Capsa Pina

Arribem al carrer de Sant Vicent de l¡¯Alc¨²dia i estacionem l¡¯autom¨°bil davant de la casa d¡¯Adri¨¤ Pina. Per la finestra del primer pis se¡¯l veu traginar, i tamb¨¦ hi distingim alguns dels encontorns dels quadres. El cridem des del carrer, per fer-li des d¡¯all¨ª una fotografia, per¨° in¨²tilment. Els ve?ns passen per davant de nosaltres, indiferents als nostres crits: ¡°Adri¨¤! Adri¨¤!¡±. Per fi ens resignem i truquem al timbre, com a persones sensates. Ens obri i pugem per l¡¯escala: en el rebedor de la planta baixa hi ha un gran quadre de mans (les mans de sa mare: una obra vertaderament important). Quan arribem a l¡¯estudi la m¨²sica de la r¨¤dio sona molt alta, ¡°a tota castanya¡±, ens diu ell. Li expliquem que hem intentat que apareguera a la finestra, per¨° que, ¨¦s clar, no ens ha sentit. Adri¨¤ treballa amb m¨²sica, amb la sintonia de Radio 3, i va sempre amunt i avall, per aix¨° no hi passa mai fred (tot i que l¡¯ambient en aquell pis ¨¦s gelat). Al pis de baix viu sa mare i ell ocupa la primera planta: ha retornat a l¡¯origen. ¡°En el pis de m¨¦s amunt vaig pintar el primer quadre: hi he tornat, per¨° he baixat un pis¡±, diu amb un somriure. Abans, aquell espai di¨¤fan l¡¯ocupava el germ¨¤, on tenia el despatx d¡¯arquitectura. Ara ¨¦s ell qui se¡¯n beneficia, encara que diu que no ha tingut altre remei que regressar, per la crisi, que a tots tenalla, per¨° de manera molt especial els conreadors de l¡¯art.

Per Adri¨¤ Pina professe una gran admiraci¨®. Indubtablement ¨¦s el millor pintor de mans del nostre pa¨ªs, i ja fa uns quants anys li vaig dedicar un article en aquestes planes parlant de la seua mestria. Les mans s¨®n la part m¨¦s dif¨ªcil de pintar del cos hum¨¤, tant que alguns pintors, com Piero della Francesca, deixaven aquell tr¨¤ngol a especialistes (les del retrat del duc d¡¯Urbino de la Pala de Brera s¨®n de Pedro Berruguete). Hi ha pintors de mans, com Grunevald, com El Greco, com Watteau (¡°Les mans de Watteau! Tothom les coneix¡±, escriuen amb entusiasme els germans Goncourt en el seu inesgotable diari). I Adri¨¤ Pina ¨¦s un d¡¯ells, dels que han fet de la m¨¤ un distintiu de la seua faena: mans, com les de la mare, en un llen? de dos metres per dos metres i mig. Adri¨¤ Pina no hi d¨®na molta import¨¤ncia: diu que pinta mans perqu¨¨ les t¨¦ davant i perqu¨¨ li agrada fer-ho. Per¨° aquest tema ¨¦s present al llarg de la seua traject¨°ria art¨ªstica: les seues mans, les dels fills, les del seu germ¨¤ Vicent, les de la mare¡­

Al voltant de les mans ha anat pintant instruments, tota mena d¡¯estris i joguets (com ara les seues capses multicolors, tan belles i suggeridores), i que d¡¯alguna manera acompanyen de manera tangencial el tema principal. Les capses d¡¯Adri¨¤ s¨®n multicolors, amb llapis de totes les mides, fins a aconseguir fer d¡¯aquestes un s¨ªmbol m¨¦s. ¡°Fa trenta anys que pinte capses¡±, resumeix comptant, fent un gest de mem¨°ria amb els ulls. ¡°Al comen?ament de fer Belles Arts, vaig comen?ar pintant la capsa de fusta, amb les meues eines de dibuix i de gravat, i des d¡¯aquell moment no he parat¡±. ?s una obsessi¨® sorprenent: el llapis i la m¨¤, en un joc constant. De vegades, els llapis prenen vida, s¨®n objectes animats que es transsubstancien en cossos. Un llen? de llapis ¨¦s per for?a una obra seua: els llapis s¡¯han convertit en un segell adrianenc. ¡°Ara prepare una s¨¨rie que es dir¨¤ Capses per a Dal¨ª¡±. Em mostra un quadre on els llapis es fonen, com si foren els rellotges del pintor de Figueres. ¡°M¡¯interessa molt Dal¨ª, el millor Dal¨ª¡­ M¡¯interessen molt els seus jocs visuals, les seues quimeres, la seua manera¡±. Per un moment, en l¡¯obra d¡¯Adri¨¤ Pina descobrisc alguna cosa daliniana: no solament en la factura pict¨°rica (la t¨¨cnica ¨¦s impressionant: ¨¦s un pintor molt t¨¨cnic, amb una realitzaci¨® impecable), sin¨® tamb¨¦ pel gust pels jocs, pels trompe l¡¯oeils, per les endevinalles pict¨°riques¡­ Alguns dels seus quadres s¨®n interactius, tenen una botzina, o un ventilador, o una cigarreta que s¡¯enc¨¦n. En el quadre titulat Mao-meu hi ha un retrat de l¡¯hist¨°ric dirigent xin¨¦s i un joguet de la seua filla que miola quan el prems. Tamb¨¦ t¨¦ una obra dedicada a Joan Brossa: les obres d¡¯Adri¨¤ s¡¯endinsen de vegades en el surrealisme, en els poemes visuals. ¡°La gent t¨¦ tend¨¨ncia a furgar amb el ditet els meus quadres: aix¨ª, amb aquests quadres interactius, els ho faig m¨¦s f¨¤cil¡±, s¡¯explica, llevant transcend¨¨ncia a tot plegat i fent amb el dit un moviment com de gratar alguna cosa. Podria ser: per¨° darrere hi ha una provocaci¨®, un desig de sorprendre, fins i tot de trencar la rigidesa formal de l¡¯art.

Em mostra la seua darrera gran exposici¨®, dedicada a Marilyn Monroe. Vint llen?os, de grans dimensions, cadascun treballat d¡¯una manera diferent (amb pols de marbre, amb pedra tosca, amb oli i argent¡­). Una feinassa, on es descobreix el seu bon quefer t¨¨cnic, l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en el dibuix i en la realitzaci¨®. Darrere de tot hi ha Warhol, i aquella icona que ha tingut tant d¡¯¨¨xit (la Marilyn de Warhol). Per¨° particularment m¡¯interessen m¨¦s les s¨¨ries anteriors, fins i tot aquelles d¡¯inici¨¤tiques que dedicava a denunciar la contaminaci¨®, la destrucci¨® del territori o la central nuclear de Cofrents. Li pregunte per qu¨¨ avui en dia no es fa un art m¨¦s reivindicatiu: ¡°Era l¡¯¨¨poca, no?¡±, em contesta una mica a la defensiva. S¨ª, evidentment, per¨° tamb¨¦ aquesta ¨¨poca de crisi i de desnonaments podria tindre¡¯n la translaci¨® a l¡¯art, i ning¨² no sembla fer-hi molt de cas (a excepci¨®, potser, d¡¯Antoni Mir¨®). Adri¨¤ Pina riu: ¡°S¨ª, home, s¨ª¡­ Nom¨¦s faltava aix¨°, Mart¨ª! Posar-me a fer una pintura reivindicativa! No vendria cap quadre! Ja ¨¦s prou que sobrevisc!¡±. Dic que s¨ª, que ¨¦s clar que cal menjar, per¨° que trobe a faltar aquella pintura i aquell esperit combatiu de les darreries dels anys setanta. Torna a riure i mou el cap significativament (?o ¨¦s: est¨¤s boig o estaria boig si et fera cas). ¡°Cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil sobreviure pintant! No hi ha cap ajuda! T¡¯ho has de buscar tot tu¡­ Si no est¨¤s arrimat a alg¨² est¨¤s perdut!¡±.

Es fa un llarg silenci. La meua proposta sura en l¡¯ambient, en aquell ambient cada vegada m¨¦s gelat (Jes¨²s colpeja el terra amb els peus per entrar en calentor). Adri¨¤ diu encara, amb els ulls ametllats, brillants, molt expressius: ¡°Aix¨° em falta! Fotre¡¯ls canya! Garrotades! Garrotades!¡±. Li dic que s¨ª, que ho trobe a faltar, i insistisc que parle en general. Trau un cat¨¤leg de la seua exposici¨® retrospectiva a les drassanes, feta fa un parell d¡¯anys, i busca la fotografia d¡¯un quadre. Me¡¯l mostra triomfant: s¡¯hi veu el dictador Franco, envoltat de quadribarrades, i amb una pinzellada vermella ben ampla a la cara. El t¨ªtol: Fet l¡¯any 77, amb mala llet. Aquest ¨¦s el cam¨ª que cal recuperar, li dic entusiasmat. Adri¨¤ Pina riu i m¡¯explica: ¡°Mon pare era barber, i passava per la barberia tot el poble. Aquest quadre estava a l¡¯entrada de casa, per¨° des de la barberia es podia veure. Una vegada vingu¨¦ la parella de la Gu¨¤rdia Civil i el veren¡­ ¡®I aquesta taca roja a la cara de Franco?¡¯, preguntaren emprenyats. ¡®No, el meu fill, que li va caure en el darrer moment una gota de pintura! Ja l¡¯esborrar¨¤¡­¡¯¡±, Adri¨¤ torna a riure davant de l¡¯evocaci¨® paterna, i davant d¡¯aquells temps tan plens d¡¯optimisme, de rauxa i de rebel¡¤lia.

Li pregunte per pintors que admira i no vol contestar. ¡°Si dic un nom, quede malament amb la resta¡±, m¡¯etziba. Per m¨¦s que hi insistisc no hi ha manera. La capsa Pina es tanca, es posa a la defensiva, per moments em fa la sensaci¨® que ja no traur¨¦ res m¨¦s d¡¯ell. ¡°La gent ja no pinta!¡±, diu de sobte, ¡°tot ho fan per ordinador o fan instal¡¤lacions i coses d¡¯aquestes¡±. Ara enllesteix la seua pr¨°xima exposici¨®, per a la galeria La Tira de X¨¤tiva. Intente esbrinar qu¨¨ prepara per a un futur i diu que no ho sap, que ell treballa al dia. ¡°No s¨¦ qu¨¨ far¨¦¡­ Fotre canya! Garrotades!¡±, proposa rient, per seguir-me el joc. Li conteste que s¨ª, que ja estaria b¨¦. Em mira de nou esc¨¨pticament, amb una certa tristesa, com qui diu: ¡®ai, ja m¡¯agradaria, per¨° com sobreviur¨¦?¡¯. I t¨¦ ra¨®.

Marxem, per¨° abans li demanem que s¡¯acoste a la finestra. Jes¨²s Ciscar el retracta des del carrer, des del carrer de Sant Vicent de l¡¯Alc¨²dia. Un artista valenci¨¤ mirant per la finestra, en la freda, dura i sinistra tardor de l¡¯any 2012.