Joan Fuster: humanista?, nacionalista?

Malgrat que ho he intentat en ocasions diverses, no m¡¯he sentit mai plenament satisfet de la meua contribuci¨® a la reivindicaci¨® d¡¯un escriptor com Josep Iborra. En certa ocasi¨® fins i tot, em vaig trobar de sobte, mentre escrivia sobre l¡¯obra d¡¯aquest intel¡¤lectual valenci¨¤, miserablement oblidat pels centres neur¨¤lgics de la cultura catalana, dins d¡¯un territori dif¨ªcil, poc satisfactori o gens en la mesura que em descobria considerant-lo una mena de ¡°v¨ªctima¡± del gran Fuster, amb qui Iborra convisqu¨¦ durant molts anys, com a amic i contertuli¨¤, i a qui va dedicar hores i hores de la seua vida estudiant el seu pensament per posar-lo a l¡¯abast del p¨²blic lector. S¨¦ com tothom que l¡¯admiraci¨® era m¨²tua, per¨° ¨¦s tan immensa la figura de l¡¯assagista de Sueca, i encara m¨¦s en tant que considerat llum ¨²nica d¡¯un pa¨ªs immers en la foscor, que fins i tot als analistes m¨¦s fins de la nostra hist¨°ria els costa recon¨¦ixer cap altra lucidesa que la derivada de la personalitat de Fuster. Territori dif¨ªcil, s¨ª, perqu¨¨ es presta a un cert desvari psicologista, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ t¡¯invita a l¡¯exercici, una mica m¨¦s perill¨®s i gens satisfactori, de l¡¯autocensura. Els valencians tenim un pa¨ªs petit ¡ªsi ¨¦s que es pot dir que en tenim¡ª, per¨° l¡¯empetitim en exc¨¦s quan, moguts per mecanismes propis de cultures minoritzades, ens entestem a reduir-nos al millor que tenim i, sobretot, a fer-ne bandera ¨²nica. Josep Iborra demana a crits una atenci¨® que fins ara no ha tingut. La seua obra s¡¯ho mereix. I, si se¡¯m permet dir-ho aix¨ª de clar, tamb¨¦ la seua generosa dedicaci¨® a la nostra literatura. Potser als nostres dies, amb una mena de desencant general en el territori de la cultura, que les perif¨¨ries de les perif¨¨ries patim amb una acritud exagerada, alg¨² pot creure que el fet d¡¯enarborar certes banderes ¡ªla dels nostres escriptors emblem¨¤tics, per exemple, que tant d¡¯¨¨xit tingu¨¦ en els anys de la transici¨®¡ª pot actuar de contrap¨¦s del desencant i enganxar-nos o reenganxar-nos al projecte d¡¯un Pa¨ªs que no hem fet i, pitjor encara, que hem deixat que uns altres portaren fins a la vora de l¡¯extinci¨®. Per¨° de qu¨¨ ens servir¨¤ una cultura sostinguda nom¨¦s en les excepcions? Ens servir¨¤, sens dubte, per a celebrar aniversaris i homenatges, per¨° no per a mantenir-la viva i a l¡¯aguait dels nous reptes. Tindrem el millor ling¨¹ista, el millor poeta, el millor assagista, per¨° ja haurem escrit tota la nostra hist¨°ria condemnats a celebrar eternament les tres efem¨¨rides.

Acaba d¡¯apar¨¦ixer un nou llibre seu: 'Humanisme i nacionalisme en l¡¯obra de Joan Fuster '

Certament Iborra ¨¦s nom¨¦s un dels casos, per¨° hi ha bons motius per a haver-lo esmentat. Acaba d¡¯apar¨¦ixer un nou llibre seu: Humanisme i nacionalisme en l¡¯obra de Joan Fuster (PUV, 2012), que, segons explica el seu fill en el pr¨°leg, ¨¦s la tesi doctoral que va llegir a la Universitat de Val¨¨ncia l¡¯any 1984, un treball que amplia, corregeix i arredoneix el seu Fuster port¨¤til, redactat l¡¯any 1982. L¡¯esfor? per explicar els fonaments de l¡¯obra fusteriana queden aix¨ª ben palesos. No ¨¦s una ll¨¤stima, fins i tot un fet quasi inexplicable, que aquest llibre aparega ara ¡ªsolament una part del contingut ha vist la llum en articles independents¡ª, un grapat d¡¯anys despr¨¦s de la seua presentaci¨® acad¨¨mica? Entre aquestes p¨¤gines hi ha un Fuster clar, ben fonamentat, il¡¤luminat per la immensa cultura que Iborra posse?a i per la voluntat de fer-lo present des dels problemes centrals que ens preocupaven durant aquells anys. El de l¡¯humanisme, per exemple, que semblava contradir el seu comprom¨ªs amb el Pa¨ªs. Les p¨¤gines que Iborra dedica a contrastar el pensament de Fuster a prop¨°sit del nacionalisme i el cosmopolitisme amb el de Barr¨¨s i el de Gide s¨®n una mostra magn¨ªfica de la seua capacitat anal¨ªtica i expositiva. De fet, ¨¦s un dels ¡°problemes¡± que hem heretat perqu¨¨ t¨¦ una vig¨¨ncia indiscutible de manera que les propostes fusterianes s¨®n ben vives, perqu¨¨ encara ¨¦s veritat ¡ªa mi, si m¨¦s no, m¡¯ho sembla¡ª que els ¡°universalistes¡±, en paraules de Josep Iborra, ¡°si no passen de ser uns provincians insignificants i alienats, els trobarem sempre amorrats a una o altra mamella nacional¡±. Al capdavall, com Iborra s¡¯esfor?a per posar en clar, el Fuster nacionalista i l¡¯humanista no s¨®n dos Fusters diferents, sin¨® perfectament harmonitzats. Si Fuster dedic¨¤ ¡°una gran part de la seua obra a la defensa de la naci¨® no ¨¦s mogut per una idea, o una doctrina, ¡®nacionalista¡¯, sin¨® perqu¨¨ hi veu un cas m¨¦s, entre altres, d¡¯opressi¨® d¡¯un poble per un altre¡±. Un llibre, doncs, d¡¯un inter¨¦s innegable que hauria de servir perqu¨¨ els lectors recordaren que Josep Iborra ¨¦s un assagista espl¨¨ndid (Inflexions, 2005, i Breviari d¡¯un bizant¨ª, 2007), no solament un int¨¨rpret de l¡¯obra del seu amic, i admirat, Joan Fuster.