Exercicis de cal¡¤ligrafia interior

El nom fa la cosa? No voldria encetar una discussi¨® bizantina sobre fins a quin punt el t¨ªtol d¡¯una producci¨® art¨ªstica ens coacciona a una recepci¨® determinada, per¨° ¨¦s cridanera l¡¯aparent precisi¨® amb qu¨¨ Aljub ha titulat fins ara els seus treballs: Escarbant en la mem¨°ria (Cambra Records, 2004), una estrena discogr¨¤fica en qu¨¨ esbossaven les l¨ªnies mestres del discurs musical que han anat desplegant, fonamentat en la recreaci¨® de les formes m¨¦s orientals que custodia la tradici¨® valenciana ¡ªritmes coixos, melodies modals¡ª; Aflu¨¨ncies (Picap, 2009), en qu¨¨ exploraven al costat dels Krama i amb les respectives veus feli?ment amalgamades, els territoris lim¨ªtrofs dels seus universos est¨¨tics; i Portes (Picap, 2010), un treball d¡¯expansi¨® que, sense renunciar als pressup¨°sits inicials, mirava d¡¯ampliar-ne l¡¯¨¤rea d¡¯influ¨¨ncia a la recerca d¡¯un bot¨ª expressiu m¨¦s destacat.

Amb aquests precedents onom¨¤stics, haurem de convenir que en min¨²scules ¨¦s un t¨ªtol que necess¨¤riament ens ha de posar en gu¨¤rdia. Un fet que immediatament ratifica el mateix Joansa Maravilla en la cap?alera del llibret tan bonic que acompanya el disc ¡ªamb dibuixos de Francis Bartual, disseny de Joanra Estell¨¦s i lletres manuscrites per Joan Paredes.

En efecte, les min¨²scules del nom, lluny de ser gratu?tes, apel¡¤len a dos fets decisius i complementaris: d¡¯una banda, el capteniment que alimenta els textos, exercicis de cal¡¤ligrafia interior, d¡¯introspecci¨® quotidiana, que tornen a situar les petites coses de cada dia en una nova escala de valors; i de l¡¯altra, el redimensionament del projecte Aljub que, al contrari del que ocorria en els treballs anteriors, caracteritzats per una certa exuber¨¤ncia instrumental i per la concurr¨¨ncia d¡¯una pl¨¨iade de col¡¤laboradors ben llarga, aposta ara per la condensaci¨® i la concreci¨®: un ¨²nic cantant ¡ªJosep P¨¦rez, que aporta una delicada sensibilitat a l¡¯acabat final¡ª, una formaci¨® b¨¤sica i compacta ¡ªla completen Jota Mart¨ªnez, Xavi Alam¨¢n i Andr¨¦s Belmonte¡ª i una sonoritat molt cenyida als dictats del lla¨¹t i les flautes ¡ªespecialment el nai.

La imposici¨® d¡¯aquesta nova metodologia de treball a la f¨®rmula ja consolidada ¡ªAljub continua intervenint sobre els tresors ocults de la Fonoteca de Materials i els can?oners de Salvador Segu¨ª¡ª dota el disc de la continu?tat i la coher¨¨ncia que abans se¡¯ls resistia, propicia fen¨°mens de retroalimentaci¨® ben interessants ¡ªla balada tradicional Dem¨¤ de matinet, per exemple, s¡¯investeix d¡¯un aire nou en aquest context¡ª i, en retirar tots els vels accessoris, fa resplendir el cos primordial de la proposta amb tota la seua lluminositat. Paga la pena aturar-se en la intensitat continguda d¡¯Apologia de la disbauxa, constru?da sobre una albada de Ribesalbes; el despullament emocional de Com un glop d¡¯aigua, en qu¨¨ la faena dels lla¨¹ts aprofundeix la mirada en l¡¯espill que constitueix el text; o, en fi, la superba La meua ca¨°tica col¡¤lecci¨® d¡¯an¨°nims essencials en la qual, no tan sols superen amb nota el tour de force que implica posar lletra a la melodia d¡¯una dansa per a dol?aina, sin¨® que aconsegueixen transmetre fidelment l¡¯esperit de celebraci¨® i agra?ment que aquella cont¨¦.

?s dif¨ªcil preveure si l¡¯esperit inquiet i inconformista de Maravilla deu haver trobat finalment ac¨ª un cam¨ª expedit per a endinsar-s¡¯hi o ben aviat ens sorprendr¨¤ amb algun nou gir inesperat; el ben cert ¨¦s que, d¡¯una manera o altra, a poc a poc i amb bona lletra ¡ªara min¨²scula¡ª, va escrivint una de les traject¨°ries m¨¦s interessants del recent folk valenci¨¤.