Hi havia un cotxet petit...
Abans de l¡¯arribada del 600 els microcotxes van ser una imatge habitual dels nostres carrers
Aquesta ¨¦s una hist¨°ria que ve de lluny, tant que es remunta al primer ter? del segle XX, quan comen?a a formar-se el sector de l¡¯automoci¨® a Catalunya ¡ªi sobretot a Barcelona¡ª, que esdevindr¨¤ una de les bases de la ind¨²stria de tot l¡¯Estat. Despr¨¦s de la guerra, amb bona part d¡¯aquelles empreses desaparegudes o descapitalitzades, comen?a la recuperaci¨® de la m¨¤ d¡¯una colla de tallers petits i mitjans que, amb recursos escassos i moltes restriccions aixecaran el teixit industrial del pa¨ªs a base d¡¯esfor?, enginy i imaginaci¨®. ?s aix¨ª com arrenca a la capital catalana la producci¨® de microcotxes, un fenomen que tamb¨¦ t¨¦ lloc a diversos pa?sos d¡¯Europa, que llavors es refan de la Segona Guerra Mundial. El Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona (Muhba) obre avui una exposici¨® dedicada a aquest fenomen.
Per¨° primer de tot, qu¨¨ ¨¦s un microcotxe? Si ens referim al vessant t¨¨cnic, ens ho explica el periodista belga Jacques Ickx, amb el seu personal estil humor¨ªstic, en un article de L¡¯ann¨¦e automobile 1958: ¡°Fixem-nos en trets que escapen de l¡¯ortod¨°xia de la construcci¨® automobil¨ªstica: motors de menys de quatre cilindres i menys de 600 cc, caixes de canvis elementals (no sempre), rodes de 12 polzades o menys, dist¨¤ncia entre eixos de 2 m com a molt, longitud total propera als 3 m, pes en buit inferior a 500 kg, sense oblidar aquesta tend¨¨ncia a la recerca (a vegades sana, a vegades desmesurada) de l¡¯economia constructiva¡±.
Per entendre el context en el qual sorgeix, una bona refer¨¨ncia ¨¦s el que diu l¡¯historiador angl¨¨s Michael Sedgwick a l¡¯obra Cars of the Fifties and Sixties: ¡°Els microcotxes s¨®n un subproducte de les restriccions financeres i d¡¯acer de la postguerra, m¨¦s que del racionament de combustible en si. (...) Eren quasi una extensi¨® de la febre de l¡¯esc¨²ter i, com aquest, donaven feina a firmes perjudicades pel desarmament de postguerra com Messerschmitt i Heinkel.
Per¨° b¨¤sicament el microcotxe suposa un intent d¡¯introduir un mitj¨¤ de transport m¨ªnim en un p¨²blic ¨¤vid d¡¯autom¨°bils i encara ingenu, aprofitant components de la ind¨²stria motocicl¨ªstica: petits motors de dos temps (que es podien fer girar en qualsevol sentit, obviant la necessitat d¡¯un piny¨® de marxa enrere), transmissions fiables, frens primitius, direcci¨® de manillar (Messerschmitt) i tres rodes o eixos posteriors sense diferencial (Isetta, Heinkel). La majoria de models anglesos tenien tres rodes per estalviar impostos. (...) A Espanya, on els carrers semblaven museus de cotxes atrotinats i l¡¯economia encara no s¡¯havia recuperat de tres anys de guerra civil m¨¦s cinc d¡¯a?llament, no hi havia ind¨²stria de l¡¯autom¨°bil i s¨ª una florent motociclista. Per aix¨° van proliferar els microcotxes tot i que nom¨¦s el Biscuter de Gabriel Voisin arribaria a produir-se a gran escala¡±.
En el per¨ªode que va des de mitjans dels anys quaranta fins a principis del seixanta, a Barcelona i rodalia van arribar a funcionar una vintena de fabricants, entre tallers, tallerets i pimes, dedicats al conreu del microcotxe i parents propers (motocarros, tricicles i motos amb o sense sidecar). Entre els m¨¦s coneguts, a m¨¦s de l¡¯inefable Biscuter, hi trobem Kapi, David, Orix, FH, Cl¨²a, Junior, Delf¨ªn... Fora de l¡¯¨¤mbit barcelon¨ª no podem obviar tres microcotxes tan famosos com el PTV ¡ªque produ?a AUSA a Manresa¡ª, la Isetta, constru?da a Madrid per Iso amb llic¨¨ncia italiana, i el Goggomobil alemany, fet a Mungu¨ªa, si b¨¦ aquests arriben al mercat una mica m¨¦s tard, ja en plena agonia del Biscuter. L¡¯arribada el 1957 del Seat 600, modest utilitari, s¨ª, per¨° amb portes que tanquen, vidres que pugen, seients per a quatre persones i un motor com cal, marca l¡¯inici del declivi del fenomen, ja pr¨¤cticament extingit a mitjan d¨¨cada dels seixanta.
La majoria d¡¯aquests vehicles es feien amb m¨¦s ofici que mitjans, emprant mat¨¨ries primeres poc sofisticades a causa de l¡¯autarquia (costava molt de trobar alumini, per exemple) i a trav¨¦s de processos for?a artesanals, per¨° de vegades qui hi esmer?ava el seu talent eren t¨¨cnics i mestres industrials formats abans de la guerra, abocats a la creaci¨® d¡¯aquests ginys de mida petita i construcci¨® senzilla per manca d¡¯unes perspectives millors. Un cas curi¨®s ¨¦s el de David (atenci¨®, cal dir ¡®d¨¤vid¡¯, la pron¨²ncia corrent a Barcelona convertia en t¨°nica la primera vocal). Aquesta marca havia acabat fent micocotxes una mica estramb¨°tics, per¨° des del anys vint gaudia de for?a prestigi a la ciutat. La seva f¨¤brica del carrer Aribau, al n¨²mero 230, ¨¦s un edifici racionalista concebut per l¡¯arquitecte Ignasi Mas Morell l¡¯any 1931 i un veritable model en el g¨¨nere. Avui dia funciona com a aparcament i seu de diverses oficines per a l¡¯elit local del disseny, l¡¯edici¨® i l¡¯arquitectura.
Si ens fixem en l¡¯aspecte, sembla que els microcotxes buscaven imitar els seus hom¨°legs m¨¦s grans. A l¡¯hora de donar-los forma, era m¨¦s segur tendir cap a l¨ªnies que fossin familiars per al gran p¨²blic, encara que fos per aproximaci¨®. Aix¨ª, la FH imitava descaradament el morro del dos cavalls en el primer prototipus, i la versi¨® de s¨¨rie estava inspirada en el Fiat 500, successor del popular Topolino. El Cl¨²a bevia del Pegaso Z-102, no debades l¡¯havia perfilat el carrosser Pere Serra, autor del descapotable m¨¦s elegant de la Sagrera i tamb¨¦ d¡¯uns quants Seat 1400. Els Kapi eren ben diversos: des d¡¯un turisme que semblava un Chevrolet en miniatura a una c¨°pia barateta de les l¨ªnies del Jeep Willys i que es deia¡ Kapi Jip. Tots els PTV van sortir del llapis de Guillem Tach¨®, que admet de bon grat haver-se inspirar en el Porsche Spider de l¡¯¨¨poca per fer el prototip del 400. El que no s¡¯ent¨¦n de cap manera ¨¦s que Joan Ram¨ªrez Montpe¨®, creador de l¡¯Orix, pretengu¨¦s fer passar el seu model SF per original tractant-se d¡¯una imitaci¨® tan descarada del VW alemany, que en ser exposat a la Fira de Mostres de 1954 va aixecar les ires d¡¯un grup de falangistes, ben indignats en aquest cas per raons estil¨ªstiques¡
Biscuter, el m¨¦s gran dels petits
Encrustat en la mem¨°ria col¡¤lectiva d¡¯una generaci¨® ja granadeta, el Biscuter representa el microcotxe barcelon¨ª ¡ªi catal¨¤ i espanyol¡ª per excel¡¤l¨¨ncia, ja que ¨¦s l¡¯¨²nic que es va produir en quantitats importants (unes 12.000 unitats), molt m¨¦s que qualsevol altre, i sobretot amb un plantejament industrial ambici¨®s. Entre els seus impulsors hi havia gent ben relacionada amb el r¨¨gim, no cal oblidar-ho ¡ªel nom de la ra¨® social ho deixa clar: Autonacional¡ª com l¡¯empresari Lloren? Marco Sarri¨® i el fabricant de cadenes Benet Jofre. El tercer home era Dami¨¤ Casanova, fill d¡¯exiliats i format com a enginyer a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc, el qual va contactar amb Gabriel Voisin per comprar-li la patent del microcotxe presentat al Sal¨® de Par¨ªs de 1950, que pensaven construir sota llic¨¨ncia a Barcelona.
Autonacional basteix unes naus (que encara existeixen) a Sant Adri¨¤ de Bes¨°s d'on el 1954 comencen a sortir les primeres unitats del vehicle, perfeccionat respecte de l'original per Voisin i Casanova, adaptant-li com a planta motriu el monocil¨ªndric Hispano-Villiers de 197 cc amb la famosa superculata de l'enginyer franc¨¨s. Marco vol fer-ho sense estar-se de res i ofereix la presid¨¨ncia de la firma a Josep Maria Marcet Coll, el carism¨¤tic alcalde de Sabadell, que els facilita moltes gestions, a m¨¦s d'obrir-los les portes del Pardo (el lliurament a Franco del Biscuter n¨²mero 1.000 suposa un bon cop d'efecte). De mica en mica, el Biscuter va arrelant entre el p¨²blic: es posa en marxa el Club Biscuter, amb seu al carrer Muntaner, s'organitzen excursions i desfilades i m¨¦s endavant apareixen noves versions del model (rubia, furgoneta, Pegas¨ªn), si b¨¦ l'empresa anir¨¤ perdent el rumb per desavinences entre els socis i la caiguda del mercat per l'efecte 600. El 1958 es deixa de fabricar, tot i que durant quatre anys m¨¦s encara es venen unitats en estoc.
No ¨¦s cert que Voisin menystingu¨¦s el Biscuter, ben al contrari, parlava ben cofoi del seu ¡°model espanyol¡±, el m¨¦s potent de tots i sobretot l¡¯¨²nic que es va fer en s¨¨rie. S¨ª que abominava, i aix¨ª ho diu a les seves mem¨°ries, de la versi¨® 200-F per la pesant carrosseria de fibra de vidre que el feia pensar en ¡°una esp¨¨cie de Cadillac presumptu¨®s¡±.
Abans de referir-nos en to burleta al Biscuter pel que ha significat socialment, haur¨ªem de ser capa?os de veure'l des del prisma t¨¨cnic, i ens sorprendr¨ªem de descobrir que ¨¦s un petit miracle de senzillesa i efici¨¨ncia: mida redu?da per la seva capacitat, prestacions correctes, consum m¨ªnim, manteniment rid¨ªcul... Un cotxe low cost, en definitiva. Voisin, que era un visionari i en certes coses es va avan?ar al seu temps, ja n'havia desenvolupat una versi¨® experimental amb motor el¨¨ctric, i estem parlant de fa m¨¦s de mig segle. A vegades, con¨¨ixer la hist¨°ria ens pot ensenyar moltes coses. Si m¨¦s no evitar ficar-nos de peus a la galleda¡
Cl¨²a
El m¨¦s elegant. Amb aires de Pegaso en miniatura, el m¨¦s elegant dels microcotxes barcelonins va ser aquest esportiu redu?t, obra de Construcciones Mec¨¢nicas Cl¨²a SL, empresa establerta al carrer Espronceda i ben coneguda com a fabricant de motos populars amb motor de dos temps. Del "utilitario con don de gentes", que duia un bicil¨ªndric boxer de quatre temps i 500 cc, se'n van arribar a produir un centenar, una xifra for?a notable per a un vehicle d'aquest tipus.
David
Senzill per¨° lleig. Senzill, enginy¨®s i lleig com ell sol, aquest estramb¨°tic tricicle no era, segons el mateix fabricant, un coche amb una roda menys sin¨® una moto amb una roda m¨¦s. Portava un monocil¨ªndric de dos temps de 345 cc darrere l'eix del davant, i se'n van vendre uns 60 o 70, en versions turisme i comercial. Als anys cinquanta la marca David, fundada el 1914 i molt coneguda abans de la guerra pels cyclecars i les flotes de taxis, encara gaudia de cert renom a la ciutat.
Kapi
Obra d'un militar de Burgos. Aquest Super 125 amb motor Montesa i aspecte de cami¨® en miniatura ¨¦s un dels models creats pel capit¨¤ Federico Salda?a, natural de Burgos per¨° establert a Barcelona, i fundador d'Autom¨®viles y Autoscooters Kapi, amb seu al carrer Robre?o n¨²m. 86. Entre 1951 i 1957 va llan?ar al mercat diversos vehicles de dues, tres i quatre rodes, entre motos, motocarros i microcotxes, si b¨¦ no queda clar que arrib¨¦s a produir tota la gamma que anunciava.
Maquitrans
Massa car. Emprant l'estructura i la base mec¨¤nica del seu motofurg¨® amb plataforma baixa aparegut el 1952, Maquinaria y Elementos de Transporte SA presenta cinc anys despr¨¦s un micrococtxe de l¨ªnia aplatanada amb motor de 175 cc i 6,9 CV, arrencada el¨¨ctrica i frens hidr¨¤ulics, capa? d'assolir els 67 km/h. Per¨° sortia massa car i no en va fer m¨¦s d'una dotzena. El 1958 aquesta ind¨²stria del Poblenou comen?aria a fabricar les motos italianes Ducati sota llic¨¨ncia.
FH
La Furgoneta Hispano. Microcotxe constru?t al barri d'Hostafrancs per una empresa subsidi¨¤ria de la hist¨°rica Hispano-Suiza (les sigles signifiquen Furgoneta Hispano), que feia els coneguts motors Hispano Villiers sota llic¨¨ncia anglesa. Entre 1956 i 1959 en van sortir de 350 a 400 exemplars, entre furgonetes obertes, tancades i jardineres, dotades de monocicl¨ªndrics i bicil¨ªndrics de dos temps de 197 i 324 cc, i sofisticacions com suspensi¨® davantera independent i frens hidr¨¤ulics.
Junior
Tricicle amb lona opcional. Presentat a la Fira de Mostres de 1955, el Junior 3R-197 (pel nombre de rodes i la cilindrada del motor), tricicle de roda posterior tractora, sense portes i amb capota de lona opcional, era fruit de la inventiva d'Antoni de P¨¤dua Casas, creador del velomotor Reina. Tot i que la premsa de l'¨¨poca parla d'un centenar, dels tallers Junior, al n¨²mero 80-84 del carrer Mallorca, no en van arribar a sortir ni una vintena (s'han comptabilitzat 18 carrosseries).
Mymsa
Semblant al Solito franc¨¦s. Motores y Motos SA ja feia des del 1953 vehicles de dues rodes amb tecnologia pr¨°pia. El 1955 treu un primer tricicle comercial a l'estil del Tempo alemany, dotat de motor (de 125 cc) i tracci¨® a la roda davantera, del qual deriva una versi¨® turisme de quatre portes i quatre places que l'administraci¨® franquista no autoritzar¨¤ a produir en s¨¨rie. Curiosament, aquest tricicle Rana 3R ¨¦s molt semblant al Solito, fabricat per la casa francesa New Map.
Orix
Petit utilitari. M¨¦s aviat un petit utilitari que no pas un microcotxe, l'Orix ¨¦s obra d'un home bastant singular, el mec¨¤nic Joan Ram¨ªrez Montpe¨®, autor de diverses patents i accessoris, i considerat un dels mestres dins del ram. Entre 1952 i 1953 construeix una quinzena d'unitats al seu taller del barri de les Corts ¡ªja havia guanyat la pujada a l'Arrabassada de 1950 amb el prototip¡ª, propulsades per un bicil¨ªndric b¨®xer de 610 cc i 28 CV i capaces d'agafar els 115 km/h.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
