La tinta invisible de Josep Jan¨¦s

El 13 era el seu n¨²mero de la sort. Quan anava al banc es feia acompanyar sempre per un home que havia nascut el 1913 i que tenia 13 germans; i ell havia nascut l¡¯1 del 9 de 1913. Mal gestor? Va publicar durant m¨¦s de 25 anys, no deuria ser tan tonto... Feia de tot per poder editar, que era la seva passi¨®. Per aix¨° sempre tenia la pilota a l¡¯aire; durant la Segona Guerra Mundial no va pagar drets d¡¯autors estrangers i el seu despatx el tenia al cuarto de la planxa de casa seva al carrer Muntaner, 316; l¡¯estructura empresarial era m¨ªnima, tot en pla casol¨¤; les seves filles recorden que a casa vivien b¨¦ per¨° molt al dia... En qualsevol cas, aconseguia sempre els cr¨¨dits dels bancs pels bons contactes que hi tenia des d¡¯abans de la guerra...¡±. Ho diu l¡¯editor i estudi¨®s del gremi Josep Mengual tot definint un aut¨¨ntic personatge, Josep Jan¨¦s i Oliv¨¦, editor emergent a la Catalunya dels anys trenta i amb xofer a l¡¯Espanya aut¨¤rquica dels quaranta, que acabaria posant les bases d¡¯un futur imperi editorial, Plaza & Jan¨¦s. Un home culte i empresari triomfador ja abans de la Guerra Civil, barrejat, per¨°, amb hist¨°ries de superstici¨® gaireb¨¦ infantil i amb la llufa de mal gestor. Conegut per¨° gaireb¨¦ silenciat, com si hagu¨¦s treballat amb tinta invisible. La vida de Jan¨¦s en part va ser sempre aix¨ª, a dues tintes, com les que emprava en molts dels seus llibres. Per aix¨°, Mengual ha titulat la primera biografia completa d¡¯aquest personatge A dos tintas. Josep Jan¨¦s, poeta y editor (Debate), una documentada manera de mirar una traject¨°ria ja centen¨¤ria per¨° encara sense reconeixement institucional.

Un nen preco?. ¡°Era ¨¤gil, nervi¨®s i viu com una centella¡±, descriu Agust¨ª Esclasans el jove Jan¨¦s, que a mitjan anys trenta ja tertulieja al caf¨¨ Euskadi, figura a l¡¯al?a i ja reconeguda en l¡¯¨¤mbit cultural catal¨¤. Era la culminaci¨® natural d¡¯aquell nen preco? que, segons els mestres, va aprendre les primeres lletres tot sol, acostumat a espavilar-se perqu¨¨, nascut a Collblanc l¡¯1 de setembre de 1913, des dels cinc anys era orfe de mare, la mateixa edat en qu¨¨ est¨¤ datat un text seu com La dida. Nom¨¦s tres anys despr¨¦s, amb vuit, sorgir¨¤ el poema Nostra p¨¤tria.

El nen prodigi que tamb¨¦ es dedica a fer revistes infantils, on no es deixa la taqueta amb les ¡°juntes de publicaci¨®¡±, deixar¨¤ els seus estudis de comer? per entrar a la banca i anar llan?ant publicacions de cert car¨¤cter catalanista (¡°revistes fetes en plan colla de barri¡±, admetr¨¤), demostrant una capacitat organitzativa notable. El primer producte seri¨®s ser¨¤ Branques d¡¯Olivera (futur ¨°rgan de la parr¨°quia de Sant Ramon de Collblanc) i el segon, Bandera, creada a final de 1930, amb nois de barri com Avel¡¤l¨ª Art¨ªs-Gener, al pare del qual comprava llibres. El futur T¨ªsner ¨¦s qui li presentar¨¤ un tal Pere Calders.

En els cercles catalans

Jan¨¦s traspua tinta per tot arreu perqu¨¨ des de 1929 fa totes les feines possibles a la impremta Fav¨¨ncia. I, traient el temps de no se sap on, compagina i fa tamb¨¦ de cap de redacci¨® de Flama, revista de la Federaci¨® de Joves Cristians de Catalunya (FJCC), ¨²nica milit¨¤ncia coneguda de Jan¨¦s a banda de l¡¯Agrupaci¨® d¡¯Escriptors Catalans (d¡¯UGT) quan la guerra. La FJCC seria cabdal: F¨¨lix Millet i Maristany, que hi era, li present¨¤ l¡¯industrial Xavier Tussell, que estava catalanitzant el Diario Mercantil. Quan aix¨° passa, l¡¯1 de febrer de 1932, Jan¨¦s hi apareix com a cap de redacci¨®, per¨° n¡¯¨¦s moralment el director. En tancar el diari, sorgir¨¤ l¡¯excepcional capacitat d¡¯engrescar de Jan¨¦s: conven? l¡¯industrial de fer un altre diari, Avui, tot pactant que els linotipistes i alguns redactors i col¡¤laboradors no cobrarien fins que hi hagu¨¦s beneficis. A final de 1933, ¨¦s clar, ja no hi havia diari, per¨° el preco? Jan¨¦s ja estava fet i dret.

L¡¯armari dels amics. La combinaci¨® molt amic dels seus amics i el fet de venir d¡¯una fam¨ªlia for?a religiosa expliquen moltes de les decisions que Jan¨¦s va prendre a la vida. Per exemple, amb la pres¨¨ncia d¡¯ell i la seva dona (Esther Nadal, casats discretament el 1937 a casa seva) al judici el 1938 contra el falangista F¨¨lix Ros per espia, tal com el desembre de 1936 havia intervingut per evitar la condemna a mort del tamb¨¦ dirigent falangista Luys Santa Marina (amic de tert¨²lia a El Oro del Rhin), tot impulsant una comissi¨® d¡¯intel¡¤lectuals per aconseguir l¡¯indult.

El paradigma de la seva manera de fer ¨¦s el fam¨®s armari que tenia a la seva editorial, on guardava versions catalanes d¡¯obres que encarregava tot i que sabia que la censura mai no li deixaria publicar; o obres abocades a altres lleng¨¹es sabent de la imper¨ªcia del traductor. Era la seva manera d¡¯ajudar gent que estava, per raons pol¨ªtiques, molt en precari, com ara el poeta Joan Alavedra, el mateix Esclasans, V¨ªctor Alba (que treballava per a ell des de la pres¨® Model); per¨° tamb¨¦ Carles Riba (que traduir¨¤ al castell¨¤) i Josep Maria L¨®pez-Pic¨®, els seus fars po¨¨tics d¡¯abans de la guerra i que treballaran amb pseud¨°nim. Resultat: es parla de gaireb¨¦ 500 originals guardats, una esgarrifosa inversi¨® d¡¯un mili¨® de les pessetes de l¡¯¨¨poca.

Fort en autors de fora, arrib¨¤ tard a la represa en catal¨¤ i no consolid¨¤ un cat¨¤leg de castellans

La po¨¨tica de la tinta. El 6 de maig de 1934 Jan¨¦s guanyava la Flor Natural dels Jocs Florals, amb la composici¨® Tu i Il¡¤lusi¨® del teu vestit de n¨²via, poemes amorosos. La delicadesa del poeta va impregnar la seva tasca editorial: edicions a dues tintes, tipografia exquisida, grans il¡¤lustradors, inesperats exemplars de bibliof¨ªlia els anys quaranta, ¨²s de paper de barba i de b¨ªblia... El zenit de la seva tasca, abans de la guerra, seran els Quaderns Literaris, nascuts el 12 d¡¯abril de 1934. De periodicitat setmanal (els dijous), la col¡¤lecci¨® que s¡¯havia de dir La Setmana Liter¨¤ria seria d¡¯una modernitat brutal: s¡¯avan?ava als imminents llibres de butxaca, tot apareixent pocs mesos abans que els famosos volums de Penguin, i tamb¨¦ d¡¯una qualitat editorial ¡°molt superior a l¡¯Austral de tres anys despr¨¦s¡±, defensa Mengual.

L¡¯equilibri entre tradici¨® i modernitat que oferir¨¤ ¨¦s enlluernador en aquells moments: hi seran Katherine Mansfield, Andr¨¦ Gide, Eugene O¡¯Neill i un Ernst Hemingway en la que segurament ¨¦s la primera traducci¨® en una llengua peninsular. En poc m¨¦s d¡¯un any aix¨° quedar¨¤ salpebrat ¡ªa banda de cl¨¤ssics com Stevenson i Poe i Pushkin, tradu?t pels grans autors d¡¯aqu¨ª del moment¡ª per nous talents catalans, com Calders o un Francesc Trabal rellan?at i punta de llan?a dels moderns del Grup de Sabadell.

La f¨®rmula ¨¦s clara: cl¨¤ssics universals afegits a noves veus i valors de nivell literari altet, combinat amb l¡¯obertura als g¨¨neres de qualitat (humor, polic¨ªac...). Just abans de la Guerra Civil, el de Jan¨¦s era doncs un projecte d¡¯ind¨²stria editorial homologable amb Europa que permetia eixamplar la base de lectors en catal¨¤. La tasca culminaria amb l¡¯edici¨® de la revista Rosa dels Vents l¡¯abril de 1935, fita period¨ªstica seva: 50 planes, portada a color i una manera de tenir lligats noms dels Quaderns Literaris com Mart¨ª de Riquer, Josep Sol, Joan Teixidor, Josep Palau i Fabre..., que serien el contrast generacional d¡¯autors que tamb¨¦ hi col¡¤laboren, com ara Riba, Ventura Gassol, el tamb¨¦ feixista Ros...

Jan¨¦s va aguantar en plena Guerra Civil, malgrat tot: per la Fira del Llibre de 1937 traur¨¤ cinc llibres, tot i que la col¡¤lecci¨® li costava de producci¨® un 800% m¨¦s que quan l¡¯havia comen?ada tres anys abans. Mant¨¦ Mengual que, amb Proa i Barcino, va aguantar el llibre en catal¨¤ fins al 1939. Aquest coneixement del metier va fer que el Departament de Cultura de la Generalitat el reclut¨¦s per als seus famosos Serveis de Cultura al Front, dirigint la revista Amic, adre?ada als combatents. S¨ª, havia assolit un know-how editorial com pocs, una experi¨¨ncia que exportaria a les seves iniciatives de despr¨¦s de la guerra: reducci¨® al m¨¤xim de costos i preus de venda molt ajustats, pla de publicaci¨® a mitj¨¤ i llarg termini, intents de fidelitzaci¨® dels lectors amb campanyes de subscripci¨®, autors que amortitzaria col¡¤locant en dues col¡¤leccions diferents i una continu?tat amb uns determinats noms i una manera de treballar, filosofia hereva de l¡¯esperit del seu amic Eugeni d¡¯Ors.

Es refia de Jan¨¦s? ¡°Espriu, Agust¨ª, Rossell¨®-P¨°rcel, Teixidor... Tots estan tenint els seus homenatges, i Jan¨¦s no. Per qu¨¨ aquesta difer¨¨ncia de tractament institucional?¡±, lamenta Mengual despr¨¦s d¡¯haver dedicat gaireb¨¦ 10 anys a treballar la figura del poeta i editor i conduir avui una taula rodona a la biblioteca Sagrada Fam¨ªlia de Barcelona, amb l¡¯editor Jorge Herralde i l¡¯altra gran bi¨°grafa de Jan¨¦s, Jacqueline Hurtley. Potser hi respon, t¨¤citament, des del seu llibre. Jan¨¦s ¨¦s la suma d¡¯un notable cristianisme, d¡¯una fidelitat a la Rep¨²blica (per ser la legalitat vigent) i un fervor¨®s catalanisme. En qualsevol cas, ¨¦s un home d¡¯ordre, m¨¦s proper a la Lliga o entre Acci¨® Catalana i Uni¨® Democr¨¤tica de Catalunya que no pas a Esquerra Republicana. Tot i que als inicis de la guerra el van a buscar a casa les forces revolucion¨¤ries, treballar¨¤ per al conseller de Cultura Carles Pi i Sunyer, amb el cotxe del qual sortir¨¤ de Barcelona el 24 de gener de 1939 cam¨ª de l¡¯exili a Par¨ªs.

Hi ser¨¤ per poques setmanes: aconsellat pel seu amic D¡¯Ors, tornar¨¤ a Espanya per Sant Sebasti¨¤. Tot i que Ros i Santa Marina li donaran suport tornant-li el favor, ser¨¤ detingut, jutjat i, segons algunes fonts, condemnat a mort. L¡¯episodi ¨¦s obscur, per¨° com a m¨ªnim passa quatre mesos a la Model. Per guanyar-se la confian?a del r¨¨gim, se li recomana que escrigui articles contra l¡¯etapa republicana. Aix¨ª ho far¨¤, en uns textos exculpatoris on recordar¨¤ el seu ajut als amics falangistes i defensar¨¤ la figura dels ¡°tibios¡±.

De tot plegat, a banda que la seva represa com a editor ser¨¤ tot col¡¤laborant amb l¡¯editorial Yunque de Juan Ram¨®n Masoliver ¡ªen la col¡¤lecci¨® Poes¨ªa en la Mano, amb el seu amic Ros, amb qui despr¨¦s crear¨¤ el segell Emporio¡ª, en quedar¨¤ un Jan¨¦s escaldat que, fruit de la seva bonhomia o de la necessitat de c¨¤lcul, finan?a amb 500 pessetes de 1942 les classes clandestines de Literatura Catalana i d¡¯Hist¨°ria de Catalunya que imparteixen Jordi Rubi¨® i Ferran Soldevila, respectivament.

No ¨¦s un membre de la resist¨¨ncia catalana, per¨° hi t¨¦ contactes. Per¨° ¨¦s el mateix Jan¨¦s que, en paral¡¤lel, mant¨¦ la ¡°tertulia de los sabios¡± els dissabtes dels anys quaranta a casa de Javier de Salas, amb Masoliver, Ridruejo, Guillermo D¨ªaz-Plaja, Santa Marina... Potser tot plegat explicaria parcialment la negativa que Jan¨¦s rep de gent com Josep Maria de Sagarra, Josep Pous i Pag¨¨s o Palau i Fabre de fer una revista en catal¨¤ acceptada pel r¨¨gim. El possibilisme d¡¯un Jan¨¦s que es fa amb qui es fa i comen?a a construir un negoci de cert volum publicant en castell¨¤ ¡°crea un recel injustificat en els cercles catalans de dins i fora del pa¨ªs, fet al qual no ajudar¨¤ la seva actitud extravertida¡±, resumeix, un cop acabat el llibre, Mengual.

Una lluita planet¨¤ria. Jan¨¦s lluitar¨¤ com sempre per fer-se un lloc en l¡¯edici¨® en castell¨¤ en la dura postguerra. Ho aconseguir¨¤ relativament de pressa, posant mig peu a Madrid amb l¡¯editorial Emporio, amb D¡¯Ors i Coss¨ªo d¡¯assessors ¨¤ulics, un segell que comparteix amb l¡¯amic Ros, el qual, despr¨¦s d¡¯unes difer¨¨ncies, marxar¨¤ per crear Tartessos. Jan¨¦s agafar¨¤ embranzida publicant un seguit de segells, cada cop m¨¦s populars i ben fets: Pal¡¤las (amb obra de Baroja) i Ediciones de la Gacela (ambdues el 1941), ?nfora i Lauro (ambdues de 1942, l¡¯¨²ltima amb una producci¨® de 50 t¨ªtols anuals ja el 1946)...

Comparar el cat¨¤leg de l¡¯obra feta per Jan¨¦s abans i despr¨¦s de la guerra, en catal¨¤ i castell¨¤, demostra un fil conductor clar, a vegades gaireb¨¦ com un picar d¡¯ullet (la col¡¤lecci¨® La Rosa de Piedra que evoca la biblioteca Rosa dels Vents, continuaci¨® dels Quaderns Literaris i que acab¨¤ donant el nom de l¡¯editorial que cre¨¤ el 1936). La continuaci¨® ser¨¤ tal que acabar¨¤ creant un c¨¤non ben particular: Chesterton, Maurois, Baring, Bontempelli, Hamsum, Wodehouse (contra la pen¨²ria de la postguerra obrir¨¤ diverses col¡¤leccions d¡¯humor, com Al Monigote de Papel)...

Jan¨¦s acabar¨¤ creant, al llarg de la seva vida, 12 segells, amb gaireb¨¦ 71 col¡¤leccions i es calcula que uns 1.600 t¨ªtols. Per aquestes xifres l¡¯acusaran d¡¯editar una mica ¡°a perdigonades¡±. Malgrat aix¨°, li costar¨¤ fer-se un lloc en el panorama de la narrativa castellana: Destino, amb el seu premi Nadal (amb noms com Laforet, Delibes, Matute...) i la Planeta de Jos¨¦ Manuel Lara fidelitzaran uns autors als seus segells, fet que Jan¨¦s no acabar¨¤ d¡¯aconseguir mai a casa seva, tot i que cre¨¤ el Premio Internacional de Primera Novela i llig¨¤ autors com Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, Antonio Rabinat i Paco Candel, tot esquitxat amb algun espor¨¤dic Camilo Jos¨¦ Cela... ¡°En els escriptors espanyols s¡¯hi posa un xic tard, quan triomfa Destino amb el Nadal; ell s¡¯havia especialitzat m¨¦s en els autors estrangers, especialment anglosaxons, gr¨¤cies al suport del seu amic Walter Starkie, impulsor de l¡¯Institut Brit¨¤nic a Espanya; tot i aix¨ª, se la juga amb Juan Goytisolo i Buero Vallejo¡±, resumeix el bi¨°graf. I afegeix una lectura subtil per¨° segurament cabdal: ¡°Li agrada un realisme com el de Sebasti¨¢n Juan Arb¨®, de la Barcelona menys bonica, la dels ambients socials que al r¨¨gim no li fan gr¨¤cia i a ell s¨ª, perqu¨¨ en part ¨¦s l¡¯ambient de gent que surt de baix com ell mateix¡±. Tamb¨¦ hi influir¨¤ el frac¨¤s de fitxar Ram¨®n J. Sender per l¡¯oposici¨® total de la censura.

Paper a banda ¨¦s el pols amb Lara, a qui comprar¨¤ el 1947 l¡¯editorial amb el seu nom i que aquest mai podr¨¤ recuperar, tot i que ho intent¨¤. ¡°Hi hagu¨¦ un xoc de personalitats: Jan¨¦s construeix el seu cat¨¤leg a partir de traduccions, ¨¦s un home que t¨¦ els dits bruts de tinta perqu¨¨ coneix l¡¯ofici des de baix; Lara representa tot l¡¯oposat¡±.

Tamb¨¦ sembla que va amb el peu canviat en l¡¯edici¨® en catal¨¤. El 1946 es d¨®na el perm¨ªs per publicar en aquesta llengua, per¨° no traduccions. Jan¨¦s veur¨¤ com editors com Josep Maria Cruzet i Antoni L¨®pez-Llaus¨¤s se li avancen. ¡°En aquell moment estava treballant fort en la seva expansi¨® a l¡¯Am¨¨rica Llatina; d¡¯altra banda, creia que la gent recordaria el prestigi de Rosa dels Vents, que vol reprendre el 1947, per¨° hi havia hagut una guerra pel mig, va perdre tot l¡¯any 1946 lluitant amb la censura pels t¨ªtols d¡¯alguns amics, hi ha qui el veu sospit¨®s de ser del r¨¨gim i, en definitiva, l¡¯espai estava ocupat¡±. L¡¯estocada seria deixar escapar les Cr¨°niques de la veritat oculta, els contes de Calders que va tenir a l¡¯abast.

Un home bo. Jan¨¦s feia 1,75 d¡¯al?ada, pesava 80 quilos, cal?ava un 47, fumava ros, era del Bar?a i quan anava al camp baixava als vestidors i regalava llibres als jugadors, en una estrat¨¨gia vision¨¤ria. De verb f¨¤cil i tracte encantador, si pol¨ªticament no es comprometia gaire a partir de la guerra, s¨ª que ho feia amb la gent de les lletres i els seus. Ve¨ª de Pedralbes, arrib¨¤ a ser propietari de sis bons cotxes i amant de la bona taula. La combinaci¨® el port¨¤ a morir el 1959 amb 46 anys en un accident de cotxe, a 138 quil¨°metres per hora, quan anava amb uns amics a fer una cal?otada. Treballava en una col¡¤lecci¨® de llibres de narrativa amb fotografies (a l¡¯estil Sebald?) i havia arribat a un acord amb l¡¯editor Joan Sales per publicar en castell¨¤ els llibres de Club Editor. All¨° del n¨²mero 13, ¨¦s clar, no li calia.