Arquitectes i senyors

L¡¯Associaci¨® d¡¯Arquitectes de Catalunya, embri¨® de l¡¯actual Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya (COAC), va n¨¦ixer el 19 de mar? de 1874, vint anys despr¨¦s que les muralles comencessin a caure i naix¨¦s la possibilitat d¡¯estendre la ciutat pel pl¨¤nol de Barcelona. L¡¯associaci¨® estava formada per 24 arquitectes i 19 mestres d¡¯obres disposats a repartir-se el past¨ªs. Des de llavors, i fins avui, en qu¨¨ el COAC est¨¤ format per gaireb¨¦ 10.000 socis, han passat 138 anys plens d¡¯hist¨°ries que han forjat la personalitat del col¡¤lectiu. Enric Granell i Antoni Ramon n¡¯han recollit moltes, i les han publicat a Col¡¤legi d¡¯Arquitectes de Catalunya, 1874-1962, llibre en format digital del qual nom¨¦s s¡¯han editat 200 exemplars en paper.

A partir de fotografies, fullets, publicacions i documents, reconstrueixen aquesta hist¨°ria: els sopars per cohesionar el grup d¡¯aquests professionals i senyors, les excursi-ons a Sant Lloren? de Munt, Santes Creus, Carcassona o Emp¨²ries on s¡¯impartien classes magistrals, o els primers congressos que servien per debatre les ¨²ltimes tend¨¨ncies. Les imatges d¡¯aquests actes permeten identificar molts dels professionals que van aixecar la nova ciutat. A les revistes que van publicar; des d¡¯Anuari, La Ciutat & La Casa, Gaseta de les Arts, Butllet¨ª del Col¡¤legi Oficial, Arquitectura i Urbanisme o, m¨¦s recentment, Cuadernos de Arquitectura, es van recollir els reptes t¨¨cnics i projectes que no van arribar a fer-se realitat i que s¡¯haurien perdut, com el Palau de la Llum, de Llu¨ªs Girona.

Els autors relaten com els arquitectes, sempre reivindicatius, van comen?ar revelant-se contra el fet que fos un mestre d¡¯obres, Josep Fontser¨¨, l¡¯encar-regat d¡¯urbanitzar la zona que havia deixat la ciutadella militar, i la seva oposici¨® a l¡¯¡°uniformador i avorrit¡± Pla Cerd¨¤, ja que els coartava, i per aix¨° s¡¯hi van enfrontar: Elies Rogent, amb la seva Universitat (1863); la Sagrada Fam¨ªlia, de Francesc de Paula (1877); Ignasi C. Bartrol¨ª, amb el seu Hospital Cl¨ªnic (1880); el Palau de Just¨ªcia, d¡¯Enric Sagnier (1887), o l¡¯Hospital de Sant Pau, de Llu¨ªs Dom¨¨nech i Montaner (1901).

El 31 de juliol de 1930 es constitueix el Col¡¤legi d¡¯Arquitectes, obligant els professionals a col¡¤legiar-s¡¯hi per exercir, per¨° no absorbeix l¡¯antiga associaci¨®, per la qual cosa cohabiten fins que, en comen?ar la guerra civil, el Sindicat d¡¯Arquitectes de Catalunya (SAC) les unifica. Despr¨¦s de la guerra, els arquitectes pateixen depuracions, sobretot els vinculats amb els ¡°comunistes del GATPAC¡±. Molts van ser inhabilitats a perpetu?tat, com Josep Llu¨ªs Sert, Josep Gudiol o Josep Puig i Cadafalch. Als anys cinquanta, el llibre explica que el Col¡¤legi va servir per introduir la cultura arquitect¨°nica internacional convidant personatges com Bruno Zevi (1950), Alvar Aalto (1951) i Nikolau Pevsner (1952).

El llibre acaba amb el mite que Antoni Gaud¨ª no va ser ent¨¨s pels seus contemporanis. Els seus col¡¤legues li van donar suport des del principi: el 1899, despr¨¦s d¡¯instituir-se un premi al millor edifici, el primer guardonat va ser la Casa Calvet, obra del jove arquitecte. Els seus companys van ser els que van difondre i van donar publicitat als seus treballs amb visites, publicacions i pon¨¨ncies. El 1956 van organitzar una exposici¨® monogr¨¤fica sobre Gaud¨ª al Sal¨® del Tinell. El 29 d¡¯abril de 1962, inaugura la nova seu del COAC, l¡¯edifici de Xavier Busquets amb un fris de Picasso a la pla?a Nova, una vitrina situada al cor de Barcelona.