Aforismes a pler

Originalment, un aforisme era un dita m¨¦s o menys curta que comportava sempre un principi cient¨ªfic fora de dubte. Per excel¡¤l¨¨ncia, Hip¨°crates ¨¦s el model dels aforismes en el sentit cl¨¤ssic de l¡¯expressi¨®. Per¨° el fet que de qualsevol text de qualsevol fil¨°sof o escriptor se¡¯n pugui descontextualitzar una frase m¨¦s o menys curta i m¨¦s o menys rotunda va fer que la paraula aforisme acab¨¦s fent-se servir per a un reguitzell de coses, totes semblants, com ara les m¨¤ximes, les sent¨¨ncies i els proverbis. Justament del llibre b¨ªblic dels Proverbis se¡¯n van treure de seguida frases curtes a balquena, i aix¨ª mateix va succeir amb els textos de l¡¯antiga saviesa presocr¨¤tica, els quals, si s¨®n gaireb¨¦ sempre citats a la menuda ¡ªHer¨¤clit: ¡°No ens banyem mai dues vegades al mateix riu¡±; Parm¨¨nides: ¡°Tot el que ¨¦s, ¨¦s, i tot el que no ¨¦s, no ¨¦s¡±; P¨ªndar: ¡°Sigues qui ets¡±¡ª, aix¨° ¨¦s o b¨¦ perqu¨¨ es corresponen amb versos sencers, o b¨¦ perqu¨¨ s¨®n frases que s¡¯han trobat soltes, fragments de manuscrit o refer¨¨ncies d¡¯autoritat, com les de Di¨°genes Laerci.

Passant els segles, la gran florida del pensament i de l¡¯escriptura afor¨ªstica ¡ªara s¨ª, escrita amb el prop¨°sit de dir molt en molt poques paraules¡ª va agafar, en especial, els moralistes francesos dels segles XVII i XVIII, des de La Rochefoucauld i Pascal fins a La Bruy¨¨re i Joubert, passant per Chamfort i Vauvenargues: tots s¨®n extraordinaris redactors de dites curtes. (La Bruy¨¨re, per cert, va ser admirat i tradu?t al catal¨¤ per Josep Carner.) Entre els alemanys, que s¨®n proclius a la frase llarga d¡¯en?¨¤ que la literatura llatina els va xopar al segle XVIII, ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil trobar aforistes de qualitat, llevat, especialment, de tres noms imprescindibles: Lichtenberg, Goethe i Nietzsche. El segon preuava els aforismes del primer com poca gent al seu temps ¡ªperqu¨¨ Lichtenberg tenia una llengua molt esmolada i poques manies¡ª; i el mateix va passar amb Nietzsche: a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquests goigs, Lichtenberg va tenir i encara t¨¦ una fama molt notable en el terreny de l¡¯afor¨ªstica mundial.

Potser ¨¦s cert que el nostre autor i el nostre llibre d¡¯avui ¡ªQuaderns de notes, edici¨® i traducci¨® d¡¯Amadeu Viana, Edicions de la Ela Geminada, 2012¡ª no van tenir al seu abast una llengua tan especialment fruct¨ªfera i verinosa per al g¨¨nere dels apophthegmata (aix¨ª es diria en grec) com el franc¨¨s, i que, doncs, molts dels aforismes recollits en aquest llibre (triats sempre pel responsable de l¡¯edici¨®, cosa que fa que no hi hagi dues edicions de Lichtenberg que s¡¯assemblin) s¨®n m¨¦s aviat reflexions de for?a l¨ªnies, fins i tot de p¨¤gina sencera, que perden el car¨¤cter contundent de les frases lapid¨¤ries que escauen al g¨¨nere: Canetti, a l¡¯altre cap de la tradici¨® afor¨ªstica alemanya, tornaria a l¡¯expressi¨® concisa i, per dir-ho aix¨ª, tan concentrada com el brou de vedella Bovril.

¡°Vet aqu¨ª una magn¨ªfica edici¨® de les sent¨¨ncies de Lichtenberg¡±

Aconsello al lector que comenci el llibre pel Quadern D, a partir de la p¨¤gina 82 d¡¯aquesta edici¨®, que recull els aforismes d¡¯entre 1773 i 1775, i despr¨¦s tiri avant: si encara en t¨¦ ganes, llegeixi despr¨¦s els Quaderns A, B i C, al meu gust poc fulgurants si es tenen en compte les virtuts del g¨¨nere. En aquells quaderns, ja madurs, hi trobar¨¤ del¨ªcies com ara: ¡°Dues persones que intercanvien compliments s¡¯estovarien si sabessin el que pensen l¡¯una de l¡¯altra¡±; ¡°Tres acudits i una mentida fan avui un escriptor¡±; ¡°Vuit volums, ha escrit! Hauria fet millor plantant vuit arbres o tenint vuit fills¡± ¡ªque recorda aquest altre de La Bruy¨¨re: ¡°Hi ha gent que ha aconseguit la fama pel fet d¡¯escriure; n¡¯hi ha m¨¦s que potser l¡¯haurien aconseguida si no haguessin escrit mai¡±¡ª; ¡°El que s¡¯havia de fer en el m¨®n a la manera de Shakespeare, ho va fer en bona part Shakespeare¡± ¡ªaquest potser anava per Goethe, que es creia el X¨¨cspir alemany¡ª; ¡°Cap obra, i especialment cap obra liter¨¤ria, no ha de deixar veure l¡¯esfor? que ha costat¡± ¡ªsembla Flaubert. I molts m¨¦s que hi llegireu, feli?os, benvolents en excusar les errates tipogr¨¤fiques que, ai!, s¡¯hi troben.