Stefano Maria Cingolani, un rom¨¤ en la pell dels cl¨¤ssics

Vaig con¨¦ixer Stefano Maria Cingolani un mat¨ª tebi del 25 d¡¯octubre de 1997 a la vella redacci¨® que El Temps tenia a l¡¯avinguda del Bar¨® de C¨¤rcer damunt la botiga de disfresses de Casa Pic¨®, encaixonada entre el que queda del Sant Hospital de Val¨¨ncia i la llavors fantasmag¨°rica esgl¨¦sia dels genovesos. Cingolani havia acabat de ser guardonat amb el Joan Fuster d¡¯assaig per Joan Ro¨ªs de Corella, la import¨¤ncia de dir-se honest i venia amb un altre guanyador dels Octubre, el de novel¡¤la, l¡¯escriptor Mart¨ª Dom¨ªnguez.

A tots dos els esperava un petit escamot de periodistes per a les entrevistes i les fotos de rigor. Aquell any els premis d¡¯Eliseu Climent, amb Eduardo Zaplana a Palau, abandonaven el seu posat de gala amb vel¡¤le?tats petitburgeses i recuperaven el seu esperit de revolta bolxevic. Aquella tardor, a la Val¨¨ncia rogenca i somiatruites, arrasada per les hosts de la dreta llorentina i cimentera, semblava que nom¨¦s li quedava aquella festa de les lletres com a ¨²ltim reducte des d¡¯on intentar algun tret.

A mi em va tocar entrevistar el doctor Cingolani, breument, sense haver llegit ni un borrall del seu text i sense tenir ni massa ni poca idea de Corella, un autor que l¡¯itali¨¤, aleshores investigador de la Universitat de Roma Tor Vergara, s¡¯havia passat durant els darrers tres anys explicant a les aules de la Universitat de Barcelona, on exercia temporalment com a professor convidat per mediaci¨® de la tamb¨¦ doctora Lola Badia.

Cingolani parlava amb molta seguretat, sense deixar de somriure d¡¯aquella manera un punt desafiant, parapetat darrere d¡¯una alta murada d¡¯ironies.

Despr¨¦s d¡¯aquella entrevista el vaig perdre de vista durant deu llargu¨ªssims anys, per¨°, des d¡¯en fa sis ens trobem en els llocs i les situacions m¨¦s insospitats com si f¨®rem dos estranys personatges d¡¯un conte de Pere Calders exiliats en una estranya ciutat del tr¨°pic o en tr¨¤nsit amarg cap al parad¨ªs. Durant aquests anys ha escrit i ha publicat a cor qu¨¨ vols sobre les quatre grans cr¨°niques, sobre Bernat Metge, sobre Bernat Desclot, sobre el rei Pere el Gran, Jaume I, sobre historiografia catalana¡­

L¡¯investigador no ha canviat gaire durant tot aquest temps. Lluu la mateixa cabellera recollida, grisosa i una mica esborrifada. Parla amb la mateixa contund¨¨ncia i els mateixos esguits, i no ha perdut gota d¡¯una ironia que tal volta el temps ha agrejat. Assegura que a hores d¡¯ara se situa enfront de l¡¯acad¨¨mia, la qual ha decidit ¡ªentenc que de manera unilateral¡ª que siga un heterodox, i aix¨° malgrat que ell confesse amb sinceritat que la seua intenci¨® ¨¦s fer-la progressar.

L¡¯investigador lamenta aquesta p¨¨rdua d¡¯inter¨¦s per la hist¨°ria pol¨ªtica

Nascut a Roma el 1956 al si d¡¯una fam¨ªlia de classe mitjana alta ¡ªel seu avi matern fou un enginyer important¡ª, va arribar al m¨®n del catal¨¤ per casualitat quan estudiava filologia rom¨¤nica a La Sapienza. ¡°Vaig ensopegar amb Dom Pinell fugint de l¡¯assignatura d¡¯Hist¨°ria del cristianisme i per a compartir examen de catal¨¤ amb un amic de carrera¡±, explica. El monjo de Montserrat, Jordi Pinell i Pons, professor de Lit¨²rgia a l¡¯Institut Pontifici de la Universitat Benedictina de Sant Anselm, era tamb¨¦, en efecte, l¡¯autoritat en catal¨¤ a La Sapienza. ¡°L¡¯any 88 vaig arribar a Barcelona amb una beca de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, i m¡¯hi vaig estar uns quatre mesos. El 1995 vaig tornar convidat per Lola Badia com a professor visitant i vaig estar-hi dos cursos, despr¨¦s vaig passar tamb¨¦ a la Pompeu Fabra i de poc no vaig anar a parar a la Universitat d¡¯Alacant¡±, recorda. Avui en dia la seua relaci¨® amb la doc¨¨ncia universit¨¤ria ¨¦s tangencial i Cingolani es dedica m¨¦s aviat a l¡¯edici¨® de documents o corpus documentals, com en el que treballa a hores d¡¯ara relacionat amb els joglars, ministrers i m¨²sics des de l¡¯¨¨poca de Jaume I fins a Alfons el Magn¨¤nim. Durant els darrers quatre anys l¡¯Arxiu de la Corona d¡¯Arag¨® s¡¯ha convertit en el seu veritable despatx. Estudis sobre el comer? medieval del blat, la biografia del rei Pere el Gran o l¡¯edici¨® de l¡¯obra Monuments d¡¯Hist¨°ria de la Corona d¡¯Arag¨®, un projecte a mig fer engegat per la Universitat de Val¨¨ncia i amb Antoni Furi¨® que espera un finan?ament que no arriba.

¡°L¡¯Arxiu de la Corona¡±, afirma, ¡°¨¦s inesgotable i alhora la cosa menys explotada que puga existir. Hi ha tones de documents des del segle IX fins al XVIII. Hi trobar¨¤s, per¨°, m¨¦s estrangers que no pas gent d¡¯aqu¨ª. Les raons s¨®n molt diverses, des de l¡¯enorme descens d¡¯estudiants que fan tesis doctorals passant per un canvi en els centres d¡¯inter¨¦s avui molt localitzats en la hist¨°ria econ¨°mica o en la hist¨°ria local¡­¡±. L¡¯investigador lamenta aquesta p¨¨rdua d¡¯inter¨¦s per la hist¨°ria pol¨ªtica i, sobretot, per la dimensi¨® reial: ¡°En aquests moments hi ha gent a Europa que estudia el funcionament de les cases reials, no n¡¯hi ha ni un de sol de catal¨¤. Dos dels investigadors que estudien la cort a casa nostra s¨®n francesos¡­, l¡¯allunyament ¨¦s brutal¡±.

No ¨¦s, per¨°, l¡¯¨²nica cosa de qu¨¨ es queixa. L¡¯investigador ¨¦s cr¨ªtic amb una mentalitat acad¨¨mica determinada i conscient tamb¨¦ que les seues posicions tenen un preu molt elevat que es pot mesurar en menyspreus o oblits intencionats.

La seua recerca sobre Bernat Metge, els seus punts de vista, l¡¯han indisposat, per dir-ho d¡¯una manera suau, amb una acad¨¨mia ben sovint herm¨¨tica. ¡°Fa poc es va fer una lectura dramatitzada al Teatre Romea de Lo Somni en commemoraci¨® dels sis cents anys de la mort de Bernat Metge. En el llibret de m¨¤ encara es mantenien alguns t¨°pics, banalitats com ara que Metge va escriure Lo Somni a la pres¨® per recuperar la confian?a del rei¡­, per¨° si mai no va estar a la pres¨®!, aix¨° ¨¦s indemostrable. Ni tampoc no li feia falta acontentar el monarca: ell era del monarca!¡­ Superficialitats com ara que era un murri, que fan que l¡¯autor no es veja com alg¨² que intent¨¤ revolucionar la cultura, lluitar contra els models establerts¡­ Metge en realitat repr¨¦n el Boeci autor que s¨ª que era a la pres¨® quan va escriure La consolaci¨® de la filosofia. ?s un joc literari, i si encara es diu que era a pres¨® ¨¦s perqu¨¨ ho va dir Riquer¡­ Val a dir que Metge ¨¦s, juntament amb March, en part, l¡¯¨²nic autor europeu que t¨¦ la literatura catalana en aquell moment. La seua ¨¦s, doncs, una discussi¨® de base, de fons, discuteix tots els sistemes ¨¨ticoculturals del seu moment i acaba deixant-nos sense una resposta¡±.

Les seues idees sobre Ro¨ªs de Corella tamb¨¦ ensopeguen amb la visi¨® molt m¨¦s restrictiva de l¡¯acad¨¨mia: ¡°Corella tamb¨¦ lluita, com molts altres autors europeus, contra el conformisme, contra el dogmatisme cultural i religi¨®s en un moment en qu¨¨ triomfen Francesc Eiximenis i Vicent Ferrer, fonamentalistes, protegits per la monarquia¡­ Corella busca una llibertat en el passat, en les fonts llatines, per parlar de coses que en el present s¨®n considerades pecaminoses pel cristianisme. Al capdavall, unes fonts que durant tot aquell per¨ªode han estat portes a la llibertat o b¨¦ al malson de la mala consci¨¨ncia. Igual que Metge, Corella vol desmarcar-se d¡¯unes armadures molt fortes com s¨®n les de les convencions socials i religioses, dels esquemes literaris de l¡¯¨¨poca¡­¡±. Tot plegat, Cingolani es responsabilitza d¡¯haver convertit l¡¯autor de la Trag¨¨dia de Caldesa en un personatge inc¨°mode: ¡°Malauradament, ha guanyat l¡¯¨¤nsia que ve dels anys seixanta, setanta, de ciencifitzar la literatura, el model hiperfilol¨°gic itali¨¤, tot all¨° de l¡¯edici¨® dels textos, de l¡¯an¨¤lisi de les fonts etc., deixant les interpretacions m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquests esquemes constrets a individus que, encara que puguen ser intel¡¤ligents, no deixen de ser marginals, de fora del m¨®n acad¨¨mic¡±. ¡°No es vol interpretar¡±, prossegueix, ¡°tot es queda en un nivell molt filol¨°gic, s¨®n mecanismes interns de la universitat basats en la cientificitat, en l¡¯objectivitat¡­ La meua relaci¨® amb l¡¯acad¨¨mia en aquest moment ¨¦s ambigua... L¡¯acad¨¨mia vol de vegades mantenir els termes en un territori controlable que deixe de banda la part personal, per tal com la interpel¡¤laci¨® ¨¦s arriscada, t¡¯hi has de mullar¡±.

¡°La lectura que es fa en aquest pa¨ªs de les cr¨°niques ¨¦s prehist¨°rica"

Des d¡¯aquesta perspectiva el 2007 tamb¨¦ va abordar la redacci¨® de Jaume I. Hist¨°ria i mite d¡¯un rei (Edicions 62), ¨¦s a dir, combinant la lectura de tota la documentaci¨®, la lectura del Llibre dels fets, i comptant-hi tamb¨¦ amb la seua pr¨°pia interpretaci¨® dels motius i raons del personatge. ¡°La lectura que es fa en aquest pa¨ªs de les cr¨°niques ¨¦s prehist¨°rica, vull dir que o tot ¨¦s veritat o tot ¨¦s invenci¨®¡­ Hi manca una an¨¤lisi dels textos¡­ En el meu Jaume I hi ha una lectura de la cr¨°nica no tan sols com a font positiva de fets, sin¨® tamb¨¦, com a font de pensament del rei, la qual cosa obliga a una an¨¤lisi diferent¡±. Aix¨° ¨¦s una manera de fer m¨¦s poli¨¨drica, psicol¨°gica, que tracta d¡¯entendre, per exemple, els mecanismes de construcci¨® del poder. A partir d¡¯aqu¨ª, dedueix que Jaume I no ¨¦s, ni de bon tros, un personatge tan monol¨ªtic com s¡¯ha dit, ni per a b¨¦ ni per a mal. La irrupci¨® de Cingolani en l¡¯¨¤mbit de la hist¨°ria, les seues educades cr¨ªtiques a la concepci¨® cristiana del personatge de Jaume I aportada pel pare Robert Ignatius Burns, tampoc no sembla que hagen estat molt ben rebudes. L¡¯itali¨¤ torna a pagar penyora per una feina no sempre grata i menys encara coneguda, sempre apassionant.

Siga com vulga, continua treballant i donant obres molt interessants, com la de Pere el Gran. Vida, actes i paraula (2010), exhumant piles de documents, burxant en els budells dels textos per acabar trobant l¡¯¨¤nima dels seus autors, buscant tamb¨¦ les carreteres que connecten la literatura medieval catalana amb Europa, amb un m¨®n i amb un temps.