Saviesa macerada amb esperit jove

Ja ha passat m¨¦s temps de l¡¯acostumat des de la darrera entrega de Julio Bustamante, aquell Lluvia cascabel (Comboi, 2008) de fa quatre anys. ?s una de les seues abs¨¨ncies en solitari m¨¦s llargues, ja que el veter¨¤ m¨²sic valenci¨¤ ens tenia fets a la idea de rebre un disc a nom seu cada dos o tres anys, amb puntualitat brit¨¤nica i const¨¤ncia artesanalment mediterr¨¤nia. Aix¨ª ha estat des que va debutar el 1981 amb l¡¯hist¨°ric Cambrers (Anec), pedra angular d¡¯una manera molt valenciana i enlluernadora (i, fins llavors, gaireb¨¦ in¨¨dita) d¡¯entendre el pop. El veter¨¤ m¨²sic valenci¨¤, al principi d¡¯una conversa mantinguda en una id¨ªl¡¤lica pineda del parc de Marxalenes (el seu barri des de fa anys) un assolellat mat¨ª de gener, nega d¡¯entrada, la major, perqu¨¨ ¡°el disc de Maderita el veig com un disc meu tamb¨¦, tot i que ¨¦s amb banda¡±. Es refereix al fant¨¤stic Vivir para creer (El Volc¨¢n), editat fa dos anys en companyia de Jorge P¨¦rez, Caio Bellveser i Xema Fuertes, exintegrants de Ciudadano, i ara dispersos en diferents projectes arrelats a Val¨¨ncia (T¨®rtel, Alondra Bentley, Josh Rouse).

No solament aix¨°: els ¨²ltims dos anys tamb¨¦ ha pogut gaudir d¡¯un reconeixement m¨¦s que merescut de les noves fornades de m¨²sics del nostre entorn. El primer, un concert homenatge a la sala Apolo de Barcelona. El segon, un altre concert-tribut el maig del 2012 a la Matisse de Val¨¨ncia (encara que tot all¨° que no siga un Palau de la M¨²sica no fa m¨¦s que allargar l¡¯eterna injust¨ªcia del seu culte minoritari). Ens revela, per cert, que m¨¦s d¡¯una vintena d¡¯aquelles can?ons integraran el CD de la revista Rockdelux del proper mes de maig. El m¨¦s curi¨®s de tot ¨¦s que pr¨¤cticament tots els participants (Fred i Son, Cuchillo o Senior, entre molts altres) podrien ser fills seus: ¡°En la m¨²sica aix¨° no t¨¦ res a veure, perqu¨¨ l¡¯edat no hi influeix. A Barcelona em deien que jo sempre he format part de la seua generaci¨®, almenys de l¡¯an¨ªmica¡±. I, per descomptat, ni rastre de formacions m¨¦s veteranes o coet¨¤nies dels seus primers treballs, la major part perdudes pel cam¨ª de la vida: ¡°Jo puc parlar nom¨¦s per mi: si jo em deixara la m¨²sica, la vida no tindria sentit. No tinc vida privada sense la m¨²sica¡±. I aix¨° no vol dir que els seus discos siguen una repetici¨® dels mateixos esquemes. De fet, sobta la nuesa i l¡¯austeritat formals, a les ant¨ªpodes dels seus treballs m¨¦s elogiats, emprada en Viento desatado. Un registre que atribueix al fet que ¡°vol¨ªem fer-lo aix¨ª, perqu¨¨ a banda de fer sempre un disc diferent de l¡¯anterior, la tem¨¤tica ¨¦s m¨¦s ¨ªntima. Tamb¨¦ radica aqu¨ª la import¨¤ncia de nou de Carlos Carrasco (guitarra, productor i partenaire esc¨¨nic)¡±. Que ara estiga m¨¦s a prop del folk cl¨¤ssic que mai tampoc no ¨¦s casualitat, ja que ¡°sense l¡¯experi¨¨ncia pr¨¨via amb Maderita el disc no hauria estat el que ¨¦s. El rock ¨¦s molt anorreador, i tant ells com jo fem una proposta folk que les circumst¨¤ncies no ens permetien al seu moment, fa anys. Tot i que gravar amb ells ¨¦s com Misi¨®n imposible, per la quantitat de compromisos que ja tenen amb els seus altres projectes¡±. De fet, qualifica les dues can?ons produ?des pel t¨¤ndem Fuertes-Bellveser (El tranv¨ªa i Val¨¨ncia no s¡¯acaba mai) com ¡°una filigrana¡±, a m¨¦s de recon¨¦ixer que ja t¨¦ ¡°catorze can?ons que podrien servir per al meu pr¨°xim disc amb ells¡±. No s¨®n, per¨°, les ¨²niques aportacions de sang jove. La m¨¦s cridanera ¨¦s la de la xilena, establida a Val¨¨ncia, Soledad V¨¦lez, que aporta el segell personal de la seua prodigiosa veu a Tesoro, fermall daurat per a un ¨¤lbum tornat a il¡¤lustrar per una pintura del mateix Bustamante en la coberta: ¡°Aquesta can?¨® no t¨¦ res a veure amb la resta del disc, i tenia molt clar que volia que ella la cantara, tot i que, finalment, es va entossudir a fer que la cant¨¤rem tots dos¡±.

"Si jo em deixara la m¨²sica, la vida no tindria sentit. No tinc vida privada sense la m¨²sica"

Per acabar, parlem de Val¨¨ncia. La seua ciutat, aquella amb la qual mant¨¦ una relaci¨® molt estreta des de sempre, amb les refer¨¨ncies constants en les seues lletres, amb l¡¯olor de salnitre i l¡¯impacte encegador de la seua llum arrelats sempre en les seues melodies. Aquella Val¨¨ncia que es mostra, en les seues can?ons, gaireb¨¦ com un enclavament id¨ªl¡¤lic, una mena d¡¯irrealitat bromosa que moltes vegades topa amb la crua evid¨¨ncia. La ciutat que, vista pel seu tam¨ªs, a tots ens agradaria habitar i defendre amb orgull, i a qui ara dedica Malvarrosa i Val¨¨ncia no s¡¯acaba mai. Si es pot dir que ning¨² no es profeta a la seua terra, ¨¦s m¨¦s cert aix¨° encara pel que fa al seu cas?: ¡°Jo sempre m¡¯he trobat ben tractat ac¨ª. Mai no m¡¯ha fet la impressi¨® que les coses m¡¯haurien anat de manera distinta si haguera viscut en una altra ciutat. I t¡¯ho dic des de l¡¯experi¨¨ncia d¡¯haver viscut tamb¨¦ un quant temps a Madrid, rodejat tamb¨¦ d¡¯amics i de gent que m¡¯estime¡±. Ni tan sols relaci¨® d¡¯amor-odi amb la seua ciutat, potser?: ¡°Supose que tots tenim una relaci¨® d¡¯amor-odi amb la ciutat on vivim. En aix¨° no ¨¦s diferent¡±.

Senzill, transparent i llumin¨®s. Com sempre.