Col¡¤leccionistes d¡¯estampes

Entre els quadres m¨¦s c¨¨lebres de Mari¨¤ Fortuny i Marsal, hi ha El col¡¤leccionista d¡¯estampes, que el reputat marxant franc¨¨s Adolphe Goupil va vendre per una milionada, poc despr¨¦s de ser pintat. El va adquirir un angl¨¨s; m¨¦s tard, va passar a un rus i, finalment, va entrar a formar part del nodrit fons del Museu Pushkin, de Moscou. Potser ¨¦s un quadre que ara trobem una mica antiquat, tot i que el virtuosisme hi vessi pels quatre costats: filigranes impecables i ben enfocades, atmosfera subtil i un fons gaireb¨¦ abstracte.

D¡¯El col¡¤leccionista d¡¯estampes Fortuny en va fer tres versions i alguns esbossos; en tots, la composici¨® ¨¦s la mateixa, nom¨¦s canvien lleugerament el fons i alguns elements ornamentals de l¡¯interior. Un gentilhome, ben abillat a la moda del segle XVIII, observa amb atenci¨® un gravat que li ofereix, segurament, un comerciant. ?s una escena molt europea. L¡¯apreciaci¨® dels gravats ¨¦s una habitud m¨¦s pr¨°pia dels pa?sos n¨°rdics i del centre Europa o, per dir-ho d¡¯una altra manera, de Par¨ªs en amunt; no ¨¦s estrany, doncs, que fos un col¡¤leccionista angl¨¨s qui a l¡¯¨¨poca va adquirir el quadre de Fortuny, segurament perqu¨¨ s¡¯hi podia emmirallar.

Qui sap quines estampes est¨¤ mirant, o mirava, el col¡¤leccionista de Fortuny. Com que eren repetides, potser eren alguns dels gravats holandesos, austr¨ªacs o francesos, dels segles XVII i XVIII, que exposa ara el Palau Antiguitats, juntament amb els de Jean-Baptiste Camille Corot o Enric Galwey, per fer companyia als que Pau Roig va fer a Normandia o al Maresme als anys vint i trenta del segle passat.

Pau Roig, gravador i pintor d'obra silenciosa i refinada, est¨¤ encara per descobrir

Nascut a Premi¨¤ de Mar el 1879 i mort a Barcelona el 1955, Pau Roig continua sent un gran desconegut al seu propi pa¨ªs. Nom¨¦s sembla que se n¡¯ocupi Carmen Thyssen, que l¡¯ha incl¨°s en la seva variada i ecl¨¨ctica col¡¤lecci¨®, i alguns galeristes antiquaris, com ara Artur Ramon, Francesc Mestre o els germans Palau. Roig ¨¦s l¡¯autor d¡¯un del murals m¨¦s exquisits i genu?ns de la pintura simbolista catalana: les al¡¤legories de Gluck, Wagner i Beethoven, pintades el 1900 per a la desapareguda botiga de pianos Cassad¨® i Moureau, decorada per Gaspar Homar, que ara es troben a la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Despr¨¦s d¡¯aquest moment exultant que el situa, fins i tot, com un precedent del Torres-Garc¨ªa noucentista, Roig va estar molt temps a Fran?a i va tornar als anys trenta a Catalunya. La seva producci¨® ¨¦s variada, immensa, sempre en una discreci¨® silenciosa i refinada. Ara ¨¦s un bon moment per con¨¨ixer la seva obra gravada, situada de forma conscient, una mica al marge del temps, com gaireb¨¦ tot el que va fer.

D¡¯entre tots els galeristes barcelonins, Artur Ramon ¨¦s, sens dubte, qui m¨¦s ha apostat pel col¡¤leccionisme d¡¯estampes d¡¯una forma rigorosa, des dels inicis de l¡¯establiment al carrer de la Palla, sempre prove?t de magn¨ªfics exemplars, com els que, fa ben poc, mostrava de Piranesi, nom habitual de la casa.

Un altre tipus de col¡¤leccionisme, d¡¯alguna manera proper als dels gravats, ¨¦s el de dibuixos i obres de petit format, tot i que se situa en una altra escala, sovint econ¨°micament m¨¦s elevada. En aix¨°, Artur Ramon tamb¨¦ se situa com un capdavanter a Barcelona. Capricis pintats ¨¦s una selecci¨® de pintura catalana dels segles XIX i XX. Amb obres que a vegades no sobrepassen la mida d¡¯una postal, l¡¯exposici¨® inclou algunes meravelles, com ara el paisatge de Fortuny, les notes de Ramon Mart¨ª Alsina, a cavall entre Delacroix i Courbet, un autoretrat de Gimeno de jove, o l¡¯esb¨®s d¡¯Elisa Casas tocant el piano, de 1889, obra de Ramon Casas. Tota una petita lli?¨® de pintura i potser, tamb¨¦, de museologia.