Sharpe i Catalunya

Fins dijous passat, a Catalunya quedaven dues engrunes de l¡¯enorme sentit de l¡¯humor que el nostre pa¨ªs havia conegut per hist¨°rica tradici¨®: Tom Sharpe i el programa Pol¨°nia, de TV-3. Desaparegut Sharpe, nom¨¦s ens queda Pol¨°nia. Ni un bri del que havia significat l¡¯humor dels modernistes, ni un esquitx del Cu-cut!, d¡¯El Be Negre o de L¡¯Esquella de la Torratxa (o de La Codorniz, que es llegia molt a Barcelona), ni una espurna del Rusi?ol humorista, del Frederic Soler escatol¨°gic (que roman en l¡¯escampada coprof¨ªlia de la poblaci¨® rural i els caganers del mercat de Santa Ll¨²cia), ni un pessic dels sempre higi¨¨nics cupl¨¦s i vodevils, com s¡¯ha demostrat amb la crisi d¡¯El Molino. Caiem avall pel precipici de l¡¯ensopiment m¨¦s m¨°rbid i doctrinari.

Perqu¨¨ un pa¨ªs generi literatura humor¨ªstica, no n¡¯hi ha prou amb el naixement de persones simp¨¤tiques: hi ha d¡¯haver, endem¨¦s, un clima d¡¯opini¨® comuna oxigenat i esponj¨®s. Per¨° Catalunya tendeix, en aquests moments, a una situaci¨® de ¡°pensament ¨²nic¡± i propaganda mani¨¤tica que fa feredat: la suma del ¡°dret a decidir¡± i de les frases lapid¨¤ries del vessant f¨²nebre de Salvador Espriu ¡ªque no ¨¦s tot Espriu, per cert¡ª ens aclapara. No ¨¦s q¨¹esti¨® de viure en democr¨¤cia (encara que hi ajuda molt) o en dictadura: ¨¦s q¨¹esti¨® de no prendre¡¯s la vida com una trag¨¨dia permanent i considerar que tot ¨¦s molt relatiu, inclosa la independ¨¨ncia, la p¨¤tria, i fins i tot la llibertat. En aquests moments, molt vagament com va passar a Alemanya cap al final de la Rep¨²blica de Weimar, l¡¯ambient exhala una uniformitat marronosa de criteris i de ¡°relats¡±, com ara diuen, que, per sort, a casa nostra no desembocar¨¤ mai ni en la viol¨¨ncia ni en un estat de partit ¨²nic, sin¨®, com a molt ¡ªi ser¨¤ prou desgr¨¤cia¡ª, en un pa¨ªs ingovernable amb set o vuit partits sense cap majoria significativa.

Aix¨° ¨¦s de pl¨¤nyer, perqu¨¨, com s¡¯ha dit, Catalunya era un dels pa?sos que, en aquest sentit, no tenia res a envejar als anglesos. L¡¯humor espanyol tira massa a l¡¯astracanada (Julio Camba, menys); l¡¯humor franc¨¨s t¨¦ un no s¨¦ qu¨¨ de superioritat intel¡¤lectual que converteix la gr¨¤cia en cinisme (Voltaire sovint, per exemple); l¡¯humor alemany, llevat de Kafka, que era deixeble de Dickens, no traspassa el llindar de la ironia (Thomas Mann, per cas, excepte el seu fabul¨®s F¨¨lix Krull), i al final acaba sempre amb un exabrupte desesperat (de Nietzsche a Thomas Bernhard). L¡¯humor catal¨¤, com l¡¯angl¨¨s, estava basat en un sentit com¨² desengavanyat, lliure i mal¡¤leable: no ¨¦s casualitat que tant Anglaterra com Catalunya (no parlo de la Corona d¡¯Arag¨®) no hagin tingut mai una Constituci¨® segellada i de ciment.

Per aix¨° hem d¡¯estar tan agra?ts a Tom Sharpe ¡ªi encara m¨¦s al seu editor, Jorge Herralde, senyor del regne d¡¯Anagrama¡ª que, en bona part des d¡¯un llogarret del municipi de Palafrugell (el mateix districte electoral que el de Josep Pla), hagi donat a les lletres en catal¨¤ una s¨¨rie de novel¡¤les que han fet perviure al pa¨ªs nostre una alenada de simpatia i bon humor. Contra el t¨¤ndem Mas-Junqueras, que circula pel cam¨ª del mal demble, Tom Sharpe conservava, tamb¨¦ per als catalans, una enorme tirada a ¡°estar de filis¡±, expressi¨® que vol dir passar-s¡¯ho b¨¦ en aquesta vida, tant com es pugui (vinga a beure i fumar!), malgrat la ¡°pr¨°pia identitat¡± (pleonasme), les crisis m¨¦s variables i la m¨¦s invariable de totes: morir-se. Tamb¨¦ Herralde es va ocupar d¡¯oferir-nos un magn¨ªfic volum, El mejor humor ingl¨¦s, en qu¨¨ desfilaven textos i rialles de Woodehouse, Evelyn Waugh, Roald Dahl, Alan Bennett, Julian Barnes, Martin Amis, Ian McEwan i, naturalment, Tom Sharpe: Anagrama, 2009.

Sharpe i Herralde donen la ra¨® a una dita de Flaubert, que, a mitjan segle XIX, ja considerava que els temps contemporanis no necessitaven ni un ?squil ni un S¨°focles, sin¨® un comediant com Arist¨°fanes. Enmig del panorama somort, avorrit, de reversi¨® del seny, de tedi i marriment, Sharpe ens ha rescabalat i ens ha assistit com una salvadora provid¨¨ncia. Consolator afflictorum, ora pro nobis.

?