Benet XVI i Blanquerna

La ren¨²ncia del papa Benet XVI, m¡¯ha fet recordar el cap¨ªtol cinqu¨¨ del llibre Roman? d¡¯Evast e Blanquerna, de Ramon Llull, fil¨°sof, m¨ªstic, te¨°leg i poeta, nascut a Palma de Mallorca el 1232 i mort a la mateixa ciutat, el 1315.

En aquest text, Llull descriu la vida exemplar de Blanquerna, que, despr¨¦s d¡¯uns anys en la Seu de Pere, va renunciar al pontificat, per dedicar-se a la preg¨¤ria i a la vida erem¨ªtica. Igual que Benet XVI.

Llull explica que ¡°Blanquerna papa envell¨ª e remembr¨¢ lo desig que sulia haver de esser en vida ermitana, e en lo consistori el fo secretament ab tots los cardenals, als quals dix aquestes paraules: Per divinal benedicci¨® en molt bon stament es lo papat e la cort de Roma e per aquell ordenament se segueix gran exemplaritat a la fe catholica¡±.

En l¡¯acte de ren¨²ncia, Llull descriu l¡¯actitud de Blanquerna, que agenollat davant dels cardenals, els va demanar ¡°que¡¤ls plagu¨¦s que ell renunci¨¢s al papat e que li fos donat aquell ofici d¡¯oraci¨®¡±. Per la seua part, els cardenals, contrariats i sorpresos per la decisi¨® de Blanquerna, en escoltar la seua petici¨®, ¡°s¡¯agenollaren a l¡¯apostoli e tots lo contrastaren dients que no era cosa cuvinent que ell renunci¨¢s a l¡¯apostolical dignitat¡±. Amb tot, Blanquerna, ¡°tant plor¨¢ devant los cardenals e ab tan gran afecci¨® deman¨¤ misericordia, que tots los cardenals obe?ren a son manament¡±. D¡¯aquesta manera ¡°Blanquerna fo absolt del papat¡±, i aix¨ª ¡°es sent¨ª franch a anar servir Deu en vida ermitana¡±.

En el seu discurs de ren¨²ncia, Blanquerna digu¨¦ als cardenals: ¡°Senyors, longament he desirat con fos servidor, contemplador de Deu en vida eremitana per ?o que en mon coratge no fos altra cosa mas Deu tan solament¡±. I el papa continuava aix¨ª: ¡°Dem¨¢ apr¨¦s la missa, me cov¨¦ anar a cerchar mon ermitatge¡±. Com Benet XVI que es va acomiadar dels cardenals, tamb¨¦ Blanquerna volia ¡°pender cumiat e gracia e benediccio de vosaltres, senyors, los quals serets en ma mem¨°ria tots los jorns de ma vida e en mes oracions¡±.

La difer¨¨ncia entre Blanquerna i Benet XVI, ¨¦s que el papa Ratzinger, despr¨¦s de la seua ren¨²ncia, far¨¤ una vida de preg¨¤ria al Vatic¨¤, cosa que tamb¨¦ li demanaven els cardenals a Blanquerna. Els cardenals li deien a Blanquerna, que a Roma ¡°pudia estar en contemplaci¨® o en oraci¨®¡±. Per¨° per fer d¡¯ermit¨¤, Blanquerna decid¨ª anar-se¡¯n de la Ciutat Eterna. Per aix¨° els cardenals ¡°transmeteren missatges per les selves e per les alts munts per encerchar un loch cuvinent en lo qual pogu¨¦s star Blanquerna. E en una alta muntanya on havia sgleya ermitana, pres de fontana, aparellaren con Blanquerna hi pogu¨¦s abitar; he ordenaren que monestir qui era al peu de la muntanya degu¨¦s proveir a Blanquerna a ses necessitats tots los dies de Blanquerna¡±.

Cal dir que aquesta obra de Llull, de 1276, ¨¦s molt anterior a la ren¨²ncia del papa Celest¨ª V¨¨, que deix¨¤ la Seu de Pere en 1294. Davant d¡¯aquest text de Llull i de les coincid¨¨ncies entre la ren¨²ncia al papat de Blanquerna, Celest¨ª V¨¨ i el papa Ratzinger, la pregunta ¨¦s: ?Celest¨ª V¨¨ va llegir el Roman? d¡¯Evast e Blanquerna? I Benet XVI, ?coneixia l¡¯obra de Ramon Llull?

No cal dir que ¨¦s curi¨®s el paral¡¤lelisme entre Blanquerna i Benet XVI en la ren¨²ncia a Seu de Pere, per dedicar-se a la preg¨¤ria, en una vida de silenci i de solitud.

Josep Miquel Bausset ¨¦s monjo de Montserrat