La delicadesa perversa

A Ismael Smith (Barcelona, 1888 - White Plans, 1972) li encantava dibuixar i modelar homes amb pitrera pronunciada, guarnits de dandi, enjoiats amb culs de got fins al coll, i amb peuets min¨²sculs, del 35, ben cal?ats amb talons d¡¯agulla. Uns ¨¦ssers ambigus que es movien amb tota naturalitat, i de manera incomprensible, pels salons i els cenacles del Noucentisme, moviment que, d¡¯altra banda, era una crida a l¡¯ordre m¨¦s absolut i conservador.

Les extravag¨¤ncies de Smith, per¨°, van durar poc a Catalunya perqu¨¨ van marxar amb ell a Nova York, cap all¨¤ l¡¯any 1919. I quan l¡¯escultor i dibuixant es va plantejar un possible retorn, a mitjan anys vint, i va intentar obrir-se cam¨ª, amb la participaci¨® al concurs internacional de sagrats cors que obriria l¡¯Exposici¨® del 1929 a Montju?c, es va estavellar de valent. El seu ambici¨®s Jes¨²s de Natzaret, prim, pelut, femen¨ª i acolorit, va ser refusat de forma fulminant i va romandre abandonat al port de Barcelona sense que ning¨² l¡¯an¨¦s a buscar mai m¨¦s, mentre que Smith tornava als Estats Units i s¡¯hi quedava per sempre.

Smith ¡ªdel qual queda pendent una bona retrospectiva al MNAC, sempre massa carregat de prejudicis i amb una por de fer el rid¨ªcul molt burgesa¡ª serveix ara de punt d¡¯arrencada d¡¯Une vie ¨¤ la gomme, una exposici¨® amb t¨ªtol una mica esnob que presenten les galeries Ana Mas i Rai?a Lupa, fusionades des de fa poc en una de sola amb el nom de +R amb seu unificada al carrer de Sant Eusebi. No deixa de ser interessant el fet d¡¯aquesta uni¨® en temps de crisi, una cosa bastant ins¨°lita en el m¨®n del galerisme. Tamb¨¦ ¨¦s destacable que unes galeries d¡¯art estrictament contemporani s¨¤piguen mirar enrere per incloure amb flu?desa i naturalitat obres de fa cent anys. Smith hauria estat encantat de compartir cartellera amb jovenets i jovenetes i, tamb¨¦, amb altres que ja no ho s¨®n tant. La pres¨¨ncia de l¡¯escultor noucentista/decadentista ¡ªant¨ªtesi absoluta¡ª ve donada perqu¨¨ Sinead Spelman (Dubl¨ªn, 1978) ha decidit inspirar-s¡¯hi en moltes de les seves obres, i perqu¨¨ tota l¡¯exposici¨® gira entorn de la relaci¨® entre l¡¯art i la il¡¤lustraci¨®. Per¨° m¨¦s enll¨¤ del t¨ªtol chic, el conjunt ¨¦s bastant barrejat, i abra?a de les il¡¤lustracions de Roland Topor (Par¨ªs, 1938-1997) a les d¡¯Ana Garc¨ªa Pineda (Sabadell, 1982), que, amb els Mapas anat¨®micos, assoleix del tot la uni¨® del bell amb el sinistre, i tamb¨¦ inclou la revisi¨® d¡¯artistes con Patricia Gadea (Madrid, 1960 - Pal¨¨ncia, 2006).

L¡¯escultor Antoni Marqu¨¨s (Sabadell, 1956) tamb¨¦ t¨¦ alguns punts en com¨² amb Smith, com ara el flirteig amb el kitsch, el sentit de la ironia, el fet de pintar les escultures de coloraines... i sobretot la seva posici¨® marginal, malgrat ser prou reconegut. La traject¨°ria de Marqu¨¨s es remunta als primers anys vuitanta i a les famoses edicions de la Muestra de Arte Joven madrilenya que el va catapultar l¡¯any 1985. Des d¡¯aleshores ha anat desplegant una obra coherent, molt fidel al concepte tradicional de l¡¯escultura: el modelat, la representaci¨®, el volum, el buit i el ple, els motlles i les foses, per¨° amb un llenguatge estrictament contemporani, ple de cites ¡ªa les quals d¨®na la volta¡ª a coetanis com Toni Cragg (el d¡¯abans i el d¡¯ara), Richard Deacon o, fins i tot, Jaume Plensa, i tamb¨¦ als ja hist¨°rics de la modernitat de Hans Arp a Claes Oldenburg, passant per Manuel Rivera.

Les extravag¨¤ncies d¡¯Ismael Smith arriben a +R, dues sales ara fusionades

Marqu¨¨s tamb¨¦ s¡¯inspira sovint en elements quotidians sense transcend¨¨ncia, com ara les llaminadures infantils o el material de merceria i perfumeria, i ha sabut tirat endavant la seva producci¨® amb una tenacitat extrema i un ofici admirable. Ara, el centre d¡¯art Tecla Sala de l¡¯Hospitalet ¡ªque ¨¦s un dels espais que du a terme des de fa molts anys una feina exemplar en la revisi¨® de l¡¯art catal¨¤ contemporani¡ª dedica una retrospectiva a l¡¯obra dels darrers 15 anys de l¡¯escultor sabadellenc, a qui costa bastant veure en el panorama barcelon¨ª: la seva darrera exposici¨® individual va ser l¡¯any 2005 a la Galeria Fidel Balaguer. Del conjunt de l¡¯Hospitalet sobresurten algunes obres mestres, com la s¨¨rie Caracteres, que ¨¦s una lli?¨® de la hist¨°ria i la pr¨¤ctica de l¡¯escultura del m¨®n antic fins a l¡¯actualitat, l¡¯espl¨¨ndid Suspiros 2 o els atractius Tentacles carn¨ªvors del vest¨ªbul, que atrauen p¨¨rfidament els visitants com les sirenes d¡¯Ulisses.

?