El manual d¡¯amor i guerra de Pau Miquel Soler

No ¨¦s gens estrany que L¡¯amor o la guerra haja estat guardonat com a millor ¨¤lbum de can?¨® d¡¯autor en el lliurament recent dels premis m¨¦s importants de la m¨²sica en valenci¨¤. L¡¯apropiaci¨® musical que el vocalista dels alcoians Arthur Caravan (tamb¨¦ guanyadors amb els seus dos discos en edicions precedents) ha fet d¡¯alguns dels poemes del Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤, de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s, vessa talent i posa un colorista i evocador fil sonor al vessant m¨¦s vertebrador de l¡¯obra del poeta de Burjassot. Un treball que, a m¨¦s, conjuga la reivindicaci¨® identit¨¤ria i la d¨¨ria sentimental amb un lloable equilibri que haguera signat gust¨®s el mateix Billy Bragg. I que ning¨² no s¡¯espante, que la refer¨¨ncia potser no ¨¦s tan aliena si hom pensa en la seua compartida alternan?a entre pop i folk.

Curiosament, la idea del disc sencer no ¨¦s precisament recent, ja que ¡°naix com una mena d'enc¨¤rrec que es remunta a l'hivern de 2010, quan vaig rebre una proposta de Sandra Obiol i el Centre Ovidi Montllor (Alcoi), que dipositaven la seua confian?a en mi per a coordinar una s¨¨rie de gravacions de diversos artistes del Pa¨ªs Valenci¨¤ basades en textos concrets del Mural per a un suposat CD col¡¤lectiu¡±, diu Soler, que ara es deu sentir afortunat pel fet que no arrib¨¦s a bon port, ja que ¡°malauradament el vestit em va vindre ample, i per problemes de temps i pressupost aquesta idea no va reeixir. Per¨° per a salvar el projecte, i amb el temps comptat, em vaig encarregar de compondre les can?ons i d¡¯enregistrar-les, per poder, almenys, presentar alguna cosa decent, i aix¨° vol dir que el gros del disc i dels arranjaments ja estaven gravats al comen?ament de 2011. Despr¨¦s, el projecte es va deixar de banda, sense soluci¨® de continu?tat i em vaig dedicar a tancar altres assumptes¡±.

El disc no es va arredonir fins l¡¯estiu passat, quan ¡°amb l'ajut de Gat (g3g records) ¡ªque ja va estar pressent en el primer disc d'Arthur Caravan¡ª vam tornar a gravar veus, arranjaments, mesclar i masteritzar. Tant d'aquesta part de la producci¨®, com de l'edici¨®, em vaig encarregar jo¡±.

El disc ¨¦s fonamentalment ac¨²stic, amb els arranjaments m¨ªnims, escollits amb molta cura

Interrogat sobre quin va ser el criteri de selecci¨® dels poemes, el m¨²sic alcoi¨¤ diu que ¡°en un principi hav¨ªem de triar poemes sobre pobles o ciutats que tingueren una import¨¤ncia especial dins de l'obra. Per aix¨° he treballat amb els llibres de Val¨¨ncia, Alcoi, Gandia, etc. Amb tot, vaig acabar saltant-me les regles del joc i vaig agafar poemes m¨¦s personals. Per tant, el criteri de selecci¨® va ser intu?tiu, treballava amb els textos que m¨¦s em cridaven l¡¯atenci¨® l¨ªricament i tamb¨¦ amb aquells en qu¨¨ trobava m¨¦s musicalitat¡±.

Tot aix¨° comporta que ¡°m¨¦s que una representaci¨® del Pa¨ªs, ha quedat una mena de petit mosaic coix. Sort que ¡ªcom a representaci¨® concreta del Mural¡ª es complementa d¡¯all¨° m¨¦s b¨¦ amb altres treballs, com el de Pau Alabajos!" A m¨¦s, afig que ¡°m¨¦s enll¨¤ de les refer¨¨ncies topogr¨¤fiques, el disc havia quedat com una mena de viatge o successi¨® atemporal per la nostra hist¨°ria i cultura en qu¨¨ b¨¤sicament hi havia dos conceptes que s'entremesclaven: la lluita i l'erotisme. Per aix¨° el vaig titular L'amor o la guerra¡±.

El disc ¨¦s fonamentalment ac¨²stic, amb els arranjaments m¨ªnims, escollits amb molta cura, m¨¦s allunyat del pop del que acostuma a fer i m¨¦s acostat al folk. Li preguntem, a Pau, si aix¨° ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia de ser un projecte unipersonal o ¨¦s el que demanaven els textos, i ens contesta que ¡°¨¦s ac¨²stic perqu¨¨ est¨¤ compost gitat al llit, els llibres oberts entre les cames i la guitarra a les mans. Tot i que despr¨¦s Cato ¡ªmembre del grup folk Pelandruska¡ª va ser la meua m¨¤ esquerra i, a banda d¡¯encarregar-se de la part m¨¦s t¨¨cnica, hi va deixar una forta empremta amb tot el ventall d'instruments de vent que toca, per¨° com tu dius, sense gaire ampul¡¤lositat¡±. S¨ª que reconeix que volia desmarcar-se tant com pogu¨¦s del que fa amb la seua banda, i res de millor que ¡°l¡¯ancoratge en la m¨²sica tradicional a qu¨¨ hem arribat, de qualsevol manera, no premeditadament: de sobte ens adon¨¤vem que hav¨ªem fet arranjaments amb el ritme de la muixeranga, de la dans¨¤, de l'u i el dos, etc. ¡®Perfecte¡¯, pensava jo¡±. De tota manera, no hi ha expressi¨® m¨¦s gr¨¤fica de la seua ambival¨¨ncia que en dir que ¡°¨¦s massa pop per a ser folk i massa folk per a ser pop! Millor, que siga una cosa rara!¡±

All¨° que es perfila com la faena m¨¦s feixuga d¡¯aquesta mena de treballs deu ser l¡¯acoblament de les paraules, ja ¨°bviament fetes, amb unes sonoritats determinades: ¡°M¨¦s que senzilla o complicada, ha estat curiosa. Ha estat tot un repte, perqu¨¨ m'ha perm¨¦s treballar inversament a la manera com ho faig normalment. Sempre he fet les lletres a partir de la m¨²sica. Mai no havia fet una can?¨® a partir d'un poema. Fer-ho al rev¨¦s ha estat molt divertit i no gaire dif¨ªcil. Aix¨ª i tot, val a dir que, per a ajustar els versos al format de can?¨®, he hagut de prendre'm unes llic¨¨ncies que potser no agradaran els m¨¦s puristes: he om¨¦s versos, he fet repeticions, fins i tot he ¡®tocat¡¯ el sentit i l'estructura d'alguns poemes. Em quede amb la tranquil¡¤litat que Ovidi Montllor va fer una mica com jo en compondre M'aclame a tu¡±.

¨¦s massa pop per a ser folk i massa folk per a ser pop! Millor, que siga una cosa rara!

Lamentablement, en aquest pa¨ªs tan contradictori, en qu¨¨ molts dels seus millors artistes, escriptors i m¨²sics han de patir de vegades la desmem¨°ria oficial o, pitjor encara, el rebuig analfabet d¡¯uns quants b¨¤rbars (la seua est¨¤tua va tornar a ser atacada fa nom¨¦s unes quantes setmanes), cal preguntar a Pau Miquel Soler si creu que la figura del poeta de Burjassot (que va escriure Mural del Pa¨ªs Valenci¨¤ al cap de poc de la mort del general Franco) ha rebut l¡¯agra?ment que li corresponia pel seu poble: ¡°Tots sabem quin sector de la societat se sent agra?t amb Estell¨¦s i quin, per contra, el sent com una amena?a. S¨®n coses de fa molt de temps. En aqueix sentit Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s est¨¤ ben present en la societat i la cultura valencianes. I aix¨° realment ¨¦s un triomf! Especialment aquest any s'est¨¤ dignificant la seua mem¨°ria, est¨¤ arribant a les noves generacions i, a m¨¦s a m¨¦s, ha sorgit tota una allau poli¨¨drica de treballs musicals estellesians, que manifesten la gratitud que sent la meua generaci¨® davant d'aquesta figura tan incommensurable¡±.

M¨¦s dubtes li desperta el fet que la seua figura haja obtingut el ress¨° merescut a la resta de l¡¯Estat, ja que ¡°de fet, si intentes trobar un equivalent de la seua po¨¨tica ¡ªestil, tem¨¤tiques i extensi¨®¡ª en tot l'Estat espanyol durant la seua ¨¨poca ¡ªper posar un exemple¡ª, no el trobes f¨¤cilment¡±.

El disc es presentar¨¤ en directe sense presses, amb la seguretat que ofereix el fet de saber que el contingut del treball ¨¦s prou s¨°lid per a suportar un tractament auster o un de m¨¦s ornamentat. De fet, Soler proclama amb orgull ben justificat que ¡°la representaci¨® d'aquest disc pot ser ¨ªntima i despullada ¡ªen duet¡ª o, per contra, pot recrear-ne d'alguna manera la sonoritat amb una banda m¨¦s completa amb els mateixos m¨²sics, si fa no fa, que han participat en la gravaci¨®. Tot dep¨¦n del pressupost! La tardor segurament ens portar¨¤ alguns concerts importants que ja anirem anunciant¡±. Com a m¨ªnim, ja que la tasca ha estat complexa i, sobretot, prolongada en el temps, no es pot renunciar a ¡°la il¡¤lusi¨® d'acabar l'any Estell¨¦s presentant el disc com cal. Com que he anat al meu ritme, cal fer, almenys, un bon final de festa!¡±.