Maduresa juvenil

En aquest punt de la partida, al cap de trenta anys d¡¯haver pujat per primera vegada a un escenari amb C.O.D.A., d¡¯haver editat mitja dotzena de discos en solitari i uns quants m¨¦s amb diferents projectes, com ara Banderas de Mayo, The Whitlams o The Beat Dealers, ¨¦s dif¨ªcil que a ?scar Briz (l¡¯Alc¨²dia, 1965) li facen figa les cames per la pressi¨® o la necessitat de destacar entre el nodrit tr¨¤nsit musical de l¡¯era Verkami. No ho sembla coneixent el saludable realisme esc¨¨ptic que sol exhibir en les entrevistes. Per¨° tampoc no devia ser f¨¤cil afrontar l¡¯entrada en l¡¯estudi despr¨¦s de l¡¯un¨¤nime i calorosa acollida del seu anterior ¨¤lbum, L¡¯estiu (La Casa Calba, 2010), un can?oner nu i enlluernador, prove?t dels m¨ªnims additaments, i bastant allunyat de la producci¨® soft pop de l¡¯exuberant Asincronia (2008).

Fer la continuaci¨® del que, tal vegada, ¨¦s el seu cim creatiu, no ¨¦s una tasca senzilla. I el temps servir¨¤ per a comparar-ho amb perspectiva. Per¨°, en tot cas, Youth (LaCasaCalba, 2013), el seu nou disc llan?at oficialment ahir, serveix amb escreix per a preservar l¡¯estatus d¡¯?scar Briz com un dels nostres artistes m¨¦s reivindicables. El seu ¨¤lbum ¨¦s ben polit i treballat, amb can?ons plenes de revoltes, en qu¨¨ passen coses, i que aborda una certa incursi¨® tem¨¤tica en la joventut ¡ªd¡¯ac¨ª ve l¡¯euf¨°nic t¨ªtol en angl¨¦s¡ª amb un so i unes can?ons que revelen la maduresa personal i musical de l¡¯autor.

Musicalment, Youth est¨¤ marcat per la decisi¨® de Briz de recuperar la base r¨ªtmica de baix el¨¨ctric i bateria per a acompanyar les seues guitarres, un format pop i rock que, sobre el paper, l¡¯allunya del folk i de la can?¨® d¡¯autor de L¡¯estiu i l¡¯acosta (alg¨² diria que perillosament) al pop adult d¡¯alguns dels seus treballs anteriors. En acabant, el so resultant sembla una soluci¨® de s¨ªntesi intel¡¤ligent, una combinaci¨® de can?ons immediates i radiables i composicions reposades a les quals no cal afegir capes de producci¨®, perqu¨¨ se sostenen perfectament amb les veus, la instrumentaci¨® b¨¤sica i els textos ben notables de Briz, que tamb¨¦ hi incorpora, com tants altres m¨²sics de l¡¯escena valenciana, poemes de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s per fer-li el seu propi homenatge.

El seu ¨¤lbum ¨¦s ben polit i treballat, amb can?ons plenes de revoltes

El disc, de fet, s¡¯obri amb Les odes, un acollidor i bonic tema que fon els poemes del mestre de Burjassot ¡°Si com l¡¯oreig¡± i ¡°Dalt el castell palpitava¡±. No digues que no pot ser ¨¦s un cant contra el pessimisme en forma d¡¯animada p¨ªndola pop que podria ser la cara A o B d¡¯un hipot¨¨tic single de vinil de 45 rpm en combinaci¨® amb En el tren, una vitalista composici¨® circular amb un final redon¨ªssim. Can?ons, totes dues, que encapsulen Lleugers, un tema m¨¦s suggeridor per la lletra que no pels seus efluvis jazz¨ªstics. Amb les evocadores ¡°Quinze¡± i ¡°El rastre dels meus herois¡±, un dels millors moments del disc, Youth agafa volada i sentit amb un viatge al passat abordat amb una melangia absent de dramatisme. Desperta el dolor, un tema aspre que guanya amb cada reproducci¨®, trenca sense contemplacions aquell clima contemplatiu (¡°He vist cada mite ensorrar-se en la pols / no ¨¦s la puresa, ¨¦s l¡¯avan? de la corrosi¨®¡±), mentre que L¡¯home sensible ¨¦s una poc complaent (tamb¨¦) reflexi¨® sobre el car¨¤cter ef¨ªmer de la joventut i la bellesa.

A continuaci¨®, l¡¯altre homenatge a Estell¨¦s, Cant de Vicent, constru?da musicalment a l¡¯estil de Bob Dylan i, pel que fa a la lletra, emprant-hi els versos de ¡°De pares pobres¡±, amb un resultat m¨¦s curi¨®s que no enlluernador. La narrativa i divertida El caminant fa de contrapunt a Cant de Vicent i de contrast amb la pista final, Val¨¨ncia tensa, un relat estupend sobre com d¡¯hostil pot ser ling¨¹¨ªsticament el Cap i Casal amb els valencians de comarques (¡°Aquesta ciutat confusa / ¡ªque vol ser oberta i gran¡ª / sol ser hostil amb els germans¡±). La can?¨® acaba amb un meravell¨®s final en qu¨¨ els instruments acompanyen en crescendo el sentit lament del cantant.

Briz hi incorpora poemes de Vicent Andr¨¦s Estell¨¦s per fer-li el seu propi homenatge

Un punt final inspirat que deixa un bon sabor de boca i que demostra que fer la seq¨¹¨¨ncia correcta de can?ons d¡¯un ¨¤lbum tamb¨¦ ¨¦s un art, tot i que siga un art en decad¨¨ncia a causa dels arxius MP3 i les seues circumst¨¤ncies. Ben mirat, venia al cas: ?scar Briz, un m¨²sic que es va iniciar musicalment en l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Internet era una entel¨¨quia, tornar¨¤ a lliurar un dels millors treballs musicals de la temporada. Maduresa juvenil.