Parcerisas i la m¨¤gia de la traducci¨®

Llegint Sense mans. Met¨¤fores i papers sobre la traducci¨® (Gal¨¤xia Gutenberg / Cercle de lectors, 2013) m¡¯he sentit al cor mateix dels problemes d¡¯un ofici que ocupa un lloc primordial en la cultura humana. I aix¨° potser perqu¨¨ Francesc Parcerisas, l¡¯autor, no ha confegit un tractat acad¨¨mic, sin¨® que ha deixat de banda tota l¡¯ostentaci¨® erudita i ens hi ha portat directament, sense disquisicions m¨¦s aviat sup¨¨rflues, en un volum que, dedicat als seus alumnes, t¨¦ l¡¯origen en l¡¯experi¨¨ncia pedag¨°gica acumulada per l¡¯autor al llarg d¡¯anys de dedicaci¨® a l¡¯ensenyament. Per¨° l¡¯experi¨¨ncia de Parcerisas, com ¨¦s ben sabut, no es limita a les aules universit¨¤ries i aquest volum en d¨®na compte de sobres. Certament, el lector s¡¯hi veu m¨¦s aviat convidat a una mena de viatge pels territoris de la lectura des d¡¯una perspectiva quasi autobiogr¨¤fica que enlla?a els problemes centrals de la traducci¨® amb les preocupacions pedag¨°giques de l¡¯autor, per¨° tamb¨¦ amb les seues ocupacions com a traductor de Tolkien, Russell, Heaney, Pound, Pavese, Rimbaud¡­, o com a director literari (des del 1986 fins al 1993 fou director literari de la col¡¤lecci¨® Cl¨¤ssics Moderns de l¡¯editorial Edhasa) o amb fets m¨¦s aviat quotidians que ens porten per exemple a passejar sense presses pel mercat de Sant Antoni a la recerca d¡¯alguna petita joia o simplement pel plaer de fullejar llibres que ¡°algun dia van fer la felicitat d¡¯altres lectors¡±.

Les paraules de Carles Riba que obrin el volum contribueixen not¨°riament a situar una bona part dels trets que defineixen el punt de vista de Parcerisas sobre el fet de la traducci¨®, com ara una certa identificaci¨® entre el fet de traduir i el de llegir, que Riba, un dels nostres grans traductors, formula amb claredat en les paraules citades: ¡°?s en l¡¯home el misteri, no en l¡¯obra d¡¯art: ella dura, exigint sempre uns ulls nous que contemplin i que hi vegin m¨¦s d¡¯actual. Traduir, aix¨ª mirat, ?f¨®ra res m¨¦s que llegir assajant una forma a la personal interpretaci¨®? I el qui bonament llegeix, si llegeix b¨¦, ?qu¨¨ fa sin¨® traduir per a ell ¡ªm¨¦s provisionalment encara?¡±. No ha d¡¯oblidar-se, tanmateix, que, a pesar de les formes, a pesar de la voluntat de dir sense erudicions i gaireb¨¦ sempre guiant-se per l¡¯an¨¨cdota intel¡¤ligent o pel s¨ªmil pedag¨°gicament valu¨®s (el traductor, no com a viatger, sin¨® com a contrabandista o espia, de manera que l¡¯agent doble esdev¨¦ el paradigma perfecte del traductor; ¡°la traducci¨® com a illa entre dos continents, com a punt entre dues cultures¡± que Parcerisas construeix a partir del cas singular de l¡¯illa de Dejima on els japonesos deixaven en quarantena totes les influ¨¨ncies occidentals), aquest Sense mans ¨¦s una reflexi¨® saga? sobre el m¨®n de la traducci¨® que, lluny d¡¯aturar-se en idees generals, prefereix esmentar-les de passada (¡°la traducci¨® ¨¦s la columna vertebral de la cultura humana: no hi ha un sol acte de la nostra vida que no estigui relacionat, d¡¯una manera o d¡¯una altra, amb la traducci¨®¡±) i dirigir-se a l¡¯an¨¤lisi espec¨ªfica de problemes, com ara el de la fidelitat a l¡¯original, que li permet recrear-se en la defensa del Carner traductor de Dickens, o el de l¡¯autotraducci¨®, que li recorda el quadre de Dal¨ª El gran masturbador: ¡°L¡¯autotraducci¨® podria ser interpretada com el gran escenari de l¡¯autoplaer, l¡¯escenari de la pulsi¨®, de la imaginaci¨®, de la mec¨¤nica excitat¨°ria i de l¡¯orgasme final tot en una sola acci¨®¡±. Fa goig passar les p¨¤gines d¡¯aquest llibre i trobar-te amb els problemes centrals que ja has vist enunciats ac¨ª o all¨¤, per¨° que ara se¡¯t plantegen des de la concreci¨® que permet un llibre determinat, un fet singular de la nostra cultura o de la universal, o alguna de les disjuntives crucials amb qu¨¨ ensopega l¡¯ofici.

Segurament, les opcions de Parcerisas no sempre mereixeran l¡¯aprovaci¨® general

Segurament, les opcions de Parcerisas no sempre mereixeran l¡¯aprovaci¨® general. Pense, per exemple, en la seua defensa sistem¨¤tica i enraonada de les ¡°traduccions de sang plebea¡±, per contraposici¨® amb ¡°les de sang blava¡±, elaborades per traductors an¨°nims, modestos, que ¡°sovint s¨®n els peons que tallen els escaires del granit m¨¦s dur, mentre que alguns dels m¨¦s reconeguts nom¨¦s pasten sota els focus un fang molt tou.¡± I pense tamb¨¦, a prop¨°sit del gran esfor? de la nostra cultura per a incorporar obres d¡¯altres cultures, en la seua den¨²ncia dels ¡°mestretites dedicats a fer la carrera del paparra¡± que burxen ¡°amb llur pan¨°plia erudita en els detalls i les imperfeccions d¡¯algun cas concret mentre perden de vista el conjunt i tot all¨° que el conjunt ha representat i encara representa¡±. Potser Parcerisas s¨ª que obtindr¨¤ l¡¯aprovaci¨® un¨¤nime quan conclou amb un darrer s¨ªmil per a definir la traducci¨®, el de la m¨¤gia. Com el mag que ens sorpr¨¦n amb mocadors de color dins la m¨¤niga o amb una cigarreta encesa que fa eixir de l¡¯orella, ¡°el traductor sempre ha de descobrir un punt de vista nou: el de la seva llengua¡±. I el que ¨¦s m¨¦s decisiu: ho ha de fer com el mag, sense descobrir-ne el misteri, fent-nos creure que all¨° que llegim, incorporat amb saviesa a la nostra llengua, ¨¦s la cosa (la hist¨°ria, la idea, el vers¡­) m¨¦s natural del m¨®n.