Val¨¨ncia necessita molta can?¨®

?ltimament, el Pa¨ªs Valenci¨¤ ¨¦s not¨ªcia pel seu elevad¨ªssim deute p¨²blic, que fa ben dif¨ªcil que el govern auton¨°mic puga complir les exig¨¨ncies del govern central; un govern, d¡¯altra banda, que ¨¦s del mateix color pol¨ªtic que el de la Generalitat, cosa que en aquest cas deu ser m¨¦s un inconvenient que un avantatge, perqu¨¨ redueix el marge de maniobra (i de cr¨ªtica) d¡¯aquesta. La premsa ens recorda que tenim un territori infrafinan?at des de Madrid, una renda per c¨¤pita molt inferior a la mitjana espanyola i un d¨¨ficit exorbitant que costar¨¤ molt d¡¯eixugar. Tot aix¨° t¨¦ ben poca gr¨¤cia en si, i encara en t¨¦ menys si pensem que qui haur¨¤ de pagar els plats trencats no ser¨¤ un altre que la soferta ciutadania valenciana, perqu¨¨ ¨¦s extremament improbable que ho pague ning¨² m¨¦s.

Per¨° la vida continua, tot i aix¨°, i de tant en tant altres temes, no tan ingrats, tamb¨¦ ocupen algun espai dels mitjans exteriors. Aix¨ª, el dia 31 de mar?, el canal de televisi¨® de Barcelona, BTV, va oferir un documental titulat ¡°Val¨¨ncia necessita una can?¨®¡±, dirigit per Borja Pons i Guillem Nicol¨¤s, que t¨¦ molt d¡¯inter¨¦s i que l¡¯interessat pot veure penjat a Youtube. BTV t¨¦ una programaci¨® molt enfocada a q¨¹estions culturals, i cada setmana emet un reportatge sobre m¨²sica. No ¨¦s estrany, doncs, que un dia prestara atenci¨® al que passa a Val¨¨ncia. M¨¦s aviat cal dir que ja tardava. Aquest documental li ha donat una bona ocasi¨® per a omplir el buit.

Al programa, no eixien tots els protagonistes de la can?¨® en valenci¨¤, perqu¨¨ en s¨®n molts (i aix¨° ja ¨¦s un bon s¨ªmptoma), per¨° s¨ª una representaci¨® nodrida i ben triada, des de veterans com Raimon, Llu¨ªs Miquel, Miquel Gil, Vicent Torrent i Rafa Xamb¨® a noms m¨¦s o menys joves com Pep Gimeno Botifarra, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Orxata Sound System, Soul Atac, Rapsodes, Feliu Ventura, Pau Alabajos, ?scar Briz, etc. La primera cosa que l¡¯espectador barcelon¨ª podia constatar, nom¨¦s de sentir-los a tots plegats, ¨¦s que l¡¯etiqueta de ¡°can?¨® en valenci¨¤¡± aplega una ampl¨ªssima gamma d¡¯estils, que nom¨¦s tenen en com¨² la llengua que usen (i aix¨° ¨¦s un altre bon s¨ªmptoma). De fet, la q¨¹esti¨® de l¡¯etiqueta, amb els avantatges i inconvenients que t¨¦ posar coses ¨Csons, en aquest cas- tan diferents dins d¡¯un mateix sac, va ser una de les q¨¹estions que s¡¯hi debatien.

El programa transmetia una impressi¨® d¡¯euf¨°ria severament matisada pel context, crec que amb ra¨®. La part positiva ¨¦s incontestable: mai hi ha hagut tanta gent cantant en valenci¨¤ i mai han sonat tant, en el sentit m¨¦s literal del verb. Es pot dir que la can?¨® en valenci¨¤ viu ara mateix el millor moment de la seua esqu¨¤lida hist¨°ria, i que aix¨° passe en les actuals circumst¨¤ncies ¨¦s quasi un miracle, que es deu al treball tossut d¡¯una gent que ha sabut connectar amb un p¨²blic relativament ampli, que li est¨¤ sent prou fidel tamb¨¦, gr¨¤cies, entre altres coses, a una utilitzaci¨® molt intel¡¤ligent dels pocs recursos disponibles, com internet, les xarxes socials i els moviments c¨ªvics del nostre pa¨ªs. Ho estan fent molt b¨¦, i aix¨° s¡¯ha de recon¨¦ixer.

La diguem-ne ind¨²stria musical valenciana ¨¦s m¨ªnima i el circuit, molt estret

Per¨° el context ¨¦s molt precari. Ho ha sigut sempre, i ara tant o m¨¦s. Un servidor recorda amb pena el naufragi de la can?¨® en valenci¨¤ dels anys 80, que va desvirtuar, o impedir, el treball de gent tan valuosa com Urb¨¤lia Rurana, Rosa Zaragoza o Joan Am¨¨ric. Ara, al desinter¨¦s sempitern de les discogr¨¤fiques i dels grans mitjans de comunicaci¨®, se suma la indifer¨¨ncia poc menys que hostil de les institucions, que no solament no potencien tant com seria el seu deure la m¨²sica que es crea al nostre pa¨ªs, sin¨® que fan com si no existira. I aix¨° inclou, en bona part, els mitjans de comunicaci¨® p¨²blics. La diguem-ne ind¨²stria musical valenciana ¨¦s m¨ªnima; el circuit, molt estret, i la promoci¨® de grups i cantants, pr¨¤cticament redu?da al tradicional boca orella, m¨¦s la ¨²til ¨Cper¨° generalment gratu?ta- aportaci¨® d¡¯internet. Aix¨ª, les possibilitats de difusi¨® s¨®n limitades. Per exemple, vivint a Barcelona, he de confessar que jo he sabut de l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una veu tan professional i expressiva com la de Mara Aranda, o de la m¨¦s lleugera, per¨° molt fresca de Clara Andr¨¦s (que ¨¦s del meu poble!), o d¡¯un grup tan bullici¨®s com Rapsodes, per pura casualitat, i aix¨° que entre els meus amics locals hi ha devots seguidors de la can?¨® en valenci¨¤.

Les not¨ªcies arriben amb uns comptagotes massa atzar¨®s i tot fa la impressi¨® d¡¯aguantar-se amb pingarelles. Els m¨²sics en valenci¨¤ no tenen cap culpa d¡¯aquesta manca brutal de suport institucional i comercial, per¨° l¡¯han de patir. Ells fan la seua faena, i el que han aconseguit ¨¦s important. ¡°Val¨¨ncia necessita una can?¨®¡± ho certifica, per¨° en aquest temps de pen¨²ria i de silenciament oficial caldr¨¤ molt m¨¦s que aix¨°.