¡°El tardofranquisme era m¨¦s obert amb el catal¨¤ que Wert¡±

La bibliografia de les relacions entre Catalunya i Espanya s¡¯est¨¤ expandint a mesura que la comunitat camina cap a un refer¨¨ndum d¡¯independ¨¨ncia. Entre els partidaris d¡¯un b¨¤ndol i els d¡¯un altre tamb¨¦ hi ha visions equidistants. Andrew Dowling, professor d¡¯Hist¨°ria Catalana i Espanyola a la Universitat de Cardiff (Gal¡¤les), recull a La reconstrucci¨® nacional de Catalunya 1939-2012 (Pasado & Presente) la traject¨°ria del catalanisme des de la Guerra Civil fins avui. Un cam¨ª de la superviv¨¨ncia a l¡¯independentisme que Dowling explica en un catal¨¤ fluid que no amaga l¡¯accent, apr¨¨s durant els set anys que va viure a Catalunya.

Pregunta. La Guerra Civil ¨¦s el moment m¨¦s baix per al catalanisme des del 1714?

Resposta. La guerra i la postguerra suposen una ruptura molt gran en la traject¨°ria del catalanisme, que estava avan?ant molt als anys trenta. Per aix¨° comen?o el llibre el 1939. ?s un moment fosc en la hist¨°ria de Catalunya, que ha deixat petjada. Des de llavors passem diverses ¨¨poques. El primer franquisme, de superviv¨¨ncia. Despr¨¦s es va suavitzant i permet certa toler¨¤ncia, sense negar la duresa de la dictadura. Aix¨° facilita una lenta reconstrucci¨®... Per¨° tamb¨¦ ¨¦s fonamental el paper de la fam¨ªlia en la transmissi¨® del catal¨¤.

P. Com es passa de la resist¨¨ncia a l¡¯aposta sobiranista?

La independ¨¨ncia, per a CiU, no ¨¦s un principi pol¨ªtic. S¨®n en l¡¯ambig¨¹itat¡±

R. L¡¯experi¨¨ncia de l¡¯Estatut marca un abans i un despr¨¦s, i genera un canvi. Tamb¨¦ hi influeix la crisi, que provoca una deslegitimaci¨® de l¡¯Estat espanyol. Per altra banda, el tracte d¡¯Espanya a Catalunya fa que la gent digui prou i busqui una altra sortida. No ¨¦s sorprenent que molts catalans apostin per la independ¨¨ncia.

P. Vost¨¨ conclou, per¨°, que la independ¨¨ncia queda lluny.

R. Hem de diferenciar entre independentistes ferms i condicionals. Els condicionals s¨®n gent que, si expliques que Catalunya pot quedar fora de la UE, o que tindria problemes d¡¯acceptaci¨® internacional, potser canviarien de posici¨®. Per¨° per altra banda Catalunya no tornar¨¤ a l¡¯autonomisme d¡¯abans de l¡¯Estatut. El catalanisme del 2004 s¡¯ha acabat. Hi ha hagut una ruptura i estem estabilitzant el cam¨ª a la independ¨¨ncia.

P. I si Espanya ofereix un pacte?

R. Podria fer efecte. Jo comen?aria tancant ferides. El Congr¨¦s podria fer una condemna oficial del dolor i el sofriment causats pel franquisme. Tu no pots maltractar la teva parella i l¡¯endem¨¤ dir-li que l¡¯estimes. Ho has de demostrar. Si Espanya estima Catalunya ha de recon¨¨ixer els errors, el sofriment i el dolor. Per¨° aix¨° no passar¨¤.

P. Ni tan sols s¡¯ha anul¡¤lat la sent¨¨ncia a Companys.

R. Exacte. Per¨° si es fes, seria una bona arrencada. Un reconeixement del mal del franquisme i de l¡¯intent de destruir les cultures catalana, gallega i basca; despr¨¦s podr¨ªem parlar del reconeixement igualitari de les lleng¨¹es de l¡¯Estat; i tornant a la pregunta inicial, Espanya ha d¡¯oferir m¨¦s que l¡¯autonomia. No veig Espanya disposada a fer aquests canvis, ni tan sols un reconeixement simb¨°lic.

P. I aix¨° es parla abans o despr¨¦s de la consulta?

R. Espanya ha d¡¯oferir alguna cosa, per¨° la consulta s¡¯ha de fer de totes maneres. Les Corts de Madrid podrien fer la declaraci¨® dem¨¤ mateix. Per¨° ¨¦s important que pensin una cosa: no pots seguir insultant els catalans si vols que segueixin a Espanya! No ho entenc. Insultes la cultura i la identitat i, al mateix temps, em dius que em quedi a casa teva. No t¨¦ sentit.

P. Al llibre parla de la tradici¨® pactista de CiU. Els veu disposats a trencar-la?

R. Per CiU, la independ¨¨ncia no ¨¦s un principi pol¨ªtic. No parlen clar! Parlen de dret a decidir, transici¨® nacional, sobirania... per¨° no d¡¯independ¨¨ncia. L¡¯equilibri que tan b¨¦ ha manejat Jordi Pujol encara existeix com a ADN de CiU. Encara manipula l¡¯ambig¨¹itat.

P. A l¡¯obra diu que els catalans ja no volen ambig¨¹itat.

R. Hi ha una crisi pol¨ªtica a tot arreu que a Catalunya ¨¦s m¨¦s complexa. Els partits grans no responen. ?s probable que ERC creixi a costa de CiU per la seva ambig¨¹itat.

P. L¡¯aposta inicial de CiU era el pacte fiscal. Si hagu¨¦s prosperat, hi hauria tants independentistes?

R. La hist¨°ria ja ho dir¨¤, per¨° ¨¦s una oportunitat perduda. Probablement, en el futur es parlar¨¤ d¡¯un error estrat¨¨gic d¡¯Espanya. Haurien canviat moltes coses.

P. S¡¯ha intentat tot, ja?

R. El catalanisme hist¨°ric apostava molt per Espanya. CiU ho feia per raons t¨¤ctiques, per aconseguir compet¨¨ncies. Es pensava molt en un regionalisme europeu que debilit¨¦s els Estats. I al final hi ha hagut un canvi de t¨¤ctica.

P. En el llibre d¨®na un paper primordial a la llengua.

R. S¨ª, i Espanya mai ho ha ent¨¨s. La llengua ocupa un lloc central i fonamental en la identitat dels catalans, i el franquisme ho va polititzar.

P. Parla del pas d¡¯una apertura del franquisme cap a certes expressions del catal¨¤ a un intent de regionalitzar Catalunya.

R. La posici¨® del final del franquisme ¨¦s m¨¦s oberta que els comentaris del ministre Wert. Hi va haver una evoluci¨® del franquisme cap a una certa toler¨¤ncia d¡¯¨¤mbits que no eren perillosos per al r¨¨gim.

P. A qu¨¨ es deu l¡¯actual persecuci¨®?

R. El que diu Wert ara ¨¦s incre?ble. Un pol¨ªtic ha de tenir fonaments culturals. Aix¨° ¨¦s nacionalisme espanyol, la postura de les no idees, nom¨¦s contra la identitat catalana. ?s la negaci¨® de l¡¯altre.

¡°No veig Espanya disposada a cap reconeixement simb¨°lic amb Catalunya¡±, diu Dowling. / c. ribas

¡°La independ¨¨ncia, per a CiU, no ¨¦s un principi pol¨ªtic. S¨®n en l¡¯ambig¨¹itat¡±