El teixit hum¨¤ de Barcelona

A Pedro Rodr¨ªguez no li feia res que el copiessin, m¨¦s aviat al contrari; solia dir amb desimboltura que ¡°si et copien ¨¦s perqu¨¨ el producte ¨¦s bo¡±. Ho explica Rosa Maria Mart¨ªn i Ros, historiadora del teixit i la moda, que l¡¯havia tractat durant anys. Mart¨ªn tamb¨¦ aclareix que Crist¨®bal Balenciaga havia estat un gran amic de Rodr¨ªguez i que li anava a veure les col¡¤leccions, per¨° que, en canvi, l¡¯altre no el convidava mai a les seves. Robert Dalmau ¡ªque amb Miguel Elola va ser l¡¯estret col¡¤laborador de Rodr¨ªguez en els darrers temps¡ª afirma el mateix. Tant Dalmau com Elola corroboren l¡¯excel¡¤lent amistat entre els dos pioners de l¡¯alta costura a Espanya, i recorden que Rodr¨ªguez tenia al dormitori una talla antiga de tema religi¨®s amb qu¨¨ l¡¯havia obsequiat Balenciaga. L¡¯actitud del modista basc era del tot oposada a la del catal¨¤, ori¨¹nd de Val¨¨ncia. Balenciaga no suportava que el copiessin perqu¨¨ la seva obra sorgia de la dificultat, de la s¨ªntesi i l¡¯abstracci¨® de la forma, combinades amb un ofici i un rigor prodigiosos. La de Rodr¨ªguez, en canvi, era fruit d¡¯una enorme facilitat, quasi mozartiana, que donava via lliure a les l¨ªnies sinuoses del cos femen¨ª. Un representava a la perfecci¨® la bellesa imponent i dura del mar Cant¨¤bric, i l¡¯altre l¡¯esplendor barroca del Mediterrani.

La Casa Eisa, que es com s¡¯anomenaven els tres tallers de Balenciaga a Espanya, tenia Teresa Casanellas de Ferrater com a directora a Barcelona. Entre les clientes m¨¦s destacades hi havia les senyores Satr¨²stegui, Mata, Gabarr¨®, Puig, Mateu, Suqu¨¦, Fargas, Gaudier, Cominges, Gili, Mir, Molins... El primer modista a autoerigir-se deixeble seu va ser Manuel Pertegaz, que, tot i ori¨¹nd d¡¯Olba, era, i ¨¦s, un dels creadors m¨¦s barcelonins a ultran?a. Pertegaz va posar casa a la Diagonal el 1940, just cinc anys despr¨¦s que el basc ho fes a Gr¨¤cia. La influ¨¨ncia del mestre en el seguidor no va ser immediata, sin¨® que es va anar consolidant amb el temps, at¨¨s que Balenciaga no era amant de prodigar les col¡¤leccions, sin¨® que eren les clientes qui les passejaven. Per la seva banda, Pertegaz tapava amb llen?ols o una capa les models en les desfilades conjuntes perqu¨¨ els altres col¡¤legues, i sobretot les modistes, no poguessin veure les creacions abans d¡¯hora. Cada model nou era un secret d¡¯estat.

Una altra admiradora declarada de Balenciaga seria Carmen Mir, tot i que tampoc la deixava entrar a les presentacions, ni a ella ni a cap dels altres creadors catalans, Pertegaz incl¨°s, que formaven la Cooperativa de Alta Costura, tal com explica molt b¨¦ Elisa Lacambra, nora, col¡¤laboradora i continuadora de Mir. No obstant aix¨°, el modista basc es relacionava amb molts d¡¯ells. Quan va morir el 1972, Pilar Com¨ªn, periodista imprescindible en temes de moda, va fer p¨²blic tot aquest teixit d¡¯amistats barcelonines d¡¯un dels homes m¨¦s secrets i amagats del m¨®n. Llavors, Santiago L¨®pez, de Santa Eulalia, comentava a Com¨ªn com Balenciaga li havia demanat consell en l¡¯agen?ament de l¡¯auster palauet neocl¨¤ssic del carrer de Santa Teresa, o com reia a cor qu¨¨ vols els acudits de Pere Formosa; Rodr¨ªguez parlava de la salut delicada del gran amic, i Pedro Rovira s¡¯esplaiava condolgut per la p¨¨rdua d¡¯un reconegut mestre i un excel¡¤lent amic. D¡¯altra banda, Elvira Farreras de Gaspar suggeria sovint que les casulles de moss¨¨n Trens eren fetes per Balenciaga, i Jorge de Cominges explica que un dels seus millors amics era Maurici Torra Balari.

De tots, per¨°, l¡¯¨²nic que va anar a l¡¯enterrament de Balenciaga a Getaria va ser el fidel Rodr¨ªguez, que va acompanyar el f¨¨retre junt amb Emmanuel Ungaro, Hubert de Givenchy i el seu company Philippe Venet, al costat de Ram¨®n Esparza, el segon company de Crist¨®bal, i de la fam¨ªlia. Un dol sentit i allunyat, simple i elegant a ultran?a, com tot el que havia fet en vida el m¨¦s celebrat couturier del segle XX.