50 premis Ausi¨¤s March

La hist¨°ria dels premis Ausi¨¤s March de Gandia va comen?ar l¡¯any 1959 com a celebraci¨® del cinqu¨¦ centenari de la mort del nostre poeta fundacional. Per qu¨¨, doncs, parlem de cinquanta premis nom¨¦s, si n¡¯haurien de ser uns quants m¨¦s? Perqu¨¨ tot no van ser flors i violes, durant aquells anys inici¨¤tics, precisament.

Els premis Ausi¨¤s March del 1959 van ser una excepci¨® a la mediocre rutina d¡¯una ¨¨poca trista en qu¨¨ la nostra literatura vivia entre la catacumba i la clandestinitat, per no dir en la m¨¦s trista mis¨¨ria art¨ªstica i intel¡¤lectual; per aix¨°, entre altres coses, els considerem excepcionals, com un punt de partida, o com l¡¯esclat que va fer brollar l¡¯esperit dels valencians. En aquells anys, parafrasejant el que Raimon diria despr¨¦s, nosaltres, els valencians, no sols ven¨ªem d¡¯un silenci de segles, sin¨® que viv¨ªem en un silenci de dol. Per aix¨°, la brillantor d¡¯aquella convocat¨°ria va ser enlluernadora, gr¨¤cies als dos guanyadors, Pere Quart i Jos¨¦ A. Goytisolo, exponents d¡¯una nova tend¨¨ncia po¨¨tica, la del realisme cr¨ªtic, que se¡¯n digu¨¦.

Tanta energia po¨¨tica, per¨°, enceg¨¤ m¨¦s d¡¯un, i durant els tres anys seg¨¹ents els premis no es van poder convocar. I en reprendre¡¯s ja va ser tot diferent. No cal sin¨® repassar els llibres guanyadors al llarg de la d¨¨cada dels seixanta per a adonar-se de fins a quin punt la qualitat po¨¨tica havia caigut al m¨ªnim, i com, vist el panorama des d¡¯ara, a penes si se salven uns quants t¨ªtols i autors de la carrincloneria oficial de l¡¯¨¨poca. L¡¯excepci¨® que confirma la regla seria Vicent A. Estell¨¦s, guanyador l¡¯any 1966 amb L¡¯inventari clement, un llibre que no es publicaria fins al cap de cinc anys per problemes diversos.

La brillantor d¡¯aquella convocat¨°ria va ser enlluernadora, gr¨¤cies als dos guanyadors, Pere Quart i Jos¨¦ A. Goytisolo

Els premis Ausi¨¤s March reprendrien volada, per tant, a partir dels anys 70, i aix¨°, tant en valenci¨¤ com en castell¨¤. Una d¨¨cada, aquesta dels 70, de qu¨¨, amb el pas del temps, tot i no estar encara molt ben estudiada, cada dia se¡¯n veu m¨¦s clara la rellev¨¤ncia i la significaci¨® est¨¨tiques, i tamb¨¦ la vitalitat. Una d¨¨cada en qu¨¨ els Ausi¨¤s March esdevindran, m¨¦s que abans, una refer¨¨ncia de prestigi literari i una plataforma de llan?ament de noves veus, com ¨¦s el cas de Marc Granell, que en result¨¤ guanyador l¡¯any 1979 amb el poemari Materials per a una mort meditada.

A partir d¡¯aquest any, tot i els problemes civils de l¡¯¨¨poca, dels quals Gandia i els premis no se¡¯n pogueren deslliurar (i que provocaren la convocat¨°ria d¡¯uns altres premis alternatius, primerament ¡ªels premis La Safor¡ª, i el naixement dels Premis Senyoriu d¡¯Ausi¨¤s March, despr¨¦s), gr¨¤cies a l¡¯espenta creativa de la nova fornada de poetes joves, i als canvis de mentalitat i d¡¯est¨¨tica que es produ?ren, els premis de Gandia consolidaren una traject¨°ria realment exemplar. De fet, la major part dels noms referencials de la poesia valenciana i catalana dels ¨²ltims trenta anys, des dels huitanta fins a l¡¯actualitat, formen part de la hist¨°ria dels premis gandians. Noms com els de Vicent Alonso, Gaspar Ja¨¦n, Enric Casassas, Albert Roig, Josep Ballester, Anna Montero, Iban Llop, Rub¨¦n Luz¨®n, ?ngels Gregori, entre altres, seran una mostra de l¡¯aportaci¨® po¨¨tica que han fet els premis de Gandia a la renovaci¨® de la tradici¨® l¨ªrica que Ausi¨¤s March inici¨¤ fa m¨¦s de cinc-cents anys.

La modernitat i la tradici¨® de la paraula bellament escrita en vers, per tant, s¡¯han fos en un cos po¨¨tic que ara mateix marca la pauta i l¡¯excel¡¤l¨¨ncia d¡¯uns premis literaris que formen part de la mem¨°ria culta dels valencians. I que s¨®n un senyal llumin¨®s del que Gandia ¨¦s ¡ªuna ciutat liter¨¤ria, la ciutat dels nostres cl¨¤ssics, tant dels antics com dels moderns¡ª i vol i aspira a ser, un lloc de refer¨¨ncia liter¨¤ria a Europa, el nostre context cultural de present, i de futur. I aix¨°, tant dins del nostre ¨¤mbit ling¨¹¨ªstic com en el conjunt hisp¨¤nic, i mediterrani, espais culturals dels quals ens sentim formar part vitalment. Un somni? Un desig? Una il¡¤lusi¨®? Una realitat que hem constru?t entre molts, i que esperem dur encara m¨¦s amunt, amb l¡¯ajuda de tots. Fins al cim o el cel. Perqu¨¨ d¡¯ales, de ganes, d¡¯idees, i de projectes, als poetes no ens en falten. I cap crisi no ens far¨¤ callar. Perqu¨¨ ens neguem a tornar al silenci d¡¯on vam voler eixir fa ja m¨¦s de cinquanta anys.