Al jorn del judici

Divendres passat, dia 30 de novembre de l¡¯any del Senyor de 2012, a l¡¯hora can¨°nica de vespres o potser de completes, vaig tindre la fortuna d¡¯assistir a un drama sacre o concert que tingu¨¦ lloc a la Seu de Val¨¨ncia: a un fet hist¨°ric, si b¨¦ es mira, tal com el va definir all¨ª mateix amb entusiasme immediat el meu amic Vicent Soler, que a pesar de ser economista ¨¦s home de gran sensibilitat. La solista i el cor cantaren belles composicions medievals (Ai, trista vida corporal, cantava la Mare de D¨¦u, Can vei la lauseta mover, cantava al segle xii Bernat de Ventadorn, Gaude, flori virginali, cantaven les clarisses de Val¨¨ncia), el gran Carles Magraner i els Ministrers van fer m¨²siques delicioses amb instruments dels ¨¤ngels renaixentistes de la Seu. Es recuper¨¤, crec que per primera vegada, la process¨® dels profetes que anunciaren la vinguda de Crist (incl¨°s un pobre Habacuc geperut), parl¨¤ el deg¨¤ del cap¨ªtol molt assenyadament, i alguns convidats notables, com ara l¡¯arquebisbe i el president de la Generalitat, pareix que tenien problemes d¡¯agenda. I sobretot, tamb¨¦ per primera vegada d¡¯en?¨¤ del segle xvi, es va sentir el cant de la Sibil¡¤la de Val¨¨ncia, en la veu meravellosa d¡¯un xiquet. Normal, podr¨ªem dir: ¨¦s normal que uns solistes, un cor i un conjunt instrumental facen m¨²sica sacra en una catedral. Doncs no, no ¨¦s normal d¡¯aquesta manera, almenys en aquest pa¨ªs: era el resultat d¡¯una llarg treball rigor¨®s i subtil de molta gent, de refinament i delicadesa, d¡¯esfor? constant, rescat del patrimoni musical, voluntat d¡¯enriquir una cultura: un resultat del m¨¦s alt dels patriotismes civils, tan rar i tan inconsistent entre nosaltres. Davant de tal miracle, la catedral era plena de gom a gom, com si hi haguera vingut de visita el senyor Papa de Roma o la Mare de D¨¦u en persona. Gent dreta des de la porta fins a dins del presbiteri, gent dreta omplint els laterals, una petita massa de p¨²blic per a un acte aparentment d¡¯inter¨¦s limitat. I la Sibil¡¤la anunciava: ¡°Al jorn del judici, / veur¨¤s qui ha fet servici¡±. I afegia: ¡°Portar¨¤ casc¨² escrit / en lo front, al seu despit, / les obres que haur¨¤ fet, / d¡¯on haur¨¤ casc¨² son dret¡±. Molt prop d¡¯all¨ª, al palau de la Generalitat, o al de les Corts Valencianes, segurament no hi havia ning¨². O no escoltaven. Per¨° el jorn del judici arribar¨¤ igualment.