯acci¨® des del seu espai de sempre, al carrer Consell de Cent, on el visitant es troba en un indret ampli, dedica el temps a contemplar les obres, i en cas de voler-ne comprar una, passa a un ¨¤mbit privat, una zona interior d¡¯arxius, oficines i sof¨¤s, refugi del galerista, obert per¨° resguardat, una interessant organitzaci¨® de funci-ons i ¨¤mbits diferents de poder.

Des de fa uns dies, la galeria Carles Tach¨¦ ¨¦s tamb¨¦ La Tach¨¦. Al primer pis de l¡¯edifici contigu, el nou espai ¨¦s una galeria que sembla un museu de butxaca, amb una sala de reunions, cafeteria, pantalla per a cinema i v¨ªdeos, edicions i marxandatge. Les dues galeries es complementen; l¡¯original, amb propostes m¨¦s convencionals; la recent estrenada; imprevisible i calidosc¨°pica, espai d¡¯all¨° estrany i familiar. Una mostra amb els darrers treballs en petit format del madrileny Miguel ?ngel Campano inaugura la sala: objectes reciclats, maquetes, pintures com a espasmes. Treball gaireb¨¦ p¨°stum, fruit de l¡¯ensorrament del pintor en un m¨®n fr¨¤gil.

Amb La Tach¨¦, el galerista convida a participar en la seva nova aventura; es reinventa com un nou tipus d¡¯agent cultural i mira el futur en un moment en qu¨¨ l¡¯ordre art¨ªstic (galer¨ªstic i institucional) resulta anacr¨°nic i sospit¨®s. L¡¯¨¨xit dependr¨¤ d¡¯una programaci¨® coherent i ambiciosa, de la seva capacitat per articular un lloc de trobades informals on es mouen idees i persones en intercanvi fecund. Una oportunitat per diferenciar-se dels caps de tot all¨°.