Tacons catalans

La cultura gitana t¨¦ en la figura de Carmen Amaya el seu mite m¨¦s universal. Personalitats com Orson Welles, Winston Churchill, Greta Garbo, Charles Chaplin, Fred Astaire i Arturo Toscanini coincidien a proclamar als quatre vents que era ¡°la millor ballarina del m¨®n¡±. Amaya, mite universal, artista ¨²nica que va revolucionar el ball flamenc i el va portar als grans escenaris de tot el m¨®n. Amaya, icona de les ess¨¨ncies gitanes m¨¦s genu?nament catalanes. La Barcelona dels anys vint i trenta del segle passat respirava art flamenc pels seus quatre costats i la identitat roman¨ª formava part del paisatge urb¨¤ i cultural de la ciutat, des de les barriades de barraques als tablaos, caf¨¨s-cantants i teatres que van donar vida pr¨°pia al Paral¡¤lel com a principal art¨¨ria del m¨®n de l¡¯espectacle.

Hi ha una petjada roman¨ª en la cultura catalana, ben present en Isidre Nonell, Frederic Mompou, Juli Vallmitjana, Enric Morera o Salvador Espriu, i tamb¨¦ en m¨²sics actuals com Joan Guinjoan, Enric Palomar i Joan Albert Amarg¨®s: reivindicar aquesta influ¨¨ncia en la pintura, la literatura, el teatre, la dansa, la m¨²sica i la poesia catalana ¨¦s el gran objectiu que anima la celebraci¨® el 2013 de l¡¯Any Carmen Amaya amb motiu d¡¯una doble efem¨¨ride: el centenari del seu naixement ¡ªva venir al m¨®n el 1913, en una barraca del Somorrostro barcelon¨ª¡ª i el cinquantenari de la seva mort, el 1963, a Begur.

Ho va dir ben clar el conseller de Cultura, Ferran Mascarell, a la presentaci¨® de l¡¯Any Carmen Amaya. ¡°No es pot entendre la cultura catalana sense l¡¯aportaci¨® de la cultura gitana¡±. ?s una bona declaraci¨® d¡¯intencions, i la bateria d¡¯actes programats fins a final d¡¯any ¡ªexposicions, festivals d¡¯art i cinema flamenc, documentals i espectacles teatrals¡ª afronta un doble repte que defensa amb passi¨® Xavier Albert¨ª, codirector de l¡¯exposici¨® El Paral¡¤lel 1894-1939 al CCCB, nou director del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i comissari de l¡¯Any Carmen Amaya.

¡°?s necessari insuflar bona salut al mite de Carmen Amaya. Estem parlant d¡¯una artista transcendental, la Callas de la dansa contempor¨¤nia, una figura ¨²nica que va portar el ball flamenc del Somorrostro als principals escenaris del m¨®n, atorgant-li una dimensi¨® universal¡±, explica Albert¨ª. ¡°I cal aprofitar l¡¯ocasi¨® per obrir un debat, un espai de reflexi¨® sobre la import¨¤ncia vital, per tradici¨®, hist¨°ria i influ¨¨ncia en totes les arts, de la cultura gitana en la construcci¨® de la cultura catalana¡±.

No ¨¦s un repte f¨¤cil. Sobren massa prejudicis i regna la ignor¨¤ncia i el complet desconeixement no nom¨¦s de l¡¯aportaci¨® gitana a la cultura catalana, sin¨® del valor i la import¨¤ncia de la llengua, la m¨²sica i la cultura pr¨°pies del poble roman¨ª. Conv¨¦, doncs, despertar sensibilitats i recordar, aprofitant la doble efem¨¨ride, la rica tradici¨® flamenca catalana. Durant les dues ¨²ltimes d¨¨cades del segle XIX i les tres primeres del XX, Barcelona es va consolidar com un dels primers centres de la vida flamenca a Espanya, a trav¨¦s d¡¯una extensa galeria de locals en els quals van actuar els grans mites del cante, el baile i la guitarra, des d¡¯Antonio Chac¨®n, Manuel Torre i La Ni?a de los Peines, fins a Ram¨®n Montoya, Sabicas o Vicente Escudero.

¡°La gent no ¨¦s conscient de la rellevant aportaci¨® gitana a la construcci¨® del m¨®n de l¡¯espectacle, les varietats, el music-hall i el teatre, que va donar una extraordin¨¤ria personalitat al Paral¡¤lel, que, per cert, es va construir a partir d¡¯assentaments gitanos¡±, comenta Albert¨ª. ¡°Sense la seva aportaci¨® no s¡¯hauria produ?t un fet transcendental: el salt del flamenc de l¡¯¨¤mbit familiar i dom¨¨stic, del pati de les cases gitanes, a les tavernes i els caf¨¨s, creant un nou tipus d¡¯espectacle que va causar furor a Barcelona i va fascinar m¨²sics, pintors, poetes i dramaturgs¡±.

Un enamorat del flamenc i la cultura gitana va ser Isidre Nonell (1872-1911). Ning¨² ha pintat gitanes amb m¨¦s respecte i admiraci¨®. ¡°?s el pintor de les gitanes i no d¡¯una manera folkl¨°rica. Es movia pel Somorrostro i era un entusiasta del flamenc, li interessava de deb¨° el cante jondo. Diuen que fins i tot cantava flamenc mentre pintava... Respectava molt el m¨®n gitano, no nom¨¦s li interessava com a objecte art¨ªstic, i per aix¨° la seva pintura no t¨¦ res a veure amb els t¨°pics: en els seus quadres hi ha abs¨¨ncia total d¡¯an¨¨cdota¡±, analitza Cristina Mendoza, fins fa poc sotsdirectora del Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) i gran experta en l¡¯obra de Nonell. ¡°Va trobar en les gitanes el model ideal per a un pintor, per la seva naturalitat, per l¡¯abs¨¨ncia de posat¡±.

El m¨®n gitano, el flamenc, el m¨®n taur¨ª... S¨®n temes recurrents i presents en la pintura i l¡¯escultura catalana de l¡¯¨¨poca. El que ¨¦s dif¨ªcil ¨¦s trobar art pur per sobre de la simple an¨¨cdota. Mendoza destaca ¡°la dignitat, l¡¯orgull gitano en la mirada¡± que transmeten algunes de les gitanes que va pintar Nonell, per sobre del sofriment i les seves dures condicions de vida. Dignitat gitana que va captivar tamb¨¦ el gran poeta del piano, Frederic Mompou, que solia fer llargs passejos pels voltants de Montju?c, en els quals va con¨¨ixer a la Fana i la Chatuncha. Admirava el port altiu, l¡¯eleg¨¤ncia natural d¡¯aquestes dues amigues gitanes a les quals va retratar musicalment en dues exquisides peces, Gitanes I i II, del cicle Suburbis, escrit entre 1916 i 1917.

No ¨¦s possible tra?ar un retrat hist¨°ric de la Barcelona boh¨¨mia i canalla anterior i posterior a la Guerra Civil sense la pres¨¨ncia roman¨ª als carrers d¡¯una Barcelona que va ser esborrada del mapa per la febre dels Jocs Ol¨ªmpics de 1992 i el disseny a ultran?a i que es va emportar tavernes, locals, cinemes i teatres que ja solament viuen en les novel¡¤les de Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n i Juan Mars¨¦. ¡°Tanta miopia cultural fa pena. Ni tan sols hem estat capa?os de valorar com es mereix una pel¡¤l¨ªcula tan extraordin¨¤ria com Los tarantos, de Francesc Rovira Beleta¡±, exclama Albert¨ª.

¡°El franquisme i el tardofranquisme van fer bastant mal en la valoraci¨® del m¨®n flamenc¡±, assenyala el compositor Palomar, director del Taller de M¨²sics, el centre que m¨¦s ha lluitat pel ple reconeixement del flamenc en l¡¯¨¤mbit de l¡¯ensenyament superior de m¨²sica, al mateix nivell d¡¯altres disciplines cl¨¤ssiques. ¡°Es va cometre l¡¯error de projectar sobre una manifestaci¨® art¨ªstica q¨¹estions ideol¨°giques. Si el franquisme ho va fer malament ¡ªper la seva estretor de mires¡ª, tamb¨¦ ho va fer malament el catalanisme, ja que va deslegitimar una est¨¨tica per un apriorisme bastant dif¨ªcil de mantenir¡±, diu Palomar. ¡°A m¨¦s, es t¨¦ const¨¤ncia de gitanos catalans del XIX actuant a Cuba que nom¨¦s parlaven catal¨¤ i cal¨®. Com a m¨ªnim, ¨¦s curi¨®s sociol¨°gicament...¡±.

Per¨° mentre una nova generaci¨® d¡¯artistes catalans del cante, el baile i el toque triomfa en els escenaris ¡ªi tothom sap que la rumba catalana ¨¦s una creaci¨® genu?nament barcelonina¡ª, la centen¨¤ria i fruct¨ªfera relaci¨® de Catalunya amb el flamenc, vaixell ins¨ªgnia de la cultura gitana, segueix sent tan poc coneguda pel gran p¨²blic com poc investigada pels especialistes. ¡°Cal canviar el xip, desterrar prejudicis i reconstruir les claus de la nostra cultura sense por. Hi ha un desconeixement total sobre el tema¡±, es lamenta Albert¨ª.

El nou director del TNC posa el dit a la nafra. ¡°No hem sabut llegir la nostra pr¨°pia tradici¨®, ni analitzar totes les tradicions que han nodrit hist¨°ricament la nostra pr¨°pia cultura. Cal entendre la cultura catalana com un espai de di¨¤leg enriquidor, com a gresol de cultures, com a punt de trobada d¡¯influ¨¨ncies de proced¨¨ncies molt diverses que han ajudat precisament a construir la cultura gitana des d¡¯una suma de sensibilitats¡±.

I la galeria de grans compositors sotmesos per la gitane?tat ¨¦s enorme, des de Morera, Isaac Alb¨¦niz, Enric Granados, Joaquim Serra i els germans Joan i Ricard Lamote de Grignon, fins a creadors en actiu, com el veter¨¤ Guinjoan, que va escriure una gran obra per a conjunt de percussions, Homenatge a Carmen Amaya, que transmet pura energia r¨ªtmica, com l¡¯art de la gran bailaora.

Avui hi ha una generaci¨® d¡¯aut¨¨ntics mestres a l¡¯hora de portar al m¨®n simf¨°nic la for?a, el color i el ritme flamenc: Amarg¨®s, Miquel Ortega i Palomar. ¡°La identitat gitana ¨¦s important¨ªssima, per¨° barrejant-se amb el folklore andal¨²s, i tamb¨¦ l¡¯hisp¨¤, fins i tot el jueu i el morisc. No hi ha res musicalment m¨¦s barrejat des de l¡¯origen que el que entenem com a flamenc¡±, explica Palomar.

Hi ha un disc en directe del sextet del guitarrista Paco de Luc¨ªa en qu¨¨ Carles Benavent, despr¨¦s d¡¯un solo magistral, enlla?a el conegut tema d¡¯Entre dos aguas. Davant la filigrana, s¡¯escolta alg¨² del p¨²blic (amb veu de cassalla, per cert) entonant un ¡°Visca Catalunya!¡±... Amb aquesta an¨¨cdota, Palomar il¡¤lustra el seu convenciment que hi ha una manera ¡°catalana¡± d¡¯abordar el flamenc. ¡°Diguem que un grup de m¨²sics han estirat de la manta davant la potencialitat musical que brinda l¡¯assumpte. Despr¨¦s de Benavent, aqu¨ª tenim aquesta generaci¨® d¡¯artistes com Chicuelo, Ca?izares, Gasull, Amarg¨®s... i un llargu¨ªssim etc¨¨tera. I en el cante: Duquende, Poveda, Mayte Mart¨ªn, ara El Salao... El Taller de M¨²sics segueix apostant per reivindicar aquesta m¨²sica i dotar-la de rigor acad¨¨mic. Es pot fer; el que passa ¨¦s que desfer malentesos sobre l¡¯aprenentatge del flamenc costa molta suor¡­ cal remar junts, i remar b¨¦. La m¨²sica s¡¯ho mereix. M¨²sica amb maj¨²scules, la que est¨¤ m¨¦s enll¨¤ de calaixos d¡¯estrets etiquetatges, com aquells mobles de les antigues impremtes¡±.

En el teatre i la poesia catalana trobem exemples superbs de la petjada roman¨ª, com la Primera hist¨°ria d¡¯Esther, de Salvador Espriu, amb influ¨¨ncies del cal¨® que parlaven els gitanos catalans. O les sucoses obres sat¨ªriques de Frederic Soler, Pitarra, capa? de parodiar a La venjan?a de la Tana un dram¨® del romanticisme espanyol com El trovador, d¡¯Antonio Garc¨ªa Guti¨¦rrez.

Per a Albert¨ª, el referent en aquest terreny ¨¦s l¡¯univers teatral de Vallmitjana. ¡°Un autor fascinant, essencial en el pas d¡¯un teatre simplement costumista a un teatre costumista amb literatura de qualitat. Sentia una sincera fascinaci¨® pel cal¨®, per la cultura i els costums gitanos. I no nom¨¦s en les seves obres teatrals, perqu¨¨ tamb¨¦ va escriure el llibret d¡¯una ¨°pera ambientada en el m¨®n gitano, Tassarba, de Morera, t¨ªtol que vaig recomanar al Liceu quan em van demanar un informe sobre ¨°peres del patrimoni catal¨¤ que mereixen ser rescatades de l¡¯oblit, per¨° passen els anys i segueix sent una assignatura pendent. No se li ha fet just¨ªcia ni al teatre de Vallmitjana ni al talent musical de Morera, que ¨¦s molt m¨¦s que l¡¯autor de La Santa Espina¡±. Tassarba va ressuscitar parcialment el 2000 en el Festival de Torroella de Montgr¨ª.

Hi ha molts fronts oberts, des de la recerca de tot d¡¯aspectes relacionats amb la rumba catalana, el garrot¨ªn de Lleida, o l¡¯an¨¤lisi de les interrelacions entre havaneres i flamenc, fins a l¡¯estudi de la influ¨¨ncia de l¡¯art flamenc en l¡¯obra dels pintors, escriptors i m¨²sics catalans, especialment intensa durant el Modernisme, on hi ha molt repertori per redescobrir en el terreny de la m¨²sica simf¨°nica, de cambra, l¡¯¨°pera i el lied.

?