¡°No hi ha fet diferencial en corrupci¨®¡±

Joan Ridao (Rub¨ª, 1967) passa el temps fora de la pol¨ªtica com a membre del Consell de Garanties Estatut¨¤ries. Qui va ser dirigent d¡¯Esquerra Republicana tamb¨¦ dedica temps a la doc¨¨ncia i a escriure llibres. L¡¯¨²ltim, publicat per Angle Editorial, ¨¦s Contra la corrupci¨®.

Pregunta. La conclusi¨® ¨¦s que la corrupci¨® ¨¦s inevitable?

Resposta. El pecat original ¨¦s el paradigma de la corrupci¨®: dues persones corruptes (Adam i Eva), la serp, que ¨¦s el corruptor, i un manament infringit. Aquest esquema es va repetint durant la hist¨°ria. La corrupci¨® dif¨ªcilment es pot eradicar.

P. Per¨° hi ha eines per combatre-la.

R. No tot ho podem posar en el marc legal. No vull dir que en fem un gra massa, de la corrupci¨®, per¨° la crisi l¡¯ha posat a l¡¯agenda p¨²blica. Tamb¨¦ hi ha hagut factors que hi han influ?t: la partitocr¨¤cia, amb campanyes oneroses que han portat algun partit a posar la m¨¤ a la caixa. I la cultura del pelotazo urban¨ªstic i la manca de control municipal: dels 800 imputats que hi ha a Espanya, m¨¦s del 90% estan vinculats a la pol¨ªtica local.

P. Aix¨° ¨¦s cert, per¨° tamb¨¦ tenim la casa reial i els partits que governen a Espanya i a Catalunya implicats en corrupci¨®.

R. Assistim a una aut¨¨ntica crisi de r¨¨gim. Per¨° parlant estrictament de corrupci¨®, a Espanya n¡¯hi ha hagut sempre, i Catalunya n¡¯havia fet bons negocis. Per mi el fenomen nou ¨¦s que la crisi porta que la gent passi d¡¯una certa inhibici¨® o toler¨¤ncia a una intransig¨¨ncia total.

P. A l¡¯oasi catal¨¤ les aig¨¹es ja estaven remogudes.

R. Em rebel¡¤lo davant la sufici¨¨ncia nostra de fer-ho sempre tot b¨¦. No hi ha un fet diferencial des del punt de vista de la corrupci¨®. El creixement econ¨°mic tamb¨¦ s¡¯ha basat en el pelotazo. Des d¡¯aquest punt de vista, les difer¨¨ncies entre Catalunya i Espanya s¨®n relatives.

P. Al llibre, parafrasejant Hanna Arendt, parles de la banalitzaci¨® de la corrupci¨®.

R. A la Comunitat Valenciana, el 30% dels candidats d¡¯un partit estaven imputats i, malgrat tot, no van ser sancionats electoralment. Ara les enquestes ens ensenyen un desgast dels partits grans i un ascens dels menors, i ja veurem qu¨¨ passar¨¤. Com a m¨ªnim no s¡¯ha produ?t el que va passar a It¨¤lia a conseq¨¹¨¨ncia de la tangent¨°polis i la desaparici¨® dels partits cl¨¤ssics per passar al berlusconisme. O pitjor, brots neofeixistes. Al capdavall, el sistema pol¨ªtic no llisca cap a aquest perill¨®s pendent.

P. Qu¨¨ s¡¯ha de canviar en el finan?ament de partits?

R. ?s la mare de totes les corrupcions. Hem de decidir: o institucionalitzem un bon sistema p¨²blic, o anem a la barra lliure americana, que a mi no m¡¯agrada. El que no pot ser ¨¦s un sistema h¨ªbrid, amb aportacions p¨²bliques i privades.

P. I despr¨¦s hi ha la relaci¨® entre els partits i els bancs.

R. Si el finan?ament p¨²blic no ¨¦s suficient, el recurs d¡¯endeutar-se i, per tant, d¡¯esclavitzar-se amb el sistema financer hi ha estat sempre. Aix¨°, constato, ¨¦s per les campanyes excessivament onerosos o els mailings supermilionaris, que mai s¡¯han pogut unificar en un sol enviament

P. Una altra reforma que demana ¨¦s la llei electoral.

R. S¡¯han de desbloquejar les llistes i treure poder a les c¨²pules dels partits. Fent la democr¨¤cia m¨¦s participativa i menys representativa, aconseguirem que sigui m¨¦s neta, m¨¦s transparent.

P. Qu¨¨ s¡¯ha de fer amb els imputats?

R. L¡¯imputat ha de deixar de ser una persona estigmatitzada, ha de deixar d¡¯estar lliure de sospita fins que no quedi clar que hi ha indicis racionals dels delictes. Tamb¨¦ hi ha d¡¯haver autoregulacions als mitjans. S¡¯ha de tractar la reparaci¨® d¡¯aquelles persones que han estat desimputades o exonerades.

P. Tamb¨¦ la just¨ªcia hauria de ser m¨¦s r¨¤pida.

R. Aquest ja ¨¦s un problema at¨¤vic i m¨¦s que centenari. I tenim un altre tema: quan un sol jutge, molt garantista, decideix mantenir al carrer el senyor Millet perqu¨¨ ofereix garanties de no eludir la just¨ªcia.

P. I les condemnes s¨®n breus, com els quatre anys a Carlos Fabra.

R. Aix¨° ja escapa de molt el que poden fer el legislador i els governs, ¨¦s una q¨¹esti¨® d¡¯aplicaci¨® de la llei.

P. Un altre element que convida a revisar s¨®n els indults.

R. L¡¯indult hauria de desapar¨¨ixer, ¨¦s ali¨¨ al sistema democr¨¤tic, trenca la separaci¨® de poders. ?s insostenible.

P. En el seu exercici pol¨ªtic, l¡¯han temptat mai?

R. No m¡¯hi he trobat mai, ni quan he tingut relaci¨® amb gent del m¨®n econ¨°mic o empreses. Em crec amb t¨ªtol per poder escriure sobre corrupci¨® perqu¨¨ ¨¦s dels temes que m¨¦s he treballat.

P. Sobre el proc¨¦s sobiranista, hi ha qui diu que tapa la corrupci¨®, mentre que n¡¯hi ha que diuen que un nou pa¨ªs ser¨¤ m¨¦s transparent.

R. Les dues coses s¨®n certes. En la mesura que el proc¨¦s t¨¦ l¡¯hegemonia gaireb¨¦ asfixiant de l¡¯agenda pol¨ªtica, contribueix a minimitzar altres casos de corrupci¨®. En segon lloc, ¨¦s possible que aqu¨ª, a Catalunya, si hi hagu¨¦s noves eines i nous instruments, es fessin les coses m¨¦s b¨¦. Per¨° estic en contra d¡¯aquesta sufici¨¨ncia catalana de dir que si som independents no hi haur¨¤ corrupci¨®. N¡¯hi haur¨¤, per¨° es podran adoptar mesures que fins ara no s¡¯han desenvolupat.