L¡¯alumna valenciana avantatjada de Brassens

Coneixem b¨¦ l¡¯Eva D¨¦nia que va portar el valenci¨¤ al jazz vocal amb Ad¨¦u, tristesa. Hem gaudit de la D¨¦nia que aprofundia en la seua debilitat per la m¨²sica brasilera, en general, i per Antonio Carlos Jobin, en particular, i que grav¨¤ un disc dedicat a aquest en valenci¨¤. I coneixem la cantautora cada dia m¨¦s interessada per la m¨²sica tradicional valenciana, que ha deixat l¡¯empremta en el projecte del seu germ¨¤, Carles D¨¦nia, amb la Nova Rimaire, i que ara explora pel seu compte en format de quartet folk de manera regular. I sabem, ¨¦s clar, de l¡¯Eva D¨¦nia professora de valenci¨¤ que acaba de donar a tot all¨° una certa p¨¤tina de delectar ensenyant, amb rigor i passi¨®.

Enmig d¡¯aqueixa obertura de vies relacionades amb la m¨²sica valenciana i el jazz, Eva D¨¦nia emergia de tant en tant cantant George Brassens. Un primer disc amb can?ons del franc¨¦s, Chante Brassens (2005), amb la imatge del trio en portada i ¡°Brave Margot¡± com a inici¡­ Se sap d¡¯alguns concerts a Fran?a¡­ Alguna actuaci¨® de Brassens a Val¨¨ncia¡­ Bones cr¨ªtiques en la premsa francesa (¡°mai no m¡¯ho hauria imaginat¡±, confessa) sobre l¡¯espanyola que canta Brassens¡­ Un segon disc amb el repertori del cantautor de S¨¨te, Toujours Brassens (2008), amb una emblem¨¤tica pipa en primer pla i ¡°Le vent¡± per a fer boca¡­ Eva D¨¦nia du Brassens a Cuba amb l¡¯Institut Fran?ais¡­ B¨¦, aix¨° ja no sembla un divertiment, i menys encara quan el passat diumenge 14 d¡¯octubre la cantautora de Gandia tanc¨¤, acompanyada com sol fer-ho per la guitarra de Carles Carrasco i el contrabaix de Jos¨¦ Luis Porras, el festival Brassens que anualment s¡¯organitza al parc George Brassens de Par¨ªs. Era la segona vegada que els cridaven per tancar el certamen, que dura tot el cap de setmana i no es para ni per la pluja: huit-cents espectadors davall l¡¯aigua no est¨¤ gens malament.

No, aix¨° no ¨¦s un divertiment, sin¨® la confirmaci¨® que l¡¯encarnaci¨® espanyola de George Brassens es diu Eva. Sense arribar encara al nombre de gravacions i a la projecci¨® que t¨¦ el m¨¤xim especialista en Brassens de la can?¨®, Miquel Pujad¨®, Ia singularitat d¡¯Eva D¨¦nia rau en el fet que agrada els francesos cantant en franc¨¦s. ¡°Si nosaltres mantenim viu el repertori Brassens ¨¦s perqu¨¨ ens criden cont¨ªnuament de Fran?a per participar en festivals¡±. A Fran?a se celebren nombrosos festivals al voltant de Brassens. ¡°Aix¨° ens obliga a preparar coses noves, a fer gravacions noves¡­¡±, i tot plegat malgrat que cada membre del trio t¨¦ els seus propis projectes musicals. ¡°Jo mateixa estic a punt de traure un disc de m¨²sica tradicional valenciana i durant el temps que est¨¤ durant l¡¯¡±aventura¡± Brassens¡±, diu, i en s¨®n 10 anys, ¡°he dut a terme diferents projectes, per¨° Brassens continua¡±. I ¨¦s que l¡¯il¡¤lustre setois, mort el 1981, ¨¦s un motor cultural imparable: ¡°Quan pense a passar p¨¤gina, em v¨¦nen noves propostes que no puc ni vull rebutjar¡±, resumeix entre sorpresa i encantada.

La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s que ja li roda pel cap un disc nou amb el repertori del cantautor franc¨¦s.

Tant rendeix Brassens?, pot preguntar-se un espectador Pirineus avall que, dissortadament, no ha conegut un fenomen semblant d¡¯agitaci¨® cultural al voltant de cap cantautor de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ o castell¨¤. Per a Eva D¨¦nia el que passa a Fran?a amb l¡¯autor de La mala reputaci¨® ¡°¨¦s admirable¡±, perqu¨¨ ¡°s¡¯ha convertit en un signe d¡¯identitat important¨ªssim¡±. Ah, els senyals d¡¯identitat, a Val¨¨ncia tan evanescents! ¡°Les can?ons de Brassens han passat a formar part de la vida dels francesos i han elevat considerablement el seu nivell cultural¡±, explica la cantautora valenciana despr¨¦s d¡¯una llarga experi¨¨ncia sobre el tema. ¡°Les canten els xiquets en l¡¯Educaci¨® Infantil i Prim¨¤ria, les treballen a classe els adolescents de Secund¨¤ria i n¡¯escriuen tesis els estudiants universitaris¡±. Sense oblidar que se¡¯n fan versions cont¨ªnuament. ¡°Els joves el revisiten¡±, argumenta, ¡°perqu¨¨ la modernitat dels seus textos i la qualitat de les seues m¨²siques fan que les can?ons no perden actualitat¡±.

Qu¨¨ pensa que aporta Eva D¨¦nia al repertori Brassens?

"El primer concert que vam fer a Fran?a va ser a Perpiny¨¤", recorda. "Jo tenia por, terror de presentar-me al p¨²blic franc¨¦s. Anar a Fran?a a cantar Brassens als francesos!!! Quin atreviment!!! Per¨° la resposta va ser espectacular. En acabar la primera can?¨® ja sabia que no havia de tindre por. M¡¯acceptaren immediatament. El meu accent, que ells qualificaren d¡¯ensoleill¨¦, lluny de molestar-los, els agrad¨¤. Diuen que se m¡¯ent¨¦n tot quan cante. El fet de ser una dona tamb¨¦ els agrad¨¤ molt, ja que no n¡¯hi ha moltes que canten Brassens".

T¨¦ cap mentor a Fran?a?

"Quan vaig comen?ar a preparar el repertori", respon la cantant, "vaig caure en una p¨¤gina d¡¯Internet anomenada Aupr¨¨s de son arbre [t¨ªtol d¡¯una altra can?¨® de Brassens]. M¡¯hi vaig apuntar per rebre un butllet¨ª quinzenal i l¡¯endem¨¤ tenia un correu electr¨°nic de Pierre Schuller, el president de l¡¯associaci¨® d¡¯amics de Brassens ¡°Aupr¨¨s de son arbre¡±. Volia saber qui era i per qu¨¨ m¡¯interessava Brassens. Aix¨ª vam comen?ar una amistat que encara dura. Quan al cap d¡¯un quant temps li vaig enviar la maqueta del que seria el primer disc Brassens, em va escriure entusiasmat. Poc despr¨¦s es va presentar a Val¨¨ncia perqu¨¨ volia con¨¦ixer-nos personalment. Hem fet una vintena de concerts a Fran?a i en tots ha estat Pierre Schuller amb nosaltres, donant-nos suport, fent-nos d¡¯intermediari¡­".

Carles Carrasco, que a m¨¦s del guitarrista del trio ¨¦s l¡¯alma mater de Comboi Records, el segell on publica D¨¦nia, explica que intentaren fidelitzar el disc per mitj¨¤ de Nigth and Day, ¡°el segell d¡¯autor franc¨¦s de tota la vida¡±, per¨° va fer fallida. Aix¨ª doncs, s¨®n els amics d¡¯¡±Aupr¨¨s de son arbre¡± all¨° que els ajuda a vendre discos ¡°a poc a poc, dins de les seues possibilitats¡±. Fins ara en deuen haver venut uns 2 000 exemplars a Fran?a.

Chorus (Les Cahiers de la chanson), que era una revista de refer¨¨ncia sobre la can?¨® francesa, els va atorgar el premi anual al millor treball Brassens de l¡¯any 2008 i ho va fer, de manera excepcional, a dos ¨¤lbums: Toujours Brassens, d¡¯Eva D¨¦nia Trio, i el disc de Joel Favreau, que va ser el tercer i ¨²ltim guitarrista que va tindre Brassens. I aix¨° que ¡°a Fran?a, i arreu del m¨®n, es publiquen cada any desenes de discos amb m¨²sica de Brassens, en tots els idiomes i tots els estils¡±.

I ara, la veritat. Com va comen?ar l¡¯aventura Brassens? ¡°Ho vaig fer per pur divertiment fa deu anys, pel plaer de cantar unes can?ons que sempre m¡¯han apassionat, perqu¨¨ volia aprendre a tocar la guitarra i com de millor que amb aquestes can?ons¡±, explica una int¨¨rpret que coneix aquesta m¨²sica des que era una adolescent i li va caure a les mans un parell d¡¯LP de Brassens. ¡°Aquells discos no inclo?en les lletres, per¨° jo les cantava totes; moltes vegades sense saber exactament el que deia, les reprodu?a fon¨¨ticament amb una fidelitat incre?ble¡±. All¨¤, en aquella futura cantautora valenciana, va comen?ar George Brassens a tindre una avantatjada alumna a Val¨¨ncia. I sembla que la relaci¨® ser¨¤ llarga.