Ascensi¨® i davallada d¡¯una tert¨²lia

La tert¨²lia anomenada de Joan Fuster va adquirir una aura m¨ªtica en el rodal cultural valenci¨¤ perqu¨¨ fou un nucli de refer¨¨ncia des dels anys seixanta fins al comen?ament de la d¨¨cada dels vuitanta. Primer de tot, per la personalitat i el protagonisme dels seus integrants en la vida cultural quant a la dinamitzaci¨® d¡¯una alternativa mental al franquisme, en qu¨¨ destaquen Joan Fuster i Vicent Ventura. Per aquest motiu, perqu¨¨ era un centre d¡¯atracci¨® ineludible, a banda dels passavolants, tots aquells personatges inquiets que volien participar en l¡¯elaboraci¨® d¡¯una alternativa al r¨¨gim hi assistiren en un moment o en un altre: Alfons Cuc¨®, Josep Llu¨ªs Blasco, Ricard P¨¦rez Casado, Em¨¨rit Bono, Eliseu Climent¡­ I el resultat fou que aquella reuni¨® inicial d¡¯amics es convert¨ª, com diu Xavier Serra, en un nucli conspirador de primera magnitud.

L¡¯objectiu del llibre de Xavier Serra ¨¦s fer-ne una radiografia, un rep¨¤s de l¡¯ascensi¨® i la caiguda d¡¯aquelles trobades amicals, de la traject¨°ria p¨²blica i intel¡¤lectual dels seus integrants, i, alhora, fer una fotografia sum¨¤ria de les diverses impot¨¨ncies dels sectors valencianistes i progressistes, centrada en l¡¯esfera de la premsa escrita, un punt cabdal a l¡¯hora de construir i, sobretot, difondre un discurs pol¨ªtic que contrarestar¨¤ la gas¨°fia ret¨°rica de la dreta que, amb tots els mitjans al seu abast, elaborar¨¤ un discurs primari ¡ªi delirant¡ª i, per aix¨° mateix, efectiu, que a hores d¡¯ara miren de repescar i que segurament far¨¤ m¨¦s mal del que molts esperen. La maquin¨¤ria, l¡¯estan tornant a greixar¡­ i temps al temps.

La tert¨²lia en la hist¨°ria europea ha estat germen de cultura, una batedora d¡¯idees de tota mena. En la dram¨¤tica postguerra, la tert¨²lia no era un entreteniment literari m¨¦s, era una urg¨¨ncia: un lloc per a l¡¯amistat i per a la literatura i la cultura. Ara, la cultura en les seues mans no era un luxe, era sensibilitat, per¨° tamb¨¦ un martell perforador per a comprendre les coses i poder foradar el mur ideol¨°gic i cultural de l¡¯Estat. Aix¨ª, tot personatge amb desficis culturals i c¨ªvics pul¡¤lulava per diferents tert¨²lies. Fuster i els amics aix¨° feien, per¨° acabaren bastint-ne una per als m¨¦s afins, en qu¨¨, a part de l¡¯assagista, hi concorrien Vicent Ventura, Doro Balaguer, Garcia-Ricart, Josep Pal¨¤cios, Josep Iborra, moss¨¦n Espasa¡­ Aquest va ser el grup b¨¤sic. Tot i que sobre aquest es bast¨ª una bona part de la din¨¤mica cultural i pol¨ªtica de l¡¯antifranquisme, el potencial que tenia, segons Xavier Serra, no acab¨¤ de donar, per les circumst¨¤ncies, els resultats que calia esperar-ne. Aix¨ª, Ventura no pogu¨¦ ser el periodista que volia ser i, encara que va esdevenir un dels inspiradors del socialisme valenci¨¤, per les seues aspiracions nacionalistes en el moment decisiu va ser neutralitzat; Doro Balaguer va ser un dirigent comunista de mentalitat oberta i d¡¯inspiraci¨® valencianista que fou fagocitat pels sectors m¨¦s dogm¨¤tics; moss¨¦n Espasa era un religi¨®s heterodox, professor en el seminari i director d¡¯un col¡¤legi major per a aspirants a sacerdot fins que l¡¯alta c¨²ria aconsegu¨ª desfer-se¡¯n. Pel cant¨® de les lletres, Pal¨¤cios bast¨ª una literatura de gran valor literari, per¨° orientada a edicions limitades. Iborra, encara que no aconsegu¨ª ser el narrador que volia ser de jove, es convert¨ª en un cr¨ªtic literari estimable i un assagista competent, encara que d¡¯obra curta.

Un altre eix del llibre gira al voltant de la idea que si el valencianisme fracass¨¤ pol¨ªticament va ser perqu¨¨ Fuster i Ventura foren esborrats de les p¨¤gines de la premsa local i, per tant, no es pogu¨¦ difondre un pensament alternatiu a la caverna medi¨¤tica. El poder local convert¨ª els mitjans escrits en un b¨²nquer dif¨ªcil de trencar. La q¨¹esti¨® esdevingu¨¦ m¨¦s dram¨¤tica en la Transici¨®, perqu¨¨ els sectors que hagueren pogut tenir algun mitj¨¤ estrictament valenci¨¤ que permetera amb naturalitat la difusi¨® d¡¯idees valencianistes no van poder o no van saber aconseguir-ho.

L¡¯objectiu de Xavier Serra en aquest llibre ¨¦s explicar i divulgar una part de la nostra hist¨°ria. Fuig de l¡¯estretor de l¡¯acad¨¨mia, si em permeteu l¡¯expressi¨®, i aposta per la dicci¨® liter¨¤ria que li permet m¨¦s llibertat, ser m¨¦s descarat i dir les coses amb pinzellades gruixudes. L¡¯escriptura ¨¦s fresca, per¨° t¨¦ el perill d¡¯obviar el mat¨ªs; assenyala els problemes, per¨° de vegades ¨¦s massa sumari. Amb tot, el llibre aconsegueix el que es proposa: narrar amb efic¨¤cia i gr¨¤cia unes vides, unes aspiracions, un temps.