La web mata

La premsa escrita ha de reinventar-se. A hores d¡¯ara fa l¡¯efecte que ning¨² no sap qu¨¨ ¨¦s el que vol, ni quin n¡¯¨¦s el p¨²blic, ni on est¨¤. La premsa va a les palpentes, a veure si l¡¯endevina. Per¨° ¨¦s evident que ning¨² no sap ben b¨¦ quin ¨¦s el cam¨ª a seguir. Internet ha estat molt perjudicial als mitjans tradicionals, que han posat en obert els seus propis continguts, d¡¯una manera absolutament su?cida. A hores d¡¯ara, en una paradoxa sorprenent i irris¨°ria, en la web hi ha m¨¦s contingut i m¨¦s actualitzat que en el paper. Dur el diari sota el bra? ja no ¨¦s sin¨°nim d¡¯estar ben informat, sin¨® d¡¯una altra cosa (de ser un nost¨¤lgic, o b¨¦ un opositor recalcitrant de les noves tecnologies). Evidentment ning¨² ¡ªo quasi ning¨²¡ª no compra el paper, on hi ha, d¡¯altra banda, el vertader negoci, ja que hi t¨¦ entrada molt m¨¦s volum publicitari. Les empreses no tenen quasi vendes de paper, i moltes subsisteixen gr¨¤cies a obscures compres institucionals que creen uns peatges i unes servituds que anul¡¤len l¡¯ofici period¨ªstic. La web, d¡¯altra banda, distorsiona la manera de tractar la informaci¨®: no ¨¦s el mateix un article preparat per a aquesta que per al paper. En el pas vers el format digital es perd profunditat, contingut, estil, extensi¨®, fins i tot tractament de l¡¯espai i de la imatge. Internet ho fa tot m¨¦s homogeni de manera fatal, ¨¦s una trituradora que vulgaritza de manera espaordidora el tractament editorial. Evidentment, poden haver-hi webs atractives, ben treballades, per¨° aix¨° ¨¦s molt dif¨ªcil de mantindre amb un mitj¨¤ d¡¯informaci¨® general, que es renova constantment, i que t¨¦ unes plantilles molt estrictes i prefixades. Diguem-ho clar i net: la web ¨¦s lletja i mata a la llarga la bona faena period¨ªstica. Ha dut la immediatesa, per¨° tamb¨¦ ha produ?t una batalla est¨¨ril entre els mitjans per a arribar a ser els m¨¦s r¨¤pids, de manera que s¡¯ha ressentit la qualitat de la informaci¨®. D¡¯altra banda, la informaci¨® s¡¯hauria de pagar. Els periodistes tamb¨¦, tamb¨¦ se¡¯ls hauria de pagar per la seua faena: com es paga qualsevol professional. Qui vulga estar informat, ben informat, hauria de fer un esfor?, i ser agra?t i pagar per la qualitat de la informaci¨® rebuda. Com paguem el forner pel pa cruixent i bo. Ho dic ac¨ª, en aquest article que tots poden llegir gratu?tament, i que ara ja no apareix en l¡¯edici¨® de paper del diari. Gratis totalment: encara que el volgu¨¦reu pagar d¡¯alguna manera no podr¨ªeu. Qui ho ent¨¦n, aix¨°? La premsa ha de reinventar-se si no es vol extingir. Cal tornar a un model m¨¦s elitista de periodisme, seleccionant els lectors i reconstruint els nexes de gratitud que s¡¯estableixen en les vertaderes relacions intel¡¤lectuals. No s¡¯ha de voler buscar tots els lectors, sin¨® tan sols els millors. Els que volen una informaci¨® vera? i en exclusiva. Aquesta salvaci¨® ¨¦s l¡¯¨²nica possible del periodisme i del periodista.