Un esteta a Val¨¨ncia

¡°L¡¯enemic principal de la creativitat ¨¦s el bon gust¡±, escrivia Pablo Picasso. Pot ser: el bon gust de vegades ¨¦s un limitador de l¡¯exploraci¨® art¨ªstica. La creativitat s¡¯endinsa per camins atzarosos, perillosos, plens de riscos per a l¡¯artista i, de vegades, malgrat voler ser nou i ¡°modern¡±, s¡¯acaba infantant un emplastre kitsch. Potser Picasso no tenia ¡°bon gust¡±, en el sentit m¨¦s cl¨¤ssic i acceptat del terme; enteneu-me, en tota provocaci¨®, en tota iconocl¨¤stia (Duchamp), en tota transgressi¨®, hi ha sempre un estirabot i, per for?a, una eixida de to. El ¡°bon gust¡± acostuma a seguir la senda m¨¦s dreturera, el cam¨ª m¨¦s pla i ser¨¤fic, les vistes m¨¦s belles i celebrades, el seny art¨ªstic. Tot all¨° cridaner, tempestu¨®s, arrauxat, incendiari, pol¨¨mic ¨¦s r¨¤pidament descartat pels seguidors del ¡°bon gust¡±. En el seu moment Picasso i els seus coreligionaris cubistes escandalitzaren la burgesia parisenca amb les seues esbojarrades creacions, que de segur semblaven tan vulgars com incomprensibles. Com pocs anys abans ho havien fet Paul C¨¦zanne (de qui els cr¨ªtics escrivien que pintava durant un atac de delirium tremens) i la colla impressionista, amb aquells llen?os que el burg¨¦s benpensant no entenia, ni hi veia res.

Vicente Colom ho diu sense embuts: ¡°Els artistes no tenen gust! S¨®n coents, majorit¨¤riament!¡±. I, aix¨° dep¨¦n, t¨¦ bona part de ra¨®. En canvi, el seu estudi del carrer del Comte de Salvatierra de Val¨¨ncia ¨¦s un homenatge a la bellesa, on tot est¨¤ perfectament calculat, on res no desentona, i on el llindar de bellesa sempre va de l¡¯excel¡¤l¨¨ncia cap amunt. Entrar al seu estudi ¨¦s com endinsar-nos en un gabinet huitcentista, en una mena de galeria de Lord Hamilton, ple a vessar d¡¯antiguitats, de bibelots i d¡¯obres d¡¯artistes de prestigi reconegut. Hi ha un mostrari de quadres impressionant: un formidable Joan Cardells, una mitja dotzena de Miquel Navarro, un enorme Carmen Calvo, uns espectaculars apunts de Michavila, una col¡¤lecci¨® de Javier Chapa i Horacio Silva, un bell Castej¨®n¡­ I tot aix¨° dins d¡¯un marc noble, amb una decoraci¨® molt parisenca, molt afrancesada: quasi fa l¡¯efecte que all¨ª Mme. de Geoffrin podria conduir el sal¨® dels dimecres amb els seus artistes protegits.

Vicente Colom hauria estat un bon mecenes de l¡¯art, si haguera nascut ric i poder¨®s. Per¨°, com ell mateix ens explica, va n¨¤ixer en una fam¨ªlia humil, en una sastreria on es guanyaven la vida treballant durament, passant moltes nits sense dormir. D¡¯alguna manera, el que ¨¦s ara Vicente Colom ho ha aconseguit a for?a de treball i sacrificis. Els anys a Par¨ªs, des del 1965 fins al 1968 (¡°jo s¨ª que vaig viure el Maig del 68!¡±), se¡¯ls va pagar impartint classes de ioga i fent de gravador industrial. Despr¨¦s, una vegada a Val¨¨ncia, es va guanyar la vida com a dissenyador. La seua passi¨® com a pintor sempre el va acompanyar, per¨° va haver de treballar amb algun tema col¡¤lateral per a poder sobreviure: ha viscut de l¡¯art, per¨° no del seu art. Aquest sempre ha ocupat el lloc central del seu cor, per¨° en canvi ha alimentat ben poc la seua cartera. Primum vivere deinde philosophari, podria ser la seua m¨¤xima.

Amb la faena feta com a decorador, amb la seua activitat com a estendard del bon gust a Val¨¨ncia, ha sufragat el seu deler art¨ªstic. Colom ha decorat moltes cases de la burgesia valenciana i, sempre que ha pogut, hi ha col¡¤locat obra dels amics pintors. Quan tindre un Miquel Navarro o un Carmen Calvo al sal¨® de casa era una heterod¨°xia impensable (venint, ¨¦s clar, de l¡¯¨¨poca inofensiva dels Arcas, Pedro C¨¢mara o Ribera Berenguer, o en el millor dels casos dels Lozano, Pedro de Valencia o Genaro Lahuerta), Colom va aconseguir clavar-hi, amb cal?ador, entre aparadors i espills barrocs, obra d¡¯aquests artistes (o fins i tot de Sanle¨®n!). Alguns artistes m¡¯han parlat de Colom com d¡¯una persona altruista, que els ha ajudat en els moments complicats, que els ha buscat clients, que els ha donat un colp de m¨¤; tamb¨¦ com alg¨² pr¨°xim i disposat a donar suport a tota mena d¡¯iniciativa ben¨¨fica. Per¨°, alhora, aquest tracte intens amb la burgesia (durant la conversa ixen de manera natural els Carpi, els Serratosa, el notari Carlos Pascual, els Sim¨® de mantes Paduana¡­), l¡¯ha dotat d¡¯una ombra de consigliere en mat¨¨ria art¨ªstica de la dreta valenciana.

Vicente Colom n¡¯¨¦s ben conscient. ¡°Alguns em veuen com el dimoni¡­ Per¨° qu¨¨ els he fet jo?¡±. La veritat ¨¦s que em sobta com est¨¤ de recel¨®s pel que fa a aquest assumpte i tamb¨¦ el temps que dediquem a parlar d¡¯all¨° que podr¨ªem reduir a la f¨®rmula d¡¯art i pol¨ªtica. Qu¨¨ ha de fer l¡¯artista? Pot vendre el seu art als burgesos? Pot col¡¤laborar amb ells, si es declara un anarquista enrag¨¦? No hi ha una certa contradicci¨® en tot aix¨°? Aquesta contradicci¨® ja l¡¯arrossegaven els impressionistes (tant que tamb¨¦ foren coneguts com els intransigents), i tot i atacar la classe burgesa volien que aquesta els comprara els quadres. Colom no ha tingut mai aquesta prevenci¨® i ha estat el fidel valedor de Mayr¨¦n Beneyto, conduint la sala d¡¯art del Palau de la M¨²sica (¡°sense cobrar mai ni un gallet, i durant d¨¨sset anys!¡±, em postil¡¤la de seguida).

La conversa ¨¦s interessant perqu¨¨ Colom accepta les cr¨ªtiques i les contesta honestament. Quan li dic que el problema de la dreta valenciana ¨¦s que ha donat p¨¤bul al mal gust, em d¨®na la ra¨®. Ell, cada vegada que arriba Falles, fuig de Val¨¨ncia i viatja a It¨¤lia. I quan li dic que el problema de la dreta valenciana ¨¦s que no ¨¦s culta, tamb¨¦ est¨¤ b¨¤sicament d¡¯acord amb mi. ¡°Fixa¡¯t que la gent vol tindre un Vald¨¦s a casa i es gasta un dineral per una serigrafia d¡¯ell, que no ha fet personalment, sin¨® el seu equip¡­ Amb aquests 12.000 euros es podria comprar una obra original molt interessant¡±. Per¨° no seria un Manolo Vald¨¦s, pense jo, que ¨¦s, comptat i debatut, el que vol el burg¨¦s benpensant de l¡¯Eixample o de la Ciutat de les Ci¨¨ncies. I afig: ¡°Per¨° ¨¦s un mal de la nostra burgesia, que ¨¦s molt papanatas. Adolfo de Azc¨¢rraga es gastava molts diners en Ribera Berenguer i, tanmateix, en aquells moments per la mateixa suma podia comprar un apunt de Juan Gris!¡±.

Li demane que m¡¯ensenye on dibuixa. Per un corredor ple a caramull d¡¯obres belles i interessants arribem a una sala interior, fosca, amb grans tapissos, il¡¤luminada per uns focus al¡¤l¨°gens. Colom dibuixa amb plom¨ª i tinta xinesa, i els seus dibuixos tenen uns volums i un joc d¡¯ombres molt interessants. En les obres sobre l¡¯Albufera, sobre cactus, sobre chaquetillas de torero, sobre capitells, sempre destaca aquest joc del clarobscur, aquesta visi¨® piranesiana del dibuix, a un pas del gravat. Hi ha molt d¡¯esfor? condensat en cada obra, moltes hores de dedicaci¨®. En les obres sobre l¡¯Albufera aconsegueix una tensi¨® sorprenent i hi sintetitza magistralment els jocs d¡¯ombres i llums del lluent; la seua ploma vola i es recrea amb el senill i la bova, amb els joncs i les aig¨¹es estancades. Ara acaba d¡¯enllestir una s¨¨rie sobre Nova York, en qu¨¨ juga amb totes aquelles formes dels gratacels, i l¡¯efecte ¨¦s poder¨®s. Li parle de Marcelo Fuentes i de la seua s¨¨rie novaiorquesa (em sorpr¨¦n que Colom no el conega) i que tot all¨° em recorda Morandi, i els equilibris entre els volums. Colom ¨¦s un bon dibuixant i aquelles obres tenen una realitzaci¨® perfecta. I, sobretot, no hi ha cap dibuix que no destaque per la composici¨® perfecta, per la saviesa a l¡¯hora d¡¯emmarcar l¡¯escena convenientment, per l¡¯equilibri dels elements. En fi, pel bon gust. Li ho faig saber i em diu: ¡°El bon gust en la pintura ¨¦s molt important. Jo s¨®c un esteta!¡±.

Potser si Colom haguera estat m¨¦s transgressor, si s¡¯haguera alliberat de tanta prevenci¨® can¨°nica, si se n¡¯haguera eixit de mare i haguera donat via lliure al seu dibuix i haguera crescut amb ell, podria haver arribat a nivells molt alts, art¨ªsticament parlant. Admira Cardells i l¡¯horroritza saber que, mentre es fan exposicions de Ripoll¨¦s (del qual no t¨¦ bona opini¨®), el gran dibuixant les passa magres. Com, d¡¯altra banda, tants altres bons artistes valencians. Ripo ¨¦s el gran protegit de la dreta valenciana, la versi¨® kitsch de Vald¨¦s. Quan vull fer-li aquest comentari, torna al seu discurs sobre el bon gust: ¡°Ara hi ha gent que renega del bon gust! L¡¯altre dia vaig sentir el pintor P¨¦rez Villalta que deia: ¡°A mi me aburre lo del buen gusto.¡± Colom fa un riure explosiu, quasi un xiscle ornitol¨°gic, i em mira divertit. Pense en la frase de Picasso i estic a punt de comentar-li-la, per¨° hem passat quasi dues hores de conversa, li han trucat per anar a dinar i tampoc no s¨¦ molt b¨¦ on ens conduiria l¡¯autoritat de Picasso. Potser l¡¯art contemporani no ¨¦s una q¨¹esti¨® de bon gust o de mal gust, sin¨® d¡¯una altra cosa molt diferent, per¨° tampoc sabria dir exactament qu¨¨. ?s un debat per a un altre dia.

Em regala el seu darrer cat¨¤leg, de l¡¯exposici¨® de l¡¯IVAM, amb el dibuix d¡¯una figuera de pala en la portada, fet amb aquella precisi¨® quasi fotogr¨¤fica. I me¡¯l dedica: ¡°A Mart¨ª Dom¨ªnguez, gr¨¤cies per la visita i per no haver tingut por de con¨¦ixer-me¡±. La paraula por em crida l¡¯atenci¨®, i tot el que traspua tot plegat. A l¡¯entrada de l¡¯estudi, una immensa fotografia seua, que ocupa tot un mur, presideix el petit rebedor, plom¨ª a la m¨¤ i mirada fixa i penetrant. T¨¦ setanta-tres anys i, potser pel ioga i per la vida saludable que fa, presenta un aspecte excel¡¤lent. Vicente Colom apaga els llums de l¡¯estudi, tanca la porta i pitgem el bot¨® de l¡¯ascensor. Mentre esperem apareix la ve?na del pis de davant, amb una gran bossa de fem a la m¨¤, i entrem tots tres en l¡¯estreta cabina de l¡¯ascensor. Vicente prem el bot¨® 0 i iniciem el descens. La vida continua.