Arquitectura a cor obert

L¡¯any 1955, quan Manuel de Sol¨¤-Morales i Rossell¨® va accedir al deganat d¡¯un Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC) creat el 1931 per¨° arrelat en una associaci¨® del segle XIX, ¡°Barcelona creixia, i el Col¡¤legi, gr¨¤cies als ingressos provinents del visat obligatori, disposava per primera vegada de prou capital per plantejar-se construir un estatge social representatiu¡±. Aix¨ª expliquen els arquitectes Enric Granell i Antoni Ramon al seu llibre Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya, 1874-1962 la g¨¨nesi del revolucionari i pol¨¨mic edifici de Xavier Busquets, arquitecte que va ser membre de la Legi¨® C¨°ndor, segons desvetllem avui a QUADERN. L¡¯edifici, amb esgrafiats de Picasso, va ser inaugurat el 29 d¡¯abril de 1962 a la pla?a Nova, al davant de la Catedral i d¡¯un tram de muralla romana. Dimarts vinent se celebra el seu mig segle amb la inauguraci¨® d¡¯una exposici¨® titulada 50 anys al cor de Barcelona que, m¨¦s enll¨¤ de pl¨¤nols i maquetes, t¨¦ com a reclams artistes vinculats a la seu del COAC com l¡¯esmentat Picasso, Carl Nesjar, Joan Mir¨®, Francesc Catal¨¤-Roca, Oriol Maspons i Pere Portabella.

Avui, paradoxalment, la baixa d¡¯ingressos per la crisi immobili¨¤ria i el canvi en els visats no nom¨¦s ha redu?t en m¨¦s de la meitat (dos ERO inclosos) les 325 persones que treballaven al COAC el 2008, sin¨® que dificulta editar en paper un llibre (que s¡¯ofereix digitalitzat als gaireb¨¦ 10.000 col¡¤legiats), imprescindible per con¨¨ixer la hist¨°ria de l¡¯arquitectura a Catalunya.

L¡¯obra de Granell i Ramon ¨¦s alhora un tast dels valuosos fons de la biblioteca i l¡¯arxiu del COAC que, tal com coincideixen a valorar els autors, el vocal de cultura de l¡¯entitat, Fernando Marz¨¢, i l¡¯exdeg¨¤ Jordi Ludevid, estan ¡°entre els dos o tres m¨¦s importants d¡¯Europa¡±. Inclou el llegat particular d¡¯uns 60 grans arquitectes ¡ªd¡¯Elies Rogent i Llu¨ªs Dom¨¨nech i Muntaner als recentment incorporats fons d¡¯Oriol Bohigas i Manuel de Sol¨¤-Morales¡ª i de col¡¤lectius com el GATPAC i el Grup R. Per¨° el COAC conserva tamb¨¦ des d¡¯un llibre de Vitruvi de 1511 fins a l¡¯arxiu fotogr¨¤fic de Francesc Catal¨¤-Roca.

Malgrat que molts museus ja voldrien aquests fons i un edifici al centre de Barcelona amb fa?ana picassiana, ¡°el Col¡¤legi ¨¦s un gran desconegut¡±. Ho va dir el proppassat 12 de juny, en el debat-presentaci¨® del llibre, l¡¯exdeg¨¤ Ludevid. Un dels objectius indissimulats de l¡¯exposici¨® que ha comissariat Marz¨¢ amb Gerardo Garc¨ªa Ventosa ¨¦s retornar al COAC el prestigi, no ja professional, sin¨® social i cultural, que va tenir al cor de la Barcelona dels anys 60 i 70. ¡°En aquell temps el Col¡¤legi representava el que avui s¨®n el CCCB i el Macba junts¡±, coincideixen Marz¨¢ i Ramon. I encara m¨¦s. Mentre l¡¯actual deg¨¤, Llu¨ªs Comer¨®n, admet que amb la seu de 1962 ¡°els arquitectes catalans van fer un pas endavant i, enlla?ant amb el panorama internacional, van omplir de cop el buit existent des de 1939¡±, un altre exdeg¨¤ i arquitecte que va concursar per aquella obra, Xavier Subias, sentencia: ¡°Busquets ens va donar una lli?¨® construint a la pla?a Nova un edifici que posava per davant la sala d¡¯actes i un aparador ciutad¨¤; va intuir el paper que jugaria a la Transici¨®, quan el Col¡¤legi va fer pol¨ªtica¡±.

Per¨° la pol¨ªtica ja va tenir un paper clau en la g¨¨nesi de la seu del COAC, adjudicada amb pol¨¨mica a Busquets, que havia estat pilot feixista condecorat per Hitler i que Ramon defineix com ¡°ideol¨°gicament conservador per¨° arquitect¨°nicament modern¡±. Busquets va guanyar els dos concursos convocats, el 1957 i 1958, amb un canvi significatiu d¡¯alineacions i volumetries del projecte inicial, batejat Calamanda, per ajustar el segon, Forma, a les llibertats permeses per una modificaci¨® de les ordenances municipals. Les que va suggerir a l¡¯Ajuntament un jurat que, amb pres¨¨ncia de les patums internacionals Gio Ponti i J.H. van den Broeck, presidia Sol¨¤-Morales, deg¨¤ i arquitecte municipal a la vegada.

Al seu projecte Forma definitiu, Busquets va incorporar idees del projecte Arbol¨¦, arbol¨¦, seco y verd¨¦ (lema pres del Romancero gitano de Federico Garc¨ªa Lorca) que el 1957 havia guanyat ex aequo el primer premi. Guillermo Gir¨¢ldez, coautor d¡¯Arbol¨¦ amb Pedro L¨®pez i Subias, encara avui denuncia que ¡°algun membre del jurat tenia relacions comercials amb Busquets¡±. El cas ¨¦s que el projecte guanyador de 1958 tamb¨¦ va recollir idees dels segons premis de 1957, concedits a Antoni de Moragas i a la parella Josep Maria Martorell i Oriol Bohigas, que el 1958 es van associar amb Gir¨¢ldez i Subias per quedar de nou segons.

Fins i tot el projecte Y de 1957, amb el qual Roberto Terrades va obtenir una menci¨®, era un edifici similar a l¡¯actual i a la seu del Banc Transatl¨¤ntic de Diagonal-passeig de Gr¨¤cia i que, en definitiva, Granell assegura que tamb¨¦ va influir en Busquets en ser, amb el Nov¨ªssim edifici municipal de la pla?a de Sant Miquel, els tres primers edificis singulars (petits gratacels) de la Barcelona de Jos¨¦ Mar¨ªa de Porcioles. Ramon opina que a l¡¯emblem¨¤tic alcalde franquista ja li va anar b¨¦ inaugurar el seu llarg mandat especulatiu (1957-1973) amb un primer canvi d¡¯ordenances urban¨ªstiques amb la coartada de modernitat proporcionada pel COAC.

De fet, el 1959 Porcioles ja va esgrimir aquest argument contra l¡¯entitat Amics de la Ciutat, que va apel¡¤lar a ¡°l¡¯¨ªntima armonia¡± del barri G¨°tic (d¡¯altra banda, falsa) per demanar aturar els ¡°gratacels¡± del COAC i el Nov¨ªssim. Per molt que encara avui Pere Llimona i Joan Carles Cardenal, becaris que van quedar tercers al concurs de 1958, diguin que l¡¯edifici de Busquets ¡°¨¦s desigual i tort¡± i acusin al jurat de manipular, els esgrafiats de Picasso van acabar d¡¯elevar l¡¯obra a l¡¯Olimp. ¡°La incorporaci¨®n a la acr¨®polis monumental de Barcelona del nuevo edificio de Javier Busquets viene a significar la reanudaci¨®n del esp¨ªritu simple y sereno del Tinell, del Pi i de Santa Maria¡±, va escriure a La Vanguardia (3/5/1962) un Alexandre Cirici-Pellicer poc afecte al r¨¨gim.

L¡¯ascens ol¨ªmpic l¡¯havia aplanat el COAC encarregant salom¨°nicament les vuit plantes interiors de la seu als seus principals arquitectes: a banda del mateix Busquets, a Francesc Bass¨® i Joaquim Gili; a Gir¨¢ldez, L¨®pez i Subias; a Pau Mongui¨® i Francesc Vayreda; a Bohigas i Martorell; a De Moragas; a Josep Maria Fargas i Enric Tous; i a Federico Correa i Alfonso Mil¨¤. Per¨° aix¨° no va impedir que Bohigas dinamit¨¦s la inauguraci¨® de l¡¯edifici publicant a la revista Serra d¡¯Or el manifest Cap a una arquitectura realista, que venia precedit pels tamb¨¦ pol¨¨mics Elogi de la barraca (1957) i Elogi del totxo (1960). Tot plegat, resumeix Granell, va suposar ¡°un gran terratr¨¨mol en l¡¯arquitectura catalana¡±. El que Bohigas, avui de nou salom¨°nic i sard¨°nic, defineix com ¡°un concurs que no tant sols va donar un bon resultat arquitect¨°nic, sin¨® que va reflectir els discursos del moment, facilitant molta guerra te¨°rica i la lluita entre l¡¯arquitectura conformista i la cr¨ªtica¡±.