Llovet i 2014

Fa una setmana, en aquestes p¨¤gines, Jordi Llovet publicava L¡¯espectacle 2014, sobre els actes del tercer centenari de l¡¯11 de setembre del 1714. Coincideixo amb ell que aquesta mena de commemoracions acostumen a ser, arreu, jocs d¡¯artifici i que solen ser instrumentalitzades per part dels governs. Nom¨¦s cal recordar la de la Constituci¨® de Cadis, celebrada l¡¯any passat. I ¨¦s possible que la commemoraci¨® del 2014 tingui un to pol¨ªtic molt esbiaixat, que el missatge hist¨°ric desprengui una flaire victimista i que alimenti mites, idea que com a historiador i com a ciutad¨¤ no m¡¯abelleix gens, al contrari.

M¨¦s enll¨¤ d¡¯aquestes prevencions, m¡¯afanyo a dir que entre els actes als quals donen suport l¡¯Ajuntament i la Generalitat hi ha un congr¨¦s d¡¯Hist¨°ria organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya (Els tractats d¡¯Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resist¨¨ncia dels catalans), al qual han confirmat l¡¯assist¨¨ncia els millors especialistes sobre el tema d¡¯arreu d¡¯Europa. D¡¯altra banda, no conec amb detall el programa de la Generalitat, per¨° s¨ª el de l¡¯Ajuntament, i puc dir que em sembla interessant, plural i amb voluntat integradora, amb l¡¯objectiu d¡¯explicar el sentit de la lluita del 1714 en defensa del valor universal de la llibertat. Per¨° no li falta ra¨® a Llovet quan afirma que els historiadors s¨®n els grans absents en l¡¯organitzaci¨® del tricentenari. Temo que no ¨¦s un fet a?llat: en la declaraci¨® de sobirania i del dret a decidir, aprovada al Parlament, els nostres pol¨ªtics van obviar, incomprensiblement, la refer¨¨ncia a les Constitucions i a les Corts pilars del sistema jur¨ªdic-pol¨ªtic catal¨¤, vigent a Catalunya fins al 1714.

Ara b¨¦, el que m¡¯ha sorpr¨¨s s¨®n algunes de les afirmacions de contingut hist¨°ric que Llovet fa des del desconeixement m¨¦s absolut. Diu que els fets anteriors a la caiguda de Barcelona no s¨®n mat¨¨ria d¡¯estudi p¨²blic gaireb¨¦ enlloc, o que tothom oblida que Rafael Casanova nom¨¦s va ser ferit en el setge i que despr¨¦s va exercir d¡¯advocat sense problemes. Senzillament no ¨¦s veritat. Si hi ha hagut un esdeveniment que ha reclamat l¡¯atenci¨® dels historiadors en les ¨²ltimes d¨¨cades, donant lloc a molt¨ªssimes i serioses publicacions, ha sigut el de la Guerra de Successi¨® (i anys anteriors). Una altra cosa ¨¦s que Llovet tingui idees preconcebudes i que no li interessi llegir aquests treballs. Tamb¨¦ la q¨¹esti¨®, al seu parer amagada, del creixement econ¨°mic del XVIII degut al nou r¨¨gim borb¨°nic (un vell t¨°pic) ha merescut prou atenci¨® i ha suscitat debat entre els que l¡¯atribueixen als Borbons i els que pensem que els aven?os ja eren significatius a final del XVII, ¨¦s a dir, abans de la Nova Planta, i que els processos econ¨°mics actuaven for?a independentment de la pol¨ªtica.

Per acabar-ho d¡¯adobar proclama, sense embuts, el nul valor arqueol¨°gic de les ¡°quatre pedres¡± del Born i reviscola l¡¯absurda i tramposa contraposici¨® entre pedres i llibres (de la Biblioteca Provincial que no s¡¯ha constru?t).

En fi: costa poc pontificar encara que sigui sense coneixement de causa. Per¨° no ¨¦s el que caldria esperar d¡¯un humanista de la seva talla.