El m¨¤xim de sentit, el m¨ªnim de paraules

Entre els regals de Reis d¡¯enguany, potser la sorpresa m¨¦s grata ha sigut una antologia de la poesia catalana del segle XX, Paraula encesa, confegida per Pere Ballart i Jordi Juli¨¤ i publicada per l¡¯editorial Viena. Compondre una antologia po¨¨tica sempre ¨¦s una empresa arriscada, i m¨¦s quan abra?a un per¨ªode tan extens. Al segle XX la poesia en la nostra llengua ha produ?t obres mestres en una quantitat molt superior a la dels altres g¨¨neres literaris. Dins d¡¯aquesta riquesa, en tota selecci¨® s¡¯albira una p¨¨rdua. D¡¯altra banda, des de les baralles entre modernistes i noucentistes, el m¨®n de la nostra l¨ªrica ha sigut variat i sovint soterrani, hi ha hagut moltes po¨¨tiques en contrast, i qualsevol apreciaci¨® lectora de tot aquest batibull no pot si no ser altament subjectiva.

Una antologia obliga a llegir una immensa quantitat de papers ¨Ci, abans, a localitzar-los, perqu¨¨ hi ha molts llibres i poetes que han quedat oblidats, o que mai van ser tinguts en compte, per circumst¨¤ncies que no tenen res a veure amb la literatura. El XX ha sigut un segle complicat), cal ponderar l¡¯esfor? cr¨ªtic anterior i, finalment, cal triar, sabent que encertar, en qualsevol sentit que puga tindre la paraula encertar, ¨¦s impossible. La voluntat de tot ant¨°leg que es prenga la seua faena seriosament ¨¦s establir un canon po¨¨tic convincent a partir d¡¯una traject¨°ria que, en aquest cas, resulta ser massa proteica, d¡¯una complexitat que no es deixa fixar de cap manera. Si l¡¯ant¨°leg ¨¦s intel¡¤ligent, es conformar¨¤ a oferir un itinerari personal, un entre d¡¯altres, que permeta un acostament v¨¤lid als lectors interessats, i que potser aporte alguna troballa: alguna veu menystinguda i digna de ser atesa. Aquesta actitud, raonable i prudent, ¨¦s la que han adoptat els autors de Paraula encesa.

El fet ¨¦s que hi ha ben poques antologies generals de la poesia catalana del segle XX. Hi havia la cl¨¤ssica de Jaume Bofill i Ferro, completada per Antoni Comas, la famosa i partisana de Josep M. Castellet i Joaquim Molas, i la perpetrada, amb ben poca fortuna, per l¡¯editorial Gal¨¤xia Gutenberg als anys 90. I res m¨¦s, que un servidor s¨¤pia. Dins aquesta modesta tradici¨®, Paraula encesa far¨¤ molt bon paper. Pere Ballart ¨¦s un dels millors estudiosos de la poesia amb qu¨¨ comptem, tant en el vessant te¨°ric (i ac¨ª cal recordar el seu espl¨¨ndid El contorn del poema, entre altres t¨ªtols) com en el de la cr¨ªtica pr¨¤ctica. Pel seu costat, Jordi Juli¨¤ ¨¦s un bon coneixedor de l¡¯ofici, com a cr¨ªtic i com a poeta d¡¯obra extensa i valuosa. L¡¯antologia arranca amb Maragall i conclou amb els poetes nascuts l¡¯any 1959, i inclou ni m¨¦s ni menys que 150 poetes. Al contrari que algunes de les antologies anteriors, la tria no t¨¦ biaixos ide¨°logics ni territorials evidents i dibuixa un mapa amb poques llacunes que salten a la vista. Cal felicitar els autors perqu¨¨, com ells mateixos declaren, han procurat evitar l¡¯arqueologia testimonial o la proporcionalitat benpensant i s¡¯han guiat nom¨¦s pel criteri d¡¯excel¡¤l¨¨ncia. ?s a dir, han triat poemes que els importaven a ells, i que per aix¨° creien que mantenien intacta la seua capacitat de ¡°volar i cantar¡±, de commoure el lector. Tamb¨¦ cal felicitar-los per haver incl¨°s mostres de la poesia cantada ¨Cl¨ªrica en el sentit m¨¦s pur-, que sempre havien quedat excloses de les obres d¡¯aquesta mena. Els versos de Raimon, de Quico Pi de la Serra i d¡¯Ovidi Montllor no es mereixien aquest absurd desdeny. I a m¨¦s per haver rescatat veus importants i massa negligides, com els de Joan Verg¨¦s, Josep Elias, Joana Raspall i (almenys a Catalunya) Francesc Almela.

L¡¯antologia arranca amb Maragall i conclou amb els poetes nascuts l¡¯any 1959, i inclou 150 poetes

Totes les opcions s¨®n discutibles, i les de Paraula encesa no s¨®n una excepci¨®. En alguns poetes, fa la impressi¨® que no se¡¯ls han llegit tan a fons com podrien. Per exemple, pot sobtar que, en el cas de Fuster, trien un poema primerenc, d¡¯evident qualitat, per¨° inferior als que havia d¡¯escriure despr¨¦s (ac¨ª Comas ho va fer una mica millor), o que hi haja abs¨¨ncies penoses, com les de Josep Llu¨ªs Bonet, Joan Navarro i Vicent Berenguer, entre els valencians. Per¨° aix¨° ¨¦s inevitable. En conjunt, es tracta d¡¯una antologia poderosa, constru?da a partir de criteris amplis i equilibrats, i que inclou un bon grapat de poemes amb vocaci¨® de perviv¨¨ncia.

La de la poesia en catal¨¤ ¨¦s una tradici¨® viva amb un passat i un present espl¨¨ndids, per¨° tamb¨¦ ¨¦s una tradici¨® mig oculta, com els autors denuncien en el pr¨°leg. Rarament podrem trobar les obres d¡¯aquests 150 poetes en les llibreries, ni tan sols en les biblioteques. Paraula encesa s¡¯insurgeix contra aquests estats de coses amb la contund¨¨ncia d¡¯una prova. Si la poesia ¨¦s, com deia Coleridge, ¡°les millors paraules en el millor ordre¡±, la nostra llengua ha tingut la sort de ser ordenada aix¨ª moltes vegades. Val la pena de saber-ho, i d¡¯aprofitar-ho. Paraula encesa ens ho torna a posar davant dels ulls.