Del vot a la igualtat

Fa 80 anys, les dones vam aconseguir el vot; ara hem de tenir m¨¦s veu. Hem d¡¯aconseguir el poder en relaci¨® amb la participaci¨® pol¨ªtica¡±. Aquestes s¨®n les paraules que la regidora d¡¯Iniciativa per Catalunya-Verds a l¡¯Ajuntament de Barcelona Janet Sanz fa servir per commemorar el 19 de novembre de 1933, dia en qu¨¨ les dones espanyoles van poder acudir a les urnes per primera vegada. Les eleccions a les Corts van permetre fer efectiu el sufragi femen¨ª, un dret que s¡¯havia aprovat dos anys enrere i que encara comptava en aquell moment amb molts detractors.

Vuitanta anys despr¨¦s, el dret de la dona a votar no ¨¦s discutit a Catalunya, per¨° l¡¯objectiu de la igualtat sembla encara molt lluny, especialment en les posicions m¨¦s altes de l¡¯escala laboral. Pel que fa a la pol¨ªtica, els homes s¨®n encara majoria, com es pot comprovar a les diferents cambres legislatives. En l¡¯actual legislatura del Parlament les dones representen un 40% dels diputats, mentre que al Congr¨¦s s¨®n un 35,4% i al Parlament Europeu, un 35,2%. M¨¦s significatiu ¨¦s el cas de la pol¨ªtica local: les ¨²ltimes eleccions municipals catalanes del 2011 van proclamar alcaldesses 135 dones, ¨¦s a dir, nom¨¦s un 14,2% del total de 947 batlles.

Des dels primers comicis despr¨¦s de la restauraci¨® de la democr¨¤cia fins ara, elles s¡¯han incorporat progressivament a la pol¨ªtica institucional, tot i que encara ¨¦s un terreny dominat per homes. ¡°S¡¯ha aconseguit molt¨ªssim, per¨° no hem arribat a l¡¯objectiu de posar fi a la desigualtat¡±, explica Dolors Montserrat, diputada popular al Congr¨¦s i vicepresidenta tercera d¡¯aquesta cambra. ¡°No ¨¦s nom¨¦s en la pol¨ªtica. Moltes dones no cobren el mateix que els homes en aquelles posicions que estan per sobre de conveni, l¡¯esport femen¨ª no ¨¦s tractat igual que el mascul¨ª als mitjans de comunicaci¨®, encara tenim casos de viol¨¨ncia de g¨¨nere, etc.¡±, afegeix. Hi coincideix Roc¨ªo Mart¨ªnez-Sampere, diputada socialista al Parlament de Catalunya, que remarca que, fins que no s¡¯aconsegueixi traslladar la proporci¨® de nois i noies que estudien actualment a la universitat als consells d¡¯administraci¨® i a les posicions directives, ser¨¤ molt dif¨ªcil parlar d¡¯igualtat.

Joaquima Alemany, que ha estat regidora al consistori barcelon¨ª, senadora i diputada tant al Congr¨¦s com al Parlament catal¨¤ per Converg¨¨ncia i Uni¨®, insisteix que les dones han de lluitar per fer efectius aquells drets que ja estan formalment reconeguts. ¡°Tenim les lleis per aconseguir la igualtat. S¡¯han implantat moltes directrius comunit¨¤ries sobre salari i treball, s¡¯ha legislat en favor de la igualtat. Ara hem de procurar que aquestes lleis es compleixin i, si no es fa, cal fins i tot anar a Brussel¡¤les a denunciar-ho. Les dones han de ser les primeres de saber qu¨¨ volen fer i exigir el compliment d¡¯aquestes lleis¡±, puntualitza la tamb¨¦ presidenta de l¡¯associaci¨® Dones per la Llibertat i la Democr¨¤cia.

Quotes i discriminaci¨® positiva. Una de les mesures que s¡¯ha utilitzat en els ¨²ltims anys per promoure la implicaci¨® femenina en els partits s¨®n les quotes, que generen controv¨¨rsia fins i tot entre les mateixes dones. ¡°Jo no hauria fet aquesta llei, per¨° no la trauria¡±, reconeix Dolors Montserrat, i explica que no voldria ser valorada pel fet de ser dona, sin¨® bona en la seva feina. ¡°Crec que ¨¦s un tema cultural que s¡¯ha de solucionar fent molta pedagogia i transmetent la igualtat¡±, reflexiona.

Janet Sanz, en canvi, defensa que les quotes han suposat un ¡°aven? absolut¡±, i ho exemplifica amb la doble coordinaci¨® aplicada recentment a la direcci¨® del seu partit, per la qual el m¨¤xim c¨¤rrec ecosocialista queda repartit entre un home i una dona, actualment Joan Herrera i Dolors Camats. Argumenta que aquesta f¨®rmula permet que les dones que s¨®n part de la formaci¨® vegin possible arribar a ser coordinadores. ¡°Si el mateix partit promou la igualtat i permet que les dones creixin dins l¡¯organitzaci¨®, no es produir¨¤ aquella situaci¨® coneguda i criticada en la qual es va a buscar una dona per ser la n¨²mero tres de la llista¡±, destaca. En aquest sentit, Joaquima Alemany apunta que ¡°les dones que estan poc consolidades en els partits normalment duren poc en els c¨¤rrecs. Si els partits fossin m¨¦s transparents i m¨¦s oberts, seria m¨¦s f¨¤cil que hi entressin i ocupessin posicions m¨¦s importants¡±.

Les hist¨°ries d¡¯aquestes quatre dones que es dediquen a la pol¨ªtica no s¨®n una excepci¨®, sin¨® que cada cop s¨®n m¨¦s comunes. Tot i aix¨ª, segons l¡¯¨²ltim bar¨°metre del Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨® (CEO), nom¨¦s un 14,1% de les dones declaren tenir molt d¡¯inter¨¨s per la pol¨ªtica, mentre que per als homes aquest percentatge s¡¯enfila fins al 25,6%. Aquesta tend¨¨ncia, que s¡¯ha observat tradicionalment en les enquestes, es tradueix tamb¨¦ en l¡¯afiliaci¨® als partits, encara dominada pels homes tot i la creixent pres¨¨ncia femenina.

Participaci¨® no institucional. ¡°Una de les coses que ens hem trobat al partit ¨¦s que en alguns matrimonis ell est¨¤ afiliat i ella no. Tot i aix¨ª, ella tamb¨¦ est¨¤ compromesa pol¨ªticament i ve als actes que organitzem. De fet, el percentatge d¡¯amics i amigues del partit ¨¦s m¨¦s igualitari¡±, comenta Sanz, i posa com a exemple diverses reivindicacions socials. ¡°l¡¯esperit de molts moviments ve?nals i d¡¯activitats en favor de la cohesi¨® als barris ¨¦s de les dones. El carrer ¨¦s de la dona perqu¨¨ ¨¦s un espai democr¨¤tic m¨¦s horitzontal. Si volem que les dones participin, hem d¡¯eliminar les fronteres entre espais formals i informals¡±, assenyala. ¡°Les dones membres d¡¯associacions, que per sort n¡¯hi ha moltes a Catalunya, estan interessades en la pol¨ªtica i participen m¨¦s. Quan es pensa la pol¨ªtica com un servei a la ciutadania i no com una manera de guanyar-se la vida, les dones participen m¨¦s¡±, afegeix Alemany.

¡°Si els costos de dedicar-se activament a la pol¨ªtica s¨®n m¨¦s alts que els incentius, potser no ho faran tantes dones¡±, argumenta Mart¨ªnez-Sampere, posant en relleu que la conciliaci¨® entre la vida laboral i la familiar no sempre ¨¦s f¨¤cil. ¡°De vegades no es t¨¦ en consideraci¨® que tenir fills ¨¦s un tema molt presencial. Els caps de setmana hi ha activitats del partit i, si no hi vas, es considera que no hi est¨¤s implicat. Per aix¨° ¨¦s molt important tenir una bona xarxa familiar que permeti compaginar-ho tot¡±, conclou. La popular Dolors Montserrat tamb¨¦ destaca la import¨¤ncia de crear un entorn familiar que permeti a tots dos pares fer-se c¨¤rrec dels fills de la mateixa manera i no impedeixi que la dona formi part activa del m¨®n del treball.

La conciliaci¨®, per¨°, ¨¦s m¨¦s complicada quan les tasques de representaci¨® obliguen a viure a cavall entre Barcelona i altres ciutats. ¡°Tot i aix¨ª, es pot fer¡±, afirma amb contund¨¨ncia Alemany. Durant anys es llevava molt aviat per agafar el primer vol cap a Madrid, on hi feia de diputada, i tornava en acabar la feina per poder passar m¨¦s temps amb els seus fills. Aix¨° implicava que no podia ser a totes les trobades informals que caracteritzen la pr¨¤ctica pol¨ªtica. ¡°Al final has de dir que no es poden fer sempre les reunions a les dotze de la nit¡±, conclou. En refer¨¨ncia a aquestes reunions, Sanz apunta que ¨¦s necessari repensar ¡°on i de quina forma es prenen les decisions¡± de manera que la dona estigui integrada.

Veu p¨²blica.?¡°El que ¨¦s evident ¨¦s que, com menys veu p¨²blica tens, menys repercussi¨® assoleixes en temes importants¡±, afirma la diputada Mart¨ªnez-Sampere, que recorda que ¡°com a ciutadana m¡¯interessen els mateixos temes que poden interessar un home, per¨° ¨¦s cert que de vegades no es t¨¦ prou en compte la perspectiva de g¨¨nere de les pol¨ªtiques¡±. Precisament aquesta pres¨¨ncia p¨²blica ¨¦s una de les reivindicacions de l¡¯ecosocialista Janet Sanz, que reconeix que l¡¯actual diputada d¡¯Iniciativa Per Catalunya-Verds al Congr¨¦s dels Diputats, Laia Ortiz, va ser un dels seus referents a l¡¯hora de voler-se dedicar de manera activa a la pol¨ªtica. Al seu parer, ¨¦s important que les noies joves vegin que hi ha dones fent pol¨ªtica perqu¨¨ aix¨° ¡°les motiva a veure que, si s¡¯ho proposen, elles tamb¨¦ poden arribar-hi¡±.

La reivindicaci¨® d¡¯una manera diferent de fer pol¨ªtica ¨¦s tamb¨¦ un dels elements comuns de la majoria de dones que es dediquen a aquest ofici. Joaquima Alemany destaca que actualment els discursos estan massa masculinitzats i no reflecteixen realment all¨° que pensen els ciutadans. ¡°Ser pol¨ªtic no ¨¦s tenir un poder especial, ¨¦s ser un representant p¨²blic. Aquest ¨¦s un valor que les dones tenen m¨¦s clar¡±, assegura. Sanz ho complementa recordant que les dones han estat les primeres a parlar de conceptes com l¡¯economia social, i que aporten valors molt necessaris, com ara la capacitat de treball en equip i la quotidianitat. ¡°Les dones sempre hem fet un teixit de coneixement que ha quedat entre nosaltres. L¡¯objectiu ¨¦s fer-lo p¨²blic i incorporar-lo a la pol¨ªtica¡±.

Vuitanta anys despr¨¦s d¡¯aquell hist¨°ric dia en qu¨¨ la meitat de la poblaci¨® tradicionalment exclosa exercia el seu dret de vot, la igualtat sembla encara molt lluny, sobretot en aquelles posicions m¨¦s elevades, tant de la pol¨ªtica com d¡¯altres professions. ¡°No ens podem aturar aqu¨ª. Hi ha pa?sos on la dona encara no pot votar ni conduir¡±, lamenta Montserrat. Hi coincideix Alemany, que destaca que si als pa?sos europeus les dones no defensen els drets adquirits, com la igualtat laboral i salarial, afebleixen indirectament la lluita per la llibertat de les dones en estats on encara estan oprimides. Aix¨ª, remarca que hi ha d¡¯haver solidaritat entre totes, ja que ¡°no pots pensar que tu far¨¤s carrera i les altres no¡±.