La prostituci¨® dels significats

Moltes vegades el que ¨¦s urgent no ens deixa temps per a tractar all¨° que ¨¦s important. Un bon exemple el tenim amb l¡¯educaci¨® i la Llei Org¨¤nica de la Millora i la Qualitat de l¡¯Educaci¨® (LOMQUE), m¨¦s coneguda per Llei Wert. I ¨¦s que la situaci¨® econ¨°mica i els problemes de moltes de les persones en el seu dia a dia s¡¯estan emprant com a excusa per a canviar tot l¡¯Estat de Benestar que ens ha costat tant de construir durant les ¨²ltimes d¨¨cades.

La LOMQUE d¨®na molt per a parlar: que si les rev¨¤lides, que si la religi¨® compta per a beques i nota mitjana, que si la p¨¨rdua de capacitat decis¨°ria dels Consells Escolars, que si ¨¦s tornar a fa quaranta anys, que si se subvencionen els centres que segreguen per sexes, etc. De tot a?¨° podria parlar... i llargament! Per¨° crec que conv¨¦ fer una s¨¨rie d¡¯observacions que, encara que ¨°bvies, estan produint al meu parer m¨¦s que una perversi¨®, una aut¨¨ntica prostituci¨® dels significats.

M¡¯explique. Tot i que el PP t¨¦ tota la legitimitat democr¨¤tica per a fer aquesta llei, donada l¡¯ampla majoria absoluta que t¨¦ a les Corts Espanyoles, no es poden utilitzar paraules com ¡°millora¡± i ¡°qualitat¡± i desenvolupar pol¨ªtiques que van objectivament en contra de la ¡°millora¡± i la ¡°qualitat¡± i acusar, a m¨¦s, a tots aquells que es posicionen en contra de la llei (opci¨® tamb¨¦ perfectament leg¨ªtima) com a persones que estan en contra de la ¡°millora¡± i la ¡°qualitat¡±.

La justificaci¨® que d¨®na el PP per a aquesta reforma urgent ¨¦s que el nostre sistema educatiu t¨¦ dos problemes: l¡¯alta taxa d¡¯abandonament escolar (un 24,9% en el 2012 front a un 12,8% de mitjana a la Uni¨® Europea) i els baixos resultats en les proves internacionals (per davall de la mitjana dels pa?sos de l¡¯OCDE). Aquests fets s¨®n reals, per¨° qualsevol persona de seny no pot entendre com es pot millorar la qualitat del sistema educatiu augmentant el nombre d¡¯alumnes a l¡¯aula, eliminant professorat i retallant les partides pressupost¨¤ries en educaci¨® (tot el contrari al que fan la resta de pa?sos europeus amb els quals se¡¯ns vol comparar). He intentat trobar un sol article cient¨ªfic publicat en revistes nacionals i internacionals de l¡¯¨¤rea d¡¯educaci¨® que defense aquesta hip¨°tesi i... saben qu¨¨? No n¡¯he trobat cap! L¨°gic, no?

Una altra q¨¹esti¨® interessant on tamb¨¦ es prostitueix intencionadament el significat d¡¯alguns conceptes ¨¦s el tema econ¨°mic. Segons el govern del PP hi ha un problema d¡¯inefic¨¤cia del sistema educatiu p¨²blic, ja que els diners invertits en educaci¨® no es corresponen amb els resultats esperats, ignorant intencionadament el retr¨¤s hist¨°ric que en educaci¨® ha patit el nostre pa¨ªs (per exemple en 1980 la taxa d¡¯abandonament als 14 anys era del 38%) i la millora qualitativa en els resultats, intentant fer-nos creure el sil¡¤logisme seg¨¹ent: ¡°Si invertint m¨¦s els resultats s¨®n dolents, aleshores si invertim menys els resultats milloraran¡±. Absurd, no? ?s evident que m¨¦s inversi¨® equival a m¨¦s recursos, m¨¦s recolzament, m¨¦s i millor atenci¨® individualitzada, m¨¦s cohesi¨® social, m¨¦s oportunitats i millors resultats. I els retalls en educaci¨® (ho adornen com vulguen adornar-ho) impliquen tot el contrari. Tal vegada conv¨¦ recordar al ministre de cultura franc¨¦s dels anys seixanta, Andr¨¦ Malraux, quan deia: ¡°Si els sembla car invertir en educaci¨®, proven amb la ignor¨¤ncia!¡±

La reforma educativa del PP intenta amagar la ideologia que la inspira. Per¨° ideologia en t¨¦ (com tot en aquesta vida) i de vegades es manifesta al text de la llei. Ac¨ª en van uns exemples: ¡°...el nivel educativo de los ciudadanos determina su capacidad de competir con ¨¦xito en el ¨¢mbito del panorama internacional (...). Mejorar el nivel de los ciudadanos en el ¨¢mbito educativo supone abrirles las puertas a puestos de trabajo de alta cualificaci¨®n...¡±. Miren vost¨¦s, l¡¯educaci¨® obligat¨°ria no es pot mesurar en termes de ¡°competitivitat¡± o ¡°empleabilitat¡±. L¡¯educaci¨® obligat¨°ria ¨¦s per a formar persones... no treballadors!

¡°...No es imaginable un sistema educativo de calidad en el que no sea una prioridad eliminar cualquier atisbo de desigualdad...¡±. Segons les xifres del Ministeri d¡¯Educaci¨® del 2009, el nombre d¡¯estudiants immigrants que trobem est¨¤ a l¡¯escola p¨²blica i ¨¦s del 83%, front a la concertada i privada. Aquest tipus d¡¯alumnat requereix, en general, major atenci¨® educativa, cosa que exigeix un sobreesfor? a l¡¯escola p¨²blica. Desigualtat?

L¡¯educaci¨® hauria de ser ¡°q¨¹esti¨® d¡¯Estat¡± i no canviar les lleis educatives cada vegada que un partit guanya les eleccions. Per a redactar-les cal una grand¨ªssima majoria pol¨ªtica, social i cient¨ªfica que assegure una vig¨¨ncia m¨ªnima de vint anys (nosaltres en portem 7 en 42 anys!). A?¨° xoca amb la realitat de com s¡¯ha dut a terme aquest Projecte de Llei, a pesar que la pr¨°pia p¨¤gina web del Ministeri prostitu?sca de nou els significats quan diu: ¡°El Proyecto de Ley se ha elaborado con el resultado de las consultas realizadas y aportaciones recibidas de las Comunidades Aut¨®nomas; ¨®rganos colegiados; representantes de asociaciones de padres de alumnos, directores y profesores de centros docentes; representantes sindicales de los profesores y de los estudiantes; representantes de los centros; profesionales de la educaci¨®n; asociaciones; plataformas; sociedades; colegios profesionales y, en general, de los ciudadanos.¡±

Consens? La realitat ¨¦s que en la redacci¨® de la LOMQUE el PP sols ha comptat amb el PP i poc m¨¦s! (A excepci¨® de la Confer¨¨ncia Episcopal Espanyola). No s¡¯ha tingut en compte ni el professorat, ni les associacions de pares i mares, ni els estudiants, ni els investigadors en educaci¨®... Aix¨ª no!

Miren, cada paraula t¨¦ un significat i utilitzar-les per a dir el contrari vol dir prostituir el seu significat: Millora? S¨ª!, Qualitat? Tamb¨¦!... Per¨° no aix¨ª! Ens va ni m¨¦s ni menys que el futur dels nostres fills i filles!

Jos¨¦ Cant¨® Dom¨¦nech es profesor de la facultad de Magisterio de la Universitat de Val¨¨ncia