Una era daurada amb molta canya

Aix¨° no ¨¦s una dol?aina? Es fan bromes sobre la pres¨¨ncia creixent dels aguts i brillants sons dol?ainers en diferents manifestacions musicals del nostre entorn. Fins i tot hem valorat la possibilitat de parlar d¡¯un g¨¨nere nou anomenat ska amb dol?aina. La trobem davant de partitures de m¨²sica cl¨¤ssica i aprenent a circular en les sinuoses carreteres dels est¨¤ndards del jazz o les abruptes rutes de muntanya de la m¨²sica contempor¨¤nia. I, per descomptat, en saraus festius, manifestacions de protesta i recepcions oficials. Qu¨¨ eren dol?aina i tabal, sin¨® el comit¨¦ de recepci¨® de personalitats en el lliurament recent de la medalla del Consell Valenci¨¤ de Cultura a Al Tall!

Menys ¨¦s m¨¦s. Probablement la dol?aina ¨¦s la unitat m¨ªnima de l¡¯original ethnic music valenciana que es llig en la portada de l¡¯Antologia de la dol?aina i el tabal, que ha editat la Fonoteca de Materials de l¡¯Institut Valenci¨¤ de la M¨²sica. Poques eines n¡¯hi ha de m¨¦s originals de la m¨²sica valenciana que aquest parell d¡¯instruments; cridaner i exigent l¡¯un, modest i imprescindible l¡¯altre.

Del 1991 ¨¦s ¡°el primer i brillant intent seri¨®s d¡¯inserir la dol?aina en repertoris de m¨²sica d¡¯actualitat de l¡¯¨¨poca, en aquest cas pr¨°xima al rock progressiu o al jazz rock¡±, explica Jordi Reig, coordinador de la Fonoteca, en les notes adjuntes a la pe?a ¡°Dol?aines II¡±, escrita per Vicent Ferragut i enregistrada inicialment en l¡¯¨¤lbum Viatge, d¡¯EGT, el segell de Tabalet. A partir d¡¯ac¨ª s¡¯obrin 78 minuts de dol?aines i tabals dialogant amb els llenguatges del nostre temps corresponents a les dues ¨²ltimes d¨¨cades, per mitj¨¤ de les quals l¡¯oient menys avisat pot entrar en el ric m¨®n de la m¨²sica popular valenciana. O ¨¨tnica.

Probablement la dol?aina ¨¦s la unitat m¨ªnima de l'original ethnic music valenciana

Una colla de dol?aines i de percussi¨® llatina? Tamb¨¦, la de la colla El Terr¨®s de Petrer interpretant la ¡°Rumba de Camilo¡± d¡¯Antoni Asunci¨®n, cam¨ª de convertir-se en una conga o un mambo per poc que se n¡¯espremen els ritmes. M¨²sica barroca interpretada per la combinaci¨® de dues dol?aines i orgue? I tant! Vet ac¨ª, a punt de rematar l¡¯antologia la Trumpet tune del m¨²sic brit¨¤nic Henry Purcell, abordada intel¡¤ligentment per Eliseu Garcia, fent una cosa ¡°inusual en l¡¯actualitat, per¨° comuna en el segle xvii fins que els obo¨¦s van despla?ar definitivament les xeremies cap al m¨®n ¨¤graf i desllu?t de la cultura popular¡±, explica Reig.

El virtuosisme instrumental d¡¯un explorador del segle xxi com Xavier Richart travessant amb la dol?aina les procel¡¤loses aig¨¹es de la m¨²sica culta contempor¨¤nia; la germanor amb altres m¨²siques mediterr¨¤nies d¡¯Eduard Navarro amb L¡¯Ham de Foc; Miquel Giron¨¦s Jr. circulant al pas accelerat i comprom¨¦s d¡¯Obrint Pas o Josep Alemany encarant amb per¨ªcia el Duke Ellington de Caravan, s¨®n una part de les 32 mostres seleccionades acuradament en el segon CD d¡¯aquesta antologia per a oferir una ¨¤mplia panor¨¤mica de l¡¯¨¨poca ecl¨¨ctica de la dol?aina i el tabalet actuals que, en conjunt, no deixaran impassible ni la persona m¨¦s esc¨¨ptica. I no es tracta solament de les fusions actuals, sin¨® tamb¨¦ de l¡¯actualitzaci¨® del llenguatge festiu de la m¨²sica de festa per colles com El Regall d¡¯Ontinyent o els Xirimiters d¡¯Emili Some?o, o la reinterpretaci¨® rigorosa de les danses del Corpus que assumeix Josemi S¨¢nchez.

Ah, i no ens hem d¡¯oblidar de parar atenci¨® a les visites del gran dol?ainer Pasqual Juan, Pasqualet de Vila-real, al can?oner cl¨¤ssic americ¨¤ de Gershwin o Carmichael.

En l¡¯antologia falten int¨¨rprets hist¨°rics, perqu¨¨ no n¡¯ha quedat un registre gravat

Com a dol?ainer i investigador, Josemi S¨¢nchez ha participat en el treball d¡¯investigaci¨® sobre peces per a dol?aina i tabal interpretades entre els anys 1926 i 2006 iniciat al seu moment per Vicent Torrent i coordinat per Jordi Reig. Per exig¨¨ncies del gui¨® hist¨°ric, el treball recull mostres de proced¨¨ncies diverses gravades en suports variats, des de cintes magn¨¨tiques de diferents mides i velocitats, fil magn¨¨tic (antecedent de la cinta), cassets editats o dom¨¨stics, antics discos de pissarra, discos d¡¯acetat d¡¯exemplar ¨²nic, vinils, cintes digitals d¡¯¨¤udio, minidisc i CD convencionals.

La possibilitat de dedicar la meitat d¡¯aquesta antologia a la m¨²sica de les dues ¨²ltimes d¨¨cades ¨¦s quasi un miracle. Encara que en territori valenci¨¤ la parella de tabal i dol?aina es detecta almenys a partir del segle xvi, ¡°en els anys seixanta i el comen?ament dels setanta la pres¨¨ncia d¡¯aquests instruments va tocar fons i va estar a punt de perdre¡¯s¡±, subratlla Jordi Reig. Per¨° amb la Transici¨®, alguns sectors van adoptar amb urg¨¨ncia la tasca de ¡°reprendre tradicions i restaurar repertoris de manera una mica desornada¡±. Una tasca que continua hui dia, de manera que ¡°el m¨®n de la dol?aina i el tabal viu ara mateix una era daurada i expansiva¡±.

En l¡¯antologia falten int¨¨rprets hist¨°rics, perqu¨¨ no n¡¯ha quedat un registre gravat. Reig n¡¯esmenta una cinquantena. I no hi figura la Muixeranga, precisament perqu¨¨ ¨¦s ¡°segurament la pe?a que m¨¦s vegades s¡¯ha gravat i a la qual s¡¯ha fet m¨¦s arranjaments¡± per ¡°no discriminar positivament una versi¨® sobre les altres¡±. Josemi S¨¢nchez explica amb erudici¨® les particularitats del seu instrument favorit i apunta que ¡°la q¨¹esti¨® de les canyes ¨¦s, tal vegada, el problema m¨¦s greu i el secret m¨¦s ocult amb qu¨¨ han topat tots els que han volgut acostar-se al m¨®n de la dol?aina¡±. No obstant aix¨°, ¨¦s el concepte de millorar el pas de l¡¯aire un dels que m¨¦s ha contribu?t a revolucionar la pr¨¤ctica de la dol?aina en les darreres d¨¨cades¡±. L¡¯ensenyament, a m¨¦s, ha passat de la tradici¨® oral a l¡¯escriptura musical i l¡¯expansi¨® de les escoles de dol?aina, per¨° s¡¯ha pagat el preu de perdre ¡°alguns elements locals i diferenciadors¡±, segons S¨¢nchez, i ¡°una caracter¨ªstica vital de les peces tradicionals, la variabilitat, l¡¯evoluci¨® lenta, per¨° constant, es perd en quedar la m¨²sica congelada i fixada en la solfa escrita¡±, segons Reig. Ambd¨®s exposen en el documentat llibret d¡¯aquesta magn¨ªfica obra les conseq¨¹¨¨ncies del canvi i del moment dol? de la dol?aina i el tabal, tant les positives com les negatives.

L'ensenyament, a m¨¦s, ha passat de la tradici¨® oral a l'escriptura musical

Sense eixir de l¡¯estoig, l¡¯aficionat o l¡¯oient curi¨®s, igual que el professional, el mestre o l¡¯alumne podem percebre, analitzar i gaudir les difer¨¨ncies escoltant tamb¨¦ el primer CD, el de la tradici¨® i el repertori popular, que abra?a enregistraments fins al 1990. El primer, del 1926, son unes ¡°Albaes de l¡¯Horta¡± gravades el 1926, on encara es pot percebre ¡°l¡¯aura m¨ªtica que encara envolta¡± el dol?ainer Jos¨¦ Sanfeliu. I el segon ¨¦s tamb¨¦ d¡¯un m¨²sic emblem¨¤tic, Honorato Gil, que grav¨¤ al voltant dels 30 o els 40 unes Danses valencianes on ¡°l¡¯avan?ament sobre el tempo o l¡¯¨²s destacat del vibrato s¨®n elements expressius que tamb¨¦ sol utilitzar la veu humana¡±. Inclou aut¨¨ntiques joies i tamb¨¦ el quasi llegendari i, sens dubte, molt influent Joan Blasco, que ha cavalcat entre l¡¯¨¨poca pura i l¡¯ecl¨¨ctica amb fortuna singular, i d¡¯una altra figura indispensable com Camilo Ronzano, que, com recorda Jordi Reig que deia Vicent Torrent, podria portar un r¨¨tol que diguera ¡°la dol?aina ben atemperada¡±, ¨¦s a dir, afinada a la manera tradicional, molt diferent de la culta occidental.