Una lectura de Nietzsche

Que Friedrich Nietzsche era un geni amb tots els ets i els uts, no hi ha cap dubte raonable. Que era un boig excel¡¤lent, tampoc. I que el seu pensament ha estat un dels corrents visibles o subterranis decisius del segle xx, ¨¦s del tot indubtable. Dit aix¨°, llegint fa pocs dies les necrol¨°giques en record d¡¯Eugenio Trias, em sorprengu¨¦ que el premi de Filosofia que va rebre a Alemanya porte el nom del pensador del gran bigot, i no el de Kant o Hegel, posem per cas. A mi, ignorant com s¨®c, la lectura dels escrits nitzscheans em sol produir m¨¦s irritaci¨® que profit. La Gaia Ci¨¨ncia, per exemple, com a literatura el trobe detestable, com a pensament, en gran mesura irrellevant, com a pr¨¨dica de l¡¯¡±home superior¡± que els ¡°nous temps¡± reclamen, i altres bestieses per un estil, passablement inquietant. Diu coses com: ¡°Salude tots els indicis que comen?a una ¨¨poca m¨¦s viril i m¨¦s combativa, la qual honrar¨¤ de bell nou sobretot el valor!¡±. Busca per a la nova ¨¨poca homes ¡°acostumats a manar amb seguretat i igualment disposats a obeir quan calga¡±. I afirma que el plaer m¨¦s gran de l¡¯exist¨¨ncia ¨¦s viure perillosament. A Benito Mussolini li degu¨¦ agradar molt, tot aix¨°: ¡°credere, ubbidire, combattere¡± i ¡°vivere pericolosamente¡± eren els seus lemes centrals. Deu ser simple coincid¨¨ncia. Per¨° la suprema profunditat interpretativa de Herr Friedrich la vaig trobar en aquesta perla: resulta que el ¡°consum preponderant i enorme de l¡¯arr¨°s mena a l¡¯¨²s de l¡¯opi i de les subst¨¤ncies narc¨°tiques, de la mateixa manera com el consum preponderant i enorme de patates mena a l¡¯aiguardent¡±. I vet aqu¨ª el resultat: ¡°en virtut d¡¯una conseq¨¹¨¨ncia ulterior m¨¦s refinada, tanmateix, mena tamb¨¦ [l¡¯arr¨°s asi¨¤tic: aclariment meu] a formes de pensar i sentir que actuen narc¨°ticament¡±. Per aix¨°, conclou, els indis prediquen la dieta vegetariana. Menjar carn s¨ª que refor?a la vida i la voluntat de poder. I llegint La genealogia de la moral, hom apr¨¦n que el punt crucial va ser la derrota dels romans pels jueus. Els romans, en efecte, ¡°foren certament els forts i els nobles, de manera que mai no han existit a la terra de tan forts i de tan nobles¡±. ¡°Els jueus, al contrari, foren aquell poble sacerdotal del ressentiment par excellence¡±. ¡°I davant de qui s¡¯inclina el m¨®n, davant dels nobles o dels ressentits?¡±. Vost¨¦s mateixos poden anar traient alguna conclusi¨®.