M¨¦s enll¨¤ d¡¯una novel¡¤la

Cada dia observo la mort com treballa des del mirall¡±. Ho deia Jean Cocteau, i no ¨¦s casual que Josep Maria Fonalleras (Girona, 1959) ho recordi a la p¨¤gina 30 de Climent, la seva nova novel¡¤la. Perqu¨¨ la mort ¨¦s un dels temes centrals d¡¯aquest llibre, s¨ª, per¨° no tota mort, sin¨® la mort representada, l¡¯escenificaci¨® de la mort, el mirall que la reflecteix. Dit d¡¯una altra manera, Climent ¨¦s una novel¡¤la sobre com escriure una novel¡¤la sobre la mort. O, tamb¨¦, una novel¡¤la que tracta la mort com a impossible novel¡¤lesc. Un exercici escatol¨°gic i metaliterari, doncs, per¨° no nom¨¦s: tamb¨¦ ¨¦s un dels textos m¨¦s ambiciosos del giron¨ª, potser el m¨¦s perfectament imperfecte, i ¨¦s un intent notable d¡¯anar m¨¦s enll¨¤, i m¨¦s enll¨¤ del M¨¦s Enll¨¤, per¨° fent-ho per contra amb m¨¦s concreci¨® que mai. D¡¯aqu¨ª, m¨¦s o menys cr¨ªtic o no, l¡¯ep¨ªgraf inicial de la novel¡¤la, de Dennis Potter: ¡°Tot ¨¦s m¨¦s trivial i m¨¦s important que mai; la difer¨¨ncia entre totes dues coses ja no importa¡±.

Potser per aix¨°, i a difer¨¨ncia de Sis homes o La millor guerra del m¨®n, Fonalleras situa per primer cop la seva hist¨°ria en llocs reals, com Roma o Girona, i entre personatges reals, com l¡¯escriptor Llu¨ªs Muntada, i fins i tot es permet la frivolitat, in¨¨dita en ell, de parlar de marques publicit¨¤ries, restaurants, actors de cinema i cantants de segona, tots ells igualment reals. Luciano Tajoli, per exemple, l¡¯itali¨¤ que el 1961 va guanyar a San Remo amb la can?¨® Al di l¨¤ (M¨¦s enll¨¤), despr¨¦s popularitzada per Betty Curtis i Connie Francis. Estirant el fil, per¨°, Al di l¨¤ ¡ªi Aldil¨¤, El M¨¦s Enll¨¤¡ª s¨®n tamb¨¦ t¨ªtols que el protagonista, un personatge d¡¯arrel clarament vilamatiana, es planteja per al seu projecte de novel¡¤la eternament bloquejat. I estirant m¨¦s, ¨¦s l¡¯ep¨ªgraf dels cap¨ªtols que serveixen al narrador per reproduir els primers fragments de la novel¡¤la dins la novel¡¤la.

Perqu¨¨, ara s¨ª, despr¨¦s de parlar de la mort i del Lidl, d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ i m¨¦s en?¨¤ de les fronteres narratives de Climent, potser ¨¦s el moment d¡¯explicitar-ho: l¡¯argument d¡¯aquesta novel¡¤la poc novel¡¤lesca ¨¦s menys important que la seva po¨¨tica disposici¨® del material, les seves refer¨¨ncies culturals i el seu joc de miralls entre el narrador i el protagonista, entre la ficci¨® i la realitat, entre l¡¯autor i el lector. Resumida en un parell de l¨ªnies, de fet, l¡¯obra explicaria la investigaci¨® del narrador quan els amics del Climent, una mena de club angl¨¨s a la gironina, li demanen que processi la seva calaixera de documents per a un possible homenatge. Mentre ho fa, mentre visita els darrers llocs que va visitar el difunt Climent, mentre en llegeix les notes i parla amb el seu entorn, el narrador viu episodis ¡ªla mort de la mare, la p¨¨rdua de l¡¯estimada, l¡¯afany de desapar¨¨ixer¡ª que interactuen amb el seu objecte d¡¯estudi fins a confondre¡¯s, entre ells i amb l¡¯autor. Tot plegat, i malgrat un to de l¨²cida melangia, ¨¦s presentat per Fonalleras en 30 din¨¤mics cap¨ªtols que barregen el present del narrador i el passat del Climent, la Sara de l¡¯un i la Berta de l¡¯altre, les divagacions de l¡¯investigador i les cartes, els v¨ªdeos i altres testimonis de l¡¯investigat. Res d¡¯ins¨°lit, tot i els altibaixos en el ritme, en un llibre que inclou contundents reflexions sobre ¡°la llibertat de les formes contra el control de l¡¯estructura¡±.

Refermant aquesta idea de novel¡¤la fragment¨¤ria, segons la qual no hi ha totalitat per narrar la mort, a Climent apareixen dotzenes de referents ¡ªalguns, amb documentaci¨® gr¨¤fica inclosa¡ª que complementen la lectura. Entre els m¨¦s destacats, i al costat de Pina Bausch, Sophie Calle, Henry Purcell i Carl Theodor Dreyer, els pict¨°rics (Renoir, Monet, Brueghel i el su¨ªs Ferdinand Hodler, cabdal per la seva s¨¨rie sobre la mort de Valentine) i, ¨¦s clar, els literaris (Bassani, Keats, Shakespeare, Auden, Ferrater, Cioran i el Zola de L¡¯obra). Uns i altres, dispersos alhora sense embafar i sense concessions, multipliquen la pot¨¨ncia d¡¯un text que al cap¨ªtol cinqu¨¨ ja cont¨¦, en fi, la seva po¨¨tica: quan el narrador parla d¡¯una exposici¨® sobre Chillida i la Sara al¡¤ludeix a ¡°l¡¯encaix¡± d¡¯una obra.

Vet-ho aqu¨ª, al marge del que sigui cert, al marge de les convencions, Climent ¨¦s una obra sobre l¡¯encaix de la mort en la novel¡¤la. I sovint, per sort, va m¨¦s enll¨¤. Al di l¨¤.