Nobel pol¨¨mic

Bon punt l¡¯Acad¨¨mia Sueca va anunciar que el premi Nobel de Literatura d¡¯enguany s¡¯atorgava a l¡¯escriptor xin¨¨s Mo Yan, un reguitzell de veus cr¨ªtiques i dissensions va omplir les p¨¤gines dels diaris, les ag¨¨ncies de not¨ªcies i els espais audiovisuals. No pas els estrangers, ans els natius xinesos, van ser els protagonistes d¡¯opinions molt discordants, totes elles basades en el fet que el senyor Mo Yan sempre ha participat de la dogm¨¤tica comunista-dictatorial del seu pa¨ªs, mai no ha aixecat la seva veu en contra de la nul¡¤la llibertat d¡¯expressi¨® de la seva vasta terra, i tothora ha callat quan hauria pogut, o hagut, d¡¯expressar-se en contra del r¨¨gim: aqu¨ª tenim, per exemple, el cas del premi Nobel de la Pau de 2010, Liu Xiaobo, empresonat, que encara no ha pogut ni tan sols traslladar-se a Estocolm ¡ªno n¡¯hauria tornat, probablement¡ª per recollir el guard¨®: Mo Yan diu que no s¡¯hi fica.

Contra tals discordances, els defensors d¡¯aquest escriptor, i de la literatura en general, han elevat un argument que no deixa de posseir plena just¨ªcia: el premi Nobel se li ha atorgat per la seva literatura, no per les seves idees pol¨ªtiques. L¡¯argument ¨¦s d¡¯una solidesa plausible, en el sentit lat de la paraula, i no en el sentit que Josep Pla atorga massa generosament a la paraula: vull dir que una idea aix¨ª pot ser aplaudida. Si els premis Nobel de Literatura ¡ªo, senzillament, la fama, la gl¨°ria o els llorers¡ª es concedissin per les idees pol¨ªtiques, una pila d¡¯escriptors mai no l¡¯haurien rebut ¡ªcom el Thomas Mann de les Consideracions d¡¯un apol¨ªtic, o Knut Hamsun, que no ¨¦s dolent¡ª, i una altra pila no haurien estat mai lloats pels lectors i la cr¨ªtica: C¨¦line i Ernst J¨¹nger, entre una colla, i potser Proust i tot, encara que va ser dreyfusard.

Sembla mentida que veus tan autoritzades d¡¯aqu¨ª i d¡¯arreu del m¨®n no hagin parat esment justament en la cosa que importa: ¨¦s a dir, si Mo Yan ¨¦s un bon escriptor, o no. Ara, naturalment, topem amb la q¨¹esti¨® de les traduccions, perqu¨¨ ¨¦s sabut que la llengua xinesa funciona a base d¡¯uns ideogrames que no hi ha qui els entengui, i que reflecteixen un m¨®n que, en realitat, no t¨¦ res a veure amb el nostre, occidental. Per¨° hi ha coses, en un llibre, que sempre delaten la categoria d¡¯un escriptor: no podrem parlar, en aquest cas, ni de l¡¯eufonia de la prosa, ni de la pros¨°dia, ni del bell car¨¤cter dels per¨ªodes ni de la composici¨® de les frases i els par¨¤grafs; per¨°, agafat a l¡¯engr¨°s, tot llibre demostra, baldament hagi estat tradu?t del xi (?que no vaig sentir un dia, a la r¨¤dio catalana, parlar d¡¯un xi que acompanyava al pi¨¤ una cantant sopr¨¤?), si l¡¯autor ¨¦s persona molt entesa en la composici¨® liter¨¤ria, o poc, o gens.

El nostre parer ¡ªho diem arran de la publicaci¨® del llibre Canvis, traducci¨® de Carles Prado-Fonts, Barcelona, Edicions 62, 2012¡ª ¨¦s que Mo Yan ¨¦s un escriptor petit, menut, quasi invisible. Canvis figura que parla de les transformacions socials i pol¨ªtiques a les ¨²ltimes d¨¨cades, a la Xina, les d¨¨cades que ja ha viscut l¡¯autor del llibre. Potser la idea, la voluntat i el sentiment eren aquests, per¨° Yan no arriba ni a narrar com cal la seva inf¨¤ncia i joventut, passa molt per damunt episodis important¨ªssims de la hist¨°ria de la Xina dels ¨²ltims decennis, com el maoisme, i nom¨¦s frega, porugament, la q¨¹esti¨® de la manca de llibertats al seu pa¨ªs. ?s un llibre carregat d¡¯ingenu?tat ¡ªtamb¨¦ en el sentit que ho deia Schiller, ¨¦s a dir, sense tradici¨® liter¨¤ria culta al seu darrere, ni oriental ni occidental¡ª, potser ple de bona fe, per¨°, sobretot, d¡¯ineptitud i de manca d¡¯ofici. La hist¨°ria de la pilota de ping-pong ¨¦s rid¨ªcula; l¡¯episodi dels dos camions ¡°bessons¡± ¨¦s ximple; l¡¯apologia dels diners (p¨¤g. 103 i seg¨¹ents) ¨¦s pueril i enganyosa. La successi¨® dels cap¨ªtols ¨¦s arbitr¨¤ria, inversemblant, il¡¤l¨°gica. El llibre, en summa, ¨¦s quasi res.

No per les seves idees pol¨ªtiques ¨¦s leg¨ªtim cridar el cel arran d¡¯aquest premi Nobel; ¨¦s pel fet que Mo Yan, almenys en aquest llibre d¡¯avui, demostra ser un dels pitjors escriptors que mai s¡¯hagin tradu?t a lleng¨¹es europees del pa¨ªs de la Gran Muralla.