Som d¡¯eixe m¨®n

Deia Raimon que no, que no ¨¦rem d¡¯eixe m¨®n. I encara el diem, el seu no, per¨° fluixet, amb nost¨¤lgia, sabent com V¨¢zquez Montalb¨¢n que contra Franco es vivia millor. Tot i aix¨°, ens hi hem barrejat, o contagiat, o tal vegada ¨¦s que ja ho ¨¦rem, tamb¨¦, de violents, de mancats de principis i sotmesos a pulsions inconfessables. Potser s¨ª que eixe m¨®n no ens ¨¦s tan ali¨¨, que alguns hi combreguen de fa temps. ?s el que sembla plantejar, m¨¦s subtilment, el valenci¨¤ Urb¨¤ Lozano (Alginet, 1967) a La trampa del desig, Premi Ciutat d¡¯Alzira publicat per la incombustible (algun dia caldr¨¤ lloar-ne l¡¯aportaci¨®) Bromera.

Perqu¨¨ de resistents sempre n¡¯hi ha, per¨° la lluita ¨¦s ferotge i desigual, i els errors, imperdonables, per molt que hi hagi redempcions. Veiem si no el cas del Daniel Duart i la Mirsada Beslija, protagonistes d¡¯aquesta tercera novel¡¤la de Lozano. En comen?ar la narraci¨®, ell acaba de sortir de la pres¨®, on ha passat vuit anys per un delicte a la conselleria de Sanitat, i ella fuig de les conseq¨¹¨¨ncies de la guerra a B¨°snia amb un nen petit, Adnan, com a ¨²nic lligam amb el passat. Tots dos han estimat, han patit, han estat v¨ªctimes d¡¯enganys i desenganys. Quan coincideixen en un emb¨²s a l¡¯autopista, l¡¯atzar fa que acabin convivint com a matrimoni blanc. Per¨° si hi ha blanc, ¨¦s que hi ha negres, i aix¨° vol dir que ha comen?at la partida d¡¯escacs: a les motxilles de Duart i Beslija hi ha morts, intercanvis, sacrificis, i reis i reines, i peons en guerra i un tauler ple de jugades equivocades. L¡¯adversari, per¨°, no sempre ¨¦s clar, i no sempre ¨¦s fora, perqu¨¨ Lozano ha vestit d¡¯intriga el que ¨¦s una novel¡¤la de tra?cions.

I ¨¦s aqu¨ª on apareix el millor i el pitjor d¡¯aquesta narraci¨® madura, s¨°lida, ambiciosa, en qualsevol cas destinada a situar Lozano com un autor destacat en el premi. Gr¨¤cies a la seva treballada estructura, que juga amb ¨¨poques, her¨¨ncies i escenaris, La trampa del desig arrenca de la trobada Duart-Beslija per empeltar-se h¨¤bilment amb l¡¯Alginet de la transici¨®, la Sanski Most del conflicte balc¨¤nic, la Sevilla de la Rep¨²blica, la Mallorca de la guerra i la Val¨¨ncia del primer triomf socialista, taulers pels quals mouen les fitxes un despietat se?orito andal¨²s, una germana venuda, un camisa negra megal¨°man, una turgent secret¨¤ria i un discret futbolista del Llevant. Un niu d¡¯hist¨°ries i personatges que s¡¯alternen amb el present dels protagonistes per oferir paralel¡¤lismes interessants entre la guerra civil i la de l¡¯ex-Iugosl¨¤via, i tamb¨¦ per ajudar a copsar els diferents tipus de desig que donen sentit al t¨ªtol: sexual, de poder, de llibertat, de pau... I de venjan?a, clar, el gran cl¨¤ssic literari aqu¨ª revisitat.

Al costat d¡¯aquesta estructura i perfils entrecreuats, la novel¡¤la de Lozano, guanyador amb anterioritat de premis com el Vila de Pu?ol o el Ciutat de Val¨¨ncia, s¡¯abelleix per l¡¯ajut d¡¯una prosa rica i precisa, tant en l¨¨xic com en registres, tant en l¡¯¨²s del mon¨°leg interior com en les descripcions d¡¯escenes t¨°rrides com la que ocupa en una sola frase les p¨¤gines 148-150. De resultes d¡¯aquesta voluntat d¡¯estil sense ren¨²ncia al g¨¨nere, La trampa del desig ofereix fragments d¡¯alt voltatge, com els centrats en l¡¯Angie o la Did¨ªn, tan ben resolts que podrien pert¨¤nyer a una novel¡¤la er¨°tica de la millor tradici¨®. En un altre terreny, l¡¯obra ofereix episodis costumistes carregats de dites populars en valenci¨¤, en especial quan el narrador es fon amb la hist¨°ria dels pares del protagonista i es permet amorosir-se en el retrat de la poblaci¨® d¡¯Alginet.

Menys aconseguides s¨®n l¡¯evoluci¨® i resoluci¨® de la trama de misteri que vertebra la hist¨°ria del Daniel, les que en definitiva descobreixen la partida d¡¯escacs. Marcada pel que sembla una concessi¨® a la galeria, aquesta aportaci¨® de g¨¨nere negre es recolza en un fet amagat al lector, en una trampa no desitjada, un gambit innecessari. ?s per aix¨° que no conv¨¦ llegir aquest premi Ciutat d¡¯Alzira com un thriller; La trampa del desig ¨¦s sobretot un mirall: reflecteix mons que encara ens agrada per desgr¨¤cia creure lluny.