Els apunts de Joan Teixidor

L¡¯oblit que ha patit l¡¯obra i la figura de Joan Teixidor ¨¦s indicatiu d¡¯una inc¨²ria cr¨°nica a l¡¯hora de valorar i reviure els actius de la literatura catalana. Encara que sigui de forma tardana, en el cas de Teixidor ara queda per fi compensada amb tota just¨ªcia per la rigorosa edici¨® de la seva obra po¨¨tica completa, Una veu et crida. ?s una obra po¨¨tica que va de 1931 a 1989. De la mateixa manera que els pares transmeten als fills les coses que saben a fi que puguin viure amb millors opcions, la literatura perviu per la revaluaci¨® constant entre generacions i, si es trenca aquesta cad¨¨ncia, perilla tant la literatura com la civilitzaci¨®. Justament un escriptor com Teixidor d¨®na fe de la tradici¨® permanent, no tan sols pel que sap, des de les formes antigues fins a l¡¯art que deslliga i trenca, com per la seva l¨ªrica i una prosa molt modulada, precisa, capa? de la gran claredat. El Teixidor cr¨ªtic i memorialista ¨¦s als seus llibres d¡¯apunts. D¡¯una banda, un pensament i experi¨¨ncia de l¡¯art; de l¡¯altra, el fil que lliga tot memorialisme fragmentari que ¨¦s un anar i venir de la poesia a la prosa, del poema a l¡¯apunt. El sentit compositiu de l¡¯article ja li ve de les col¡¤laboracions a les p¨¤gines de cultura de La Publicitat, on comen?a a escriure per invitaci¨® de J. V. Foix. Abans de la Guerra Civil tamb¨¦ escriu a Quaderns de poesia, La Veu de Catalunya i Mirador. Els tres llibres d¡¯apunts ¡ªTot apuntat (1981), Apunts encara (1986) i M¨¦s apunts (1990)¡ª provenen tot sovint de peces publicades a Destino ¡ªde la secci¨® ¡°Media columna¡±, anys seixanta i setanta¡ª, a Serra d¡¯Or o als Quaderns d¡¯EL PA?S en la d¨¨cada dels vuitanta, i tamb¨¦ del volum m¨¦s miscel¡¤lani que ¨¦s Els anys i els llocs (1985). Com volia Teixidor, all¨° que unifica tots els Apunts ¨¦s, entre altres coses, ¡°una certa fidelitat¡±. ¡°Hi ha coses que de vegades s¡¯aprenen de cop i per sempre. S¨®n les mateixes coses que de vegades no s¡¯aprenen mai¡±. Al pr¨°leg d¡¯Apunts encara diu que els apunts no s¨®n ben b¨¦ un dietari per¨° tenen molts elements de dietari. ?s pudor, sentit del rid¨ªcul? Sens dubte, eleg¨¤ncia, d¡¯estil i tamb¨¦ moral. Els ¡°apunts¡± s¨®n una forma destil¡¤lada de memorialisme. En una entrevista de l¡¯any 1987, declara: ¡°Tinc gaireb¨¦ acabat un altre llibre de dietari que ser¨¤ continuaci¨® d¡¯Apunts. Seran m¨¦s apunts. Crear¨¤ una unitat¡±. ?s la unitat de la mem¨°ria. Escrivia per trobar un sentit. I tamb¨¦ per crear sentit i refor?ar la consci¨¨ncia m¨¦s enll¨¤ de tot enrenou. Qu¨¨ en far¨ªem, de l¡¯art del llenguatge, sense les formes de la consci¨¨ncia?

En ple caos del segle XX, fa una defensa l¨²cida de l¡¯harmonia, de la naturalesa sagrada, de l¡¯ordre intel¡¤lectual, de reconstruir i no desfer. Parla dels homes que, anant per les muntanyes, ha vist caminar sols: ¡°Qu¨¨ hi ha en aquests homes que van sols per les carreteres i les muntanyes? Qu¨¨ hi cerquen en les vastes solituds, en els camins dif¨ªcils, en els estanys que emmirallen el cel, en els n¨²vols que passen?¡±. Gran pregunta, m¨¦s enll¨¤ del dolor i de l¡¯abs¨¨ncia. No ¨¦s debades que un fet central en la vida i l¡¯obra de Joan Teixidor sigui el misteri de la fe. Teixidor diu amb lucidesa que la fe ens salva de nosaltres mateixos. I, quan mor el fill, els poemes d¡¯El pr¨ªncep giren entorn de la q¨¹esti¨® de la just¨ªcia de D¨¦u. Els apunts confegeixen el perfil de Joan Teixidor, l¡¯observador i el contemplatiu, el poeta, el senyor de Barcelona, el viatger, l¡¯home d¡¯Olot que tot sovint va a Atenes, el cavaller cristi¨¤, l¡¯amic dels amics, el pare que plora la mort del fill, el poeta de l¡¯instant, el prosista de la mem¨°ria. ?s la christianitas i la humanitas d¡¯Erasme; creure, no com una limitaci¨®, sin¨® com a plenitud. Sovint contempla els quadres dels pintors amics que t¨¦ a les parets de casa seva. Alguns ja han mort i s¨®n una fraternitat que transcendeix: ¡°Em conhorto pensant que si dic de la seva mort tamb¨¦ dic alguna cosa de la seva vida. I, a m¨¦s, estic segur que aquests morts que estimo i recordo encara viuen¡±.

Coneix la hist¨°ria, el fascina la innovaci¨® i t¨¦ la passi¨® pel viatge, on sigui

El fl?neur ideal que coneix la hist¨°ria i a qui fascina la innovaci¨® t¨¦ la passi¨® del viatge, on sigui. Pregunta: ¡°I si fos que anem pel m¨®n tota la vida cercant el paisatge que ens correspongui?¡± Explicaria aix¨° la passi¨® viatgera de Teixidor? Viatja i alhora no perd const¨¤ncia que, quan tornem a casa, ens adonem que no hi havia res m¨¦s a la nostra vida que all¨° que vam veure per primera vegada quan ¨¦rem infants. Escriu que la hist¨°ria de l¡¯Acr¨°polis ¨¦s tamb¨¦ la hist¨°ria de la seva ru?na. No ¨¦s una paradoxa: fins i tot per tenir ru?nes ¨¦s necess¨¤ria una civilitzaci¨®. Visitar els museus ¨¦s comprendre la partitura d¡¯una bellesa que ¨¦s simf¨°nica, per¨° al final: ¡°Ve l¡¯hora del retorn, / veig la casa dels avis¡±. Quan llegeix Ossip Mandelstam, pensa en la lluita terrible de tants escriptors de la R¨²ssia totalit¨¤ria, abocats a l¡¯exili, la deportaci¨®, l¡¯hospital psiqui¨¤tric. De sobte, l¡¯or de la tardor li fa pensar en el paisatge com a santuari, abund¨¤ncia i transcend¨¨ncia. Escriu: ¡°Arriba un moment que no puc suportar tanta bellesa¡±.