C¨¦zanne: poesia i pensament fets pintura

El fracassat ¨¦s la quarta novel¡¤la de Mart¨ª Dom¨ªnguez. Una bona part de lectors amb tota seguretat la qualificaran de novel¡¤la hist¨°rica, una forma singular ¨Csi voleu¨C lligada a la divulgaci¨® de les idees, per¨° hist¨°rica al cap i a la fi. Com ¨¦s raonable, Mart¨ª Dom¨ªnguez, davant la camisa de for?a de les etiquetes, afirma que ell no en fa, de novel¡¤la hist¨°rica, perqu¨¨ ¡°all¨° que ¨¦s substancial no ¨¦s el fet hist¨°ric, sin¨® el que s¡¯aporta de la vida¡±. Per¨° aix¨° ¨¦s una veritat a mitges, perqu¨¨ l¡¯autor valenci¨¤ no s¡¯inventa personatges ex professo de caracter¨ªstiques i ¨¨poca semblants, sin¨® que a consci¨¨ncia tria personatges i contextos que han existit i que han tingut una transcend¨¨ncia i continuen tenint-ne. I precisament per aqueixa c¨¤rrega de significat o de valor simb¨°lic que aporten els personatges, Mart¨ª Dom¨ªnguez recorre al passat. El coixinet hist¨°ric permet al novel¡¤lista no haver d¡¯explicar-ho tot, sin¨® centrar-se en els aspectes que m¨¦s l¡¯interessen, que solen estar connectats amb el present. Una bona hist¨°ria amb figures del passat mata dos pardals d¡¯un tret: amb l¡¯encarnaci¨® de temps pret¨¨rits il¡¤lumina el moment actual.

?s el que fa Mart¨ª Dom¨ªnguez amb Paul C¨¦zanne. El pintor de Proven?a, juntament amb els m¨¦s purament ¡°impressionistes¡±, per dir-ho aix¨ª, entre ells, Camille Pissarro, un personatge clau en la novel¡¤la, pel fet de ser un personatge d¡¯enlla? entre els impressionistes i C¨¦zanne i, sobretot, perqu¨¨ li obri vies per a anar una mica m¨¦s enll¨¤. Paul C¨¦zanne d¨®na cos a la defensa de creaci¨® ¡°pura¡±, contra tots els entrebancs culturals i familiars i malgrat tota mena de penalitats, i representa tamb¨¦ la lluita contra la invisibilitat. Tot plegat, una evocaci¨® de les circumst¨¤ncies que dessagnen la figura de l¡¯escriptor a causa dels terratr¨¨mols que viu el m¨®n cultural i editorial.

El fracassat focalitza a trav¨¦s 26 estampes o seq¨¹¨¨ncies que abasten els anys del 1872 al 1874, un per¨ªode fonamental en la traject¨°ria de l¡¯artista. Est¨¤ en vies de trobar el sentit de la seua pintura i de la seua vida, per¨° alhora vius moments desesperats. T¨¦ m¨¦s de trenta anys, no ha venut cap quadre, viu aterrit per la superviv¨¨ncia i pel fet que la seua fam¨ªlia descobrisca una vida al marge de les convencions religioses i socials. Un moment marcat per la companyia i l¡¯exemple de Pissarro que el trau del pou art¨ªstic i existencial i el du a superar l¡¯estil barroc i retor?ut i la problem¨¤tica existencial. Amb l¡¯amic i el contacte amb la natura, la seua virul¨¨ncia amaina; la tensi¨® resisteix, per¨° la natura li permetr¨¤ de percebre les arrels de la vida humana i d¡¯expressar una certa unitat i harmonia entre les coses. ?s el moment en qu¨¨, tot i ser un home culte, forja una imatge de figura marginal, descurada i intractable, preocupat per bastir un art rigor¨®s, sense ren¨²ncies i subratllats. Va ser un home de vista discreta, ja que la seua vida va ser la seua obra. No li preocupava tant fer grans obres mestres com capir veritats menudes que li confirmen la ruta que calia seguir. Treballava per crear una imatge deferent de les coses. Aquestes havien de partir de la realitat, per¨° havien de cr¨¦ixer en les ninetes dels ulls interiors. El seu treball ¨¦s obsessiu, esgotador. Encara la pintura com una exploraci¨® pura i despreocupada, com la recerca d¡¯una f¨®rmula i d¡¯una veritat que nom¨¦s pot entreveure a trav¨¦s de la reflexi¨® permanent que era per a ell la pintura. La d¨¨ria per cercar la f¨®rmula, per tacar i esborronar i trencar llen?os era la seua via de ser conscient de la realitat. Per tant, una manera de pensar a trav¨¦s dels colors i de les estructures. El rigor, l¡¯honestedat i el risc ¨Cm¡¯atreviria a dir¨C posen en relleu que ¨¨tica i pensament es configuren en el llen?. Les reflexions del protagonista i la manera d¡¯enfrontar-se a l¡¯obra demostren que el coneixement de les coses no ¨¦s passiu, motivat per la simple contemplaci¨®, sin¨® que m¨¦s aviat sorgeix per una voluntat de captar la realitat i fer-la seua. No es tracta tant de traduir les sensacions com de crear-les. Fa la impressi¨® que gr¨¤cies al poliment insistent arriba en molts quadres a un equilibri i a una puresa i a uns extrems que no pogueren aconseguir els seus companys d¡¯aventures. ?s com si la poesia i la reflexi¨® sorgiren de la seua pintura.

Segurament El fracassat no cont¨¦ la sorpresa o la novetat que podien tenir algunes de les novel¡¤les anteriors, per¨° ¨¦s una obra ben equilibrada i on Mart¨ª Dom¨ªnguez demostra un domini m¨¦s ferm de les seues bondats narratives: redueix la descripci¨® al m¨ªnim i posa la flu?desa discursiva al servei del joc i del xoc dram¨¤tic, de la fond¨¤ria psicol¨°gica i dels encreuaments de mirades i perspectives est¨¨tiques, siga a trav¨¦s dels di¨¤legs o alguns mon¨°legs. Una novel¡¤la que t¨¦ un objectiu molt clar, el defensa amb convicci¨® i la hist¨°ria va creixent en intensitat i inter¨¦s a mesura que progressa. Tot un seguit de punts a favor seu.