Un home per a una ciutat

Antoni Farr¨¦s i Sabater, tal com l¡¯hem conegut ¨¦s un llibre una mica at¨ªpic: no es tracta d¡¯una biografia habitual, ni tampoc d¡¯una hagiografia, sin¨® d¡¯un retrat coral executat per una quarantena de veus seguint la partitura del periodista Manuel Foraster. L¡¯orquestraci¨® (l¡¯edici¨®, vaja) va a c¨¤rrec d¡¯un grup anomenat Amics del Toni, ja que no s¨®n altra cosa que aix¨°: una colla de persones que desitja ¡°mantenir viu el record de qui va ser el primer alcalde democr¨¤tic de Sabadell despr¨¦s del franquisme¡±, mort el passat 2009 als 65 anys.

L¡¯obra ¨¦s una aproximaci¨® a un temps concret, els anys setanta i vuitanta, quan el pa¨ªs engega la seva transformaci¨® social i pol¨ªtica, i a l¡¯esfor? dels joves ajuntaments democr¨¤tics. Advocat laboralista, figura destacada a la vaga general del 1976, Farr¨¦s s¡¯havia enquadrat a les files del PSUC per presentar-se a les primeres eleccions municipals, per¨° mai no va ser un home de partit. Diguem tamb¨¦ que el personatge no responia a cap esquema prefixat.

Fill de la burgesia local, desperta l¡¯inquietud de la seva pr¨°pia classe quan assumeix el poder, i amb el temps esdev¨¦ un l¨ªder sense, en el fons, voler-ho ser. Per¨° ell t¨¦ una missi¨®: ser alcalde per voluntat de servei a la comunitat i governar amb honestedat i efic¨¤cia. Cal dir-ho: ho va aconseguir, i aix¨° el va convertir en un alcalde molt popular, f ins i tot entre aquells que mai no s¡¯haurien imaginat que el votarien, per¨° gens populista ¡ª¡°Jo no en s¨®c pas, de comunista¡±, li deia a la mare del Toni una amiga seva, ¡°per¨° sempre el voto!¡±¡ª, reelegit un cop i un altre amb majoria pels seus conciutadans. Van ser cinc mandats (1979-1999), i no en van ser m¨¦s perqu¨¨ va decidir que ja n¡¯hi havia prou d¡¯alcalde Farr¨¦s.

L¡¯obra passa per totes les facetes del protagonista, i el millor que se¡¯n pot dir ¨¦s que es tracta d¡¯un retrat sincer, no sempre amable per¨° s¨ª proper a la realitat. Familiars, amics, companys de professi¨® i de partit, periodistes i pol¨ªtics parlen sense embuts de Farr¨¦s. A trav¨¦s de les veus de Dolors Calvet, Jordi Casas, Joan Brunet, Xavier Vinader, Josep Oliu, Rafael Rib¨®, Jordi Pujol, Quim Nadal, Antoni Bassas... surten tots els aspectes de la seva vida i obra, els bons i tamb¨¦ els menys bons, com ara la factura personal que va pagar en l¡¯¨¤mbit familiar ¡ªho explica la seva filla Carla¡ª per dedicar-se en cos i ¨¤nima a la passi¨® municipalista. L¡¯exalcalde de Girona, Quim Nadal, tamb¨¦ en destaca el pragmatisme: ¡°Va saber exercir d¡¯alcalde d¡¯esquerres sense posar-se en contra ni dels fabricants, ni del Banc, ni de la Caixa de Sabadell; podia parlar de tu a tu amb el Pep Oliu i ser amics al marge que un fos banquer i l¡¯altre alcalde¡±. Un dels col¡¤laboradors essencials de Farr¨¦s a l¡¯Ajuntament, l¡¯arquitecte Manel Larrosa, el defineix aix¨ª: ¡°Se¡¯l descriu sovint com un marxista amb un origen ideol¨°gic com a cat¨°lic, per¨° hi ha una tercera pe?a que s¡¯oblida: era fill d¡¯empresari, i tenia molt clar que els beneficis s¡¯han de repartir per¨° abans s¡¯han de crear. El seu perfil era el dels revolucionaris del Maig del 68, per¨° no sols els de Par¨ªs, tamb¨¦ el de Praga¡±.

Per damunt dels clarobscurs de la persona sobrevola la musculatura ¨¨tica del personatge. De l¡¯austeritat i l¡¯honradesa gaireb¨¦ calvinistes de Farr¨¦s hi ha an¨¨cdotes que als sabadellencs agrada explicar, algunes de tan sucoses com la del constructor immobiliari que un dia li va posar un malet¨ª ple de diners damunt la taula i ell va fer entrar el secretari de l¡¯Ajuntament per tenir un testimoni i, tot seguit, denunciar-lo per intent de corrupci¨®. Tampoc cal oblidar el marcat sentiment identitari de l¡¯home amb la seva ciutat, present en el discurs farresista, amb el paper de Sabadell en l¡¯organitzaci¨® del territori, tot evitant-ne la satel¡¤litzaci¨® respecte de Barcelona i fent de contrap¨¨s, i on els seus habitants s¡¯hi reconeguessin com a ciutadans amb entitat pr¨°pia. Una idea que reflecteix b¨¦ Antoni Garriga Miralles a la introducci¨®.

La reivindicaci¨® de la traject¨°ria de Farr¨¦s no pot ser m¨¦s oportuna en un moment com l¡¯actual, en qu¨¨ l¡¯exercici de la pol¨ªtica ha esdevingut una pr¨¤ctica sovint grotesca. Ens recorda que no tots els que s¡¯hi dediquen s¨®n iguals, per¨° que fer-ho honestament, amb un esperit de servei cap a la comunitat real, genu¨ª, no impostat, exigeix una coher¨¨ncia espiritual i comporta uns peatges personals que molt pocs tenen o estan disposats a pagar.