Llu?sa Vidal i altres dones pintores

L¡¯aparici¨® recent de la monografia Llu?sa Vidal,de Consol Oltra, pot fer veure amb optimisme l¡¯activitat art¨ªstica de la dona en els anys del Modernisme catal¨¤. Per¨° cal dir, abans de res, que seria un optimisme engany¨®s i exagerat.

No demanem a aquella ¨¨poca m¨¦s del que podia donar. Aleshores la dona encara no gaudia de la llibertat que conqueriria m¨¦s endavant. Si mirem ¨¨poques anteriors, ¨¦s ben simptom¨¤tic que la pintora catalana m¨¦s activa del segle XIX, Leonor Carreras, que expos¨¤ a Barcelona, a Madrid i a Par¨ªs, avui sigui una total desconeguda. Cap de les seves pintures ¡ªi coneixem el t¨ªtol d¡¯unes quantes¡ª ¨¦s avui localitzada, com si se les hagu¨¦s empassat la terra. Suposo que, com que era l¡¯esposa d¡¯un pintor tan fam¨®s com Modest Urgell, l¡¯obra de Leonor Carreras deu haver acabat circulant amb la firma ap¨°crifa del seu marit per vendre-la al mercat a preus m¨¦s alts que si circul¨¦s sota el seu nom aut¨¨ntic. D¡¯altra banda, la de les firmes falses ¨¦s una circumst¨¤ncia que tamb¨¦ han patit diversos quadres i dibuixos de Llu?sa Vidal.

Llu?sa Vidal Puig ¡ªuna pintora notable de la seva generaci¨®, perfectament comparable a molts dels seus col¡¤legues homes¡ª, lluny de ser un exemple encoratjador sobre el nivell de la pintura catalana feta per dones en aquella ¨¨poca, era tota una excepci¨®. Noms famosos de dones artistes una mica m¨¦s tardanes van ser Laura Alb¨¦niz i Lola Anglada, per¨° cap de les dues destac¨¤ com a pintora sin¨® que foren il¡¤lustradores, especialitat art¨ªsticament tan bona com l¡¯altra per¨° d¡¯un al¨¨ professional sens dubte menor.

?s cert que a l¡¯¨¨poca hi havia altres dones pintores al pa¨ªs, com ara Pepita Teixidor ¡ªque fins i tot t¨¦ un monument a Barcelona, al parc de la Ciutadella¡ª, Ant¨°nia Ferreras, Maria Llu?sa G¨¹ell, Elvira Malagarriga, les germanes Tom¨¤s i Salvany, Josefina Juli¨¤, Visitaci¨® Ubach i poques m¨¦s que es puguin considerar professionals. Tanmateix, cal constatar que totes tenen un perfil baix com a artistes: o b¨¦ s¨®n especialistes ¡ªcom les tres primeres¡ª en pintura de flors, refugi pict¨°ric eminentment ¡°femen¨ª¡±, o b¨¦ ¡ªcom les dues ¨²ltimes¡ª s¨®n imitadores mim¨¨tiques, si no directament copistes, dels temes i l¡¯estil d¡¯un pintor fam¨®s, en aquest cas el valenci¨¤, establert primer a Par¨ªs i despr¨¦s a Barcelona, Francisco Miralles, mestre de totes dues.

Pintar, en certs ambients de la Catalunya de final del XIX, no era una feina, sin¨® una activitat senyorial, i algunes d¡¯aquestes pintores pertanyien a l¡¯aristocr¨¤cia, com ara Maria Llu?sa G¨¹ell, filla del primer comte de G¨¹ell, o Josefina Juli¨¤, emparentada amb el marqu¨¨s de Juli¨¤, t¨ªtol pontifici per¨° t¨ªtol nobiliari al capdavall. Fos com fos, totes dues pertanyien al cercle distingit que envoltava la fam¨ªlia del fam¨®s empresari farmac¨¨utic Salvador Andreu, cunyat i protector del ja esmentat pintor Miralles.

Llu?sa Vidal, en canvi, va ser pr¨¤cticament l¡¯¨²nica dona pintora catalana, amb Elvira Malagarriga ¡ªque com ella havia anat a ampliar estudis a Par¨ªs¡ª, que afront¨¤ la seva professi¨® amb la mateixa amplitud de mires que els seus col¡¤legues masculins, dedicant-se a una tem¨¤tica variada. Les obres de Llu?sa Vidal ¡ªno tant les de la Malagarriga¡ª poden competir en qualitat amb les de la resta de pintors habituals de les galeries d¡¯art de l¡¯¨¨poca.

Aix¨ª ¨¦s que, professionalment parlant, Llu?sa Vidal estava molt sola. Tot i que mai no fou amiga de fer gaire soroll a la vida ni a la feina, i que per tant no adopt¨¤ actituds detonants, era evidentment una avan?ada al seu temps, i segurament tenia aquest car¨¤cter singular gr¨¤cies a haver nascut en el si d¡¯una fam¨ªlia excepcional. Filla de Francesc Vidal, el gran interiorista i productor d¡¯arts decoratives de l¡¯¨¨poca de la Febre d¡¯Or, va viure sempre en un ambient art¨ªstic i cultural elevat: el seu germ¨¤ Frederic seria un moblista i vitraller molt destacat, i tres de les seves germanes s¡¯aparellarien amb figures tan il¡¤lustres com el m¨²sic Pau Casals, el pintor Oleguer Junyent o el cr¨ªtic literari Manuel de Montoliu.

M¨¦s endavant la cosa aniria canviant. A Catalunya pintores com Olga Sacharoff, Carme Cort¨¦s, Teresa Condeminas, Remedios Varo, ?ngeles Santos ¡ªque tanmateix no va poder sostenir la gran intensitat dels seus inicis¡ª, Claude Collet, Esther Boix, Maria Assumpci¨® Ravent¨®s, Am¨¨lia Riera o Montserrat Gudiol, per no apropar-nos m¨¦s en el temps, ja s¨®n competidores dels seus col¡¤legues masculins, per¨° en l¡¯¨¨poca de Llu?sa Vidal aix¨° era senzillament impensable.

Francesc Fontbona ¨¦s director de la Unitat Gr¨¤fica de la Biblioteca de Catalunya.