Dol pel somni de Sepharad

La roda de la pol¨ªtica, que mai no para, ha fet que la crisi actual en la relaci¨® de Catalunya amb Espanya coincid¨ªs amb el centenari del naixement d¡¯Espriu. El centenari, un moment sovint triat per fer balan?os, permet recon¨¨ixer el seu triomf en la batalla per la perviv¨¨ncia del catal¨¤, com s¨®n d¡¯alts els cims on dugu¨¦ l¡¯idioma, per dir-ho a la seva manera, i comprovar al mateix temps l¡¯ensulsiada de les esperances en el sorgiment d¡¯una altra Espanya, la Sepharad per ell somniada com a solar com¨² dels seus pobles.

Els escolars dels anys cinquanta aprenien als llibres de batxillerat que una poesia de Bonaventura Carles Aribau escrita en catal¨¤, quan poca gent conreava aquesta llengua, havia estat a mitjan segle XIX l¡¯origen del moviment literari de la Renaixen?a. El t¨ªtol de la poesia era ben significatiu: Oda a la p¨¤tria. Encara que el manual explicava que aquella Renaixen?a era liter¨¤ria, els estudiants de l¡¯¨¨poca entenien una altra cosa. Comprenien que la poesia pot ser, i molt sovint ¨¦s, pol¨ªtica. I, en aquells anys, potser com mai, alguns poetes ho confirmaven. Va ser el cas de Salvador Espriu en plena dictadura franquista. No l¡¯¨²nic, per¨° s¨ª el qui m¨¦s.

L¡¯obra d¡¯Espriu fou coneguda m¨¦s enll¨¤ del cercle inevitablement redu?t dels conreadors de la paraula estilitzada i el vers, dels cenacles literaris i les elits culturals, per dues raons principals: una ¨¦s que la seva obra expressava molt b¨¦, entre altres coses, una angoixa ¨¤mpliament estesa en anys de postguerra, la dels qui es consideraven un poble derrotat, oprimit, una cultura injustament aixafada i, al mateix temps, covaven una tossuda i antiga voluntat de llibertat i de superviv¨¨ncia com a poble. Versos com aquell en el qual Espriu diu ¡°hem viscut per salvar-vos els mots, per retornar-vos el nom de cada cosa¡±, connectaven de ple amb el sentiment de resist¨¨ncia que niava en molts cors despr¨¦s de la desfeta de la Guerra Civil.

¡®Primera hist¨°ria d¡¯Esther¡¯ estableix el paral¡¤lelisme entre el poble jueu i el catal¨¤

L¡¯altra ra¨® decisiva ¨¦s que l¡¯obra d¡¯Espriu va trobar uns difusors extraordin¨¤riament eficients. El poeta va saltar el clos de les elits culturals quan Ricart Salvat i l¡¯Escola d¡¯Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual (EADAG), que dirigia juntament amb Maria Aur¨¨lia Capmany, va fer el 1963 els seus muntatges teatrals a la manera de Bertolt Brecht sobre obres d¡¯Espriu a la C¨²pula del Coliseum i al Teatre Romea de Barcelona. Aleshores Espriu arrib¨¤ a l¡¯univers en expansi¨® del jovent universitari, cada cop m¨¦s revoltat contra la dictadura franquista. El 1963 fou l¡¯any de la creaci¨® del Sindicat Democr¨¤tic d¡¯Estudiants (SDEUB), el primer fruit pol¨ªtic de la generaci¨® que aportaria les fornades dirigents de la democr¨¤cia. El 1963 fou tamb¨¦ l¡¯any en qu¨¨ s¡¯edit¨¤ el primer disc del cantant Raimon amb un potent¨ªssim Al vent, crida a l¡¯acci¨® per a les noves generacions i, una mica m¨¦s endavant, fou Raimon mateix qui llan?¨¤ a audi¨¨ncies molt m¨¦s ¨¤mplies algunes de les poesies d¡¯Espriu que m¨¦s b¨¦ condensaven el moment pol¨ªtic i social. Els recitals on es podia sentir i cantar l¡¯Inici de c¨¤ntic en el temple: ¡°Ara digueu: ens mantindrem fidels per sempre m¨¦s al servei d¡¯aquest poble¡±, esdevenien veritables m¨ªtings.

Hi hagu¨¦ una imbricaci¨® directa de l¡¯obra d¡¯Espriu amb la presa de consci¨¨ncia pol¨ªtica i cultural antifranquista de les generacions catalanes, a les quals el poeta es refer¨ª com els joves llavis desclosos despr¨¦s de la foscor. I qu¨¨ els deia, qu¨¨ diu aquella obra? Primer, ja el 1939 Espriu havia escrit una pe?a teatral, Ant¨ªgona, en la qual, a difer¨¨ncia de la de S¨°focles, no es posa tant l¡¯accent en la relaci¨® entre pare i fills com en el desastre de la guerra entre germans. Al¡¤legoria de la Guerra Civil, trag¨¨dia entre les trag¨¨dies, tenebrosa experi¨¨ncia de la qual cal fugir i que cal superar.

Segon, el 1955 es publica la Primera hist¨°ria d¡¯Esther, escrita el 1948, en la qual Espriu mostrava la pot¨¨ncia creativa de la llengua catalana en el moment de m¨¤xima pressi¨® de la dictadura contra ella, i establia el paral¡¤lelisme literari entre el poble jueu i el poble catal¨¤, que ja no abandonaria. Concebuda com una crida a salvar el poble sotm¨¨s, cont¨¦ unes ¨¤cides ridiculitzacions del dictador i dels seus llepaculs. Era, encara, un llenguatge cr¨ªptic per mor de la censura, dirigit a p¨²blics for?osament minoritaris.

Tercer. En el poema La pell de brau, escrit el 1959, Espriu expos¨¤ en versos bastant m¨¦s assequibles un discurs sobre Espanya, la qual anomena Sepharad, i que descriu com el solar compartit entre diversos pobles, amb lleng¨¹es i cultures diferents entre els quals cal bastir ponts del di¨¤leg. El darrer bi¨°graf d¡¯Espriu, Agust¨ª Pons, explica que el poeta havia pouat la seva concepci¨® d¡¯Espanya, entre altres influ¨¨ncies, en la del prehistoriador Pere Bosch Gimpera, de qui fou alumne a la Universitat de Barcelona. Bosch Gimpera expos¨¤ la seva idea d¡¯Espanya en una confer¨¨ncia dictada a Val¨¨ncia el 1937. Hi sostenia que ¡°no s¡¯ha d¡¯agafar cap poble d¡¯Espanya, ni la seva cultura, com a representant exclusiu dels espanyols o la cultura espanyola, ni atribuir patents d¡¯heterod¨°xia als altres¡±.

Jordi Pujol public¨¤ el 2009 ¡®El frac¨¤s d¡¯Espriu¡¯, on consigna la derrota del somni del poeta

L¡¯entesa entre els homes i els pobles d¡¯Espanya que es proposa a La pell de brau encaixava molt b¨¦, d¡¯altra banda, amb el biaix que la pol¨ªtica antifranquista comen?ava a prendre a mitjan anys cinquanta. S¡¯havien ensorrat les esperances dels republicans d¡¯aconseguir que les pot¨¨ncies guanyadores de la Segona Guerra Mundial fessin caure el franquisme, com havien enderrocat els seus padrins, el hitlerisme i el feixisme mussolini¨¤. El partit comunista llan?¨¤ l¡¯any 1956 el que va batejar com pol¨ªtica de reconciliaci¨® nacional, tot abandonant l¡¯anterior etapa de confrontaci¨® militar amb la dictadura i la idea mateixa de guerra civil. ?s en aquest context on Espriu, que no t¨¦ res de comunista, predica la germandat dels pobles d¡¯Espanya, rebutja i plany la Guerra Civil, i ofereix l¡¯esperan?a d¡¯un futur basat en la just¨ªcia, el treball, la llibertat i el respecte entre els seus homes i els seus pobles.

Entre els tocats per aquesta mateixa idea, hi hagu¨¦ qui, anys a venir, seria el cap del catalanisme durant m¨¦s de tres d¨¨cades, Jordi Pujol. Ho escriv¨ª ben aviat, el 1961. En un dels seus escrits a la pres¨®, publicats anys despr¨¦s sota el t¨ªtol Des dels turons a l¡¯altra banda del riu, Pujol sost¨¦ que el poema La pell de brau, ¡°en tot per¨° especialment pel que fa refer¨¨ncia a la naturalesa i al significat d¡¯Espanya, al judici de la Guerra Civil i a la missi¨® de la nova lleva, s¨®n plenament adequats a l¡¯estat d¡¯¨¤nim i a les sentides o intu?des necessitats de la jove generaci¨® catalana¡±. M¨¦s encara, Pujol dedic¨¤ 10 p¨¤gines a glossar, citar i reproduir els versos d¡¯Espriu on troba el contingut, el sentit pol¨ªtic que comparteix. ¡°Heus aqu¨ª el nostre llenguatge po¨¨tic¡±, escriv¨ª Pujol. Es tracta de versos com aquests, especifica: ¡° Diverses s¨®n les parles i diversos els homes, i convindran molts noms a un sol amor. O b¨¦: Escolta, Sepharad, els homes no poden ser si no s¨®n lliures. Que s¨¤piga Sepharad que no podrem mai ser si no som lliures. I cridi la veu de tot el poble: Am¨¦n. O b¨¦: Nom¨¦s uns dits joves si encara s¨®n nets guariran les plagues de l¡¯estesa pell¡±.

Comprom¨¨s amb l¡¯antifranquisme, Espriu assist¨ª a la creaci¨® de l¡¯SDEUB al convent dels Caputxins de Sarri¨¤, on fou detingut amb la resta de participants, i fou durant aquells anys un assidu signant dels manifestos i les crides dels intel¡¤lectuals i professionals de renom que sostenien la lluita democr¨¤tica. Assist¨ª des de la primera fila a recitals de can?¨® que constitu?en entusiastes conquestes de llibertat. L¡¯editor Xavier Folch, que era l¡¯encarregat de la direcci¨® del PSUC per a aquestes tasques, ha deixat dit, en el llibre d¡¯Antoni Batista Itineraris personals, que Espriu ¡°no va fallar mai en cap dels assumptes importants en qu¨¨ els intel¡¤lectuals del pa¨ªs van ser requerits a prendre posici¨®¡±. Per¨° Folch, que hagu¨¦ de tractar-lo sovint, recorda tamb¨¦ que ¡°La pell de brau el va deixar molt amargat, perqu¨¨ era en certa manera un llibre en qu¨¨ reprenia l¡¯intent de Maragall de dialogar amb Espanya, per dir-ho aix¨ª, i es va trobar sense interlocutor, sense cap veu que respongu¨¦s, amb un mutisme total¡±.

L¡¯obra fou ben aviat tradu?da al castell¨¤ i publicada en versi¨® biling¨¹e el 1962 a Par¨ªs per Editions Ruedo Ib¨¦rico, amb una il¡¤lustrativa nota cr¨ªtica de Maria Aur¨¨lia Capmany, i tradu?da tamb¨¦ al castell¨¤ per Jos¨¦ Agust¨ªn Goytisolo. Per¨° Folch afirma: ¡°A mi em sembla que l¡¯etapa que va seguir La pell de brau va ser per a Espriu un dels moments m¨¦s amargs, m¨¦s distants de l¡¯esperan?a de construir una Espanya on cabessin totes les nacions ib¨¨riques¡±. En l¡¯exposici¨® sobre la vida i obra d¡¯Espriu que hi ha al Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona per commemorar el centenari del seu naixement, s¡¯hi reprodueix un fragment de correspond¨¨ncia on ell mateix explica la seva frustraci¨® i la conclusi¨® a qu¨¨ arrib¨¤: ¡°Vaig escriure La pell de brau, entre altres raons, perqu¨¨ no fos dit, repetint un pensament d¡¯Ortega (all¨° que ¡®solo las mentes castellanas tienen capacidad adecuada para percibir el gran problema de una Espa?a unida¡¯), que la perif¨¨ria no podia entendre la c¨¨lebre Pen¨ªnsula en la seva complexa i profunda totalitat. Ara b¨¦, crec ¡ªi cada dia ho veig m¨¦s clar¡ª que el di¨¤leg amb Madrid ¨¦s impossible. El Madrid d¡¯ara, d¡¯ahir, de dem¨¤ i de sempre¡±.

L¡¯esperan?a tan invocada a La pell de brau acab¨¤ cedint al pessimisme, d¡¯altra banda sempre present en la complexa obra d¡¯Espriu per raons ben diferents de les pol¨ªtiques. En canvi, si de la intel¡¤lectualitat i la pol¨ªtica castellana no arrib¨¤ la resposta desitjada per Espriu, la voluntat de construir una Espanya lliure i acollidora de tots els seus pobles com a iguals en drets fou la guia que seguiren els constituents catalans a partir de 1977. I la que segu¨ª Pujol quan el 1980 es convert¨ª en el president de la Generalitat i en un dels dirigents m¨¦s influents en la pol¨ªtica espanyola en la seva condici¨® de cap d¡¯un partit amb una decisiva posici¨® de frontissa a les Corts.

Despr¨¦s d¡¯aquesta llarga etapa de guiatge des de les m¨¤ximes responsabilitats pol¨ªtiques i institucionals, Pujol reconegu¨¦, no obstant aix¨°, la fallida d¡¯aquesta pol¨ªtica. El novembre del 2009, Pujol public¨¤ un article editorial al butllet¨ª del Centre d¡¯Estudis que porta al seu nom amb aquest significatiu t¨ªtol: El frac¨¤s d¡¯Espriu. L¡¯expresident hi consign¨¤ la derrota en la batalla per convertir en realitat el somni del poeta, que accepta haver assumit com a programa propi durant mig segle. Un segon t¨ªtol ho rebla: ¡°O potser caldria dir el frac¨¤s de La pell de brau¡±. Dos anys despr¨¦s, dictada ja la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l¡¯Estatut del 2006, Pujol segell¨¤, en una sonada confer¨¨ncia p¨²blica, el frac¨¤s del ¡°projecte Vicens/Espriu¡± i accept¨¤ que ¡°si la idea d¡¯Espanya que ara preval es consolida, l¡¯alternativa est¨¤ entre la independ¨¨ncia i el gradual esborrament de la catalanitat i de Catalunya¡±.

Si ho diu en Pujol, n¡¯hi ha prou perqu¨¨ molta gent ho rebutgi i s¡¯ho prengui com una posici¨® de partit. Per¨° negar la crisi, a hores d¡¯ara, nom¨¦s ho poden fer els que no van llegir o sentir Espriu o els que el rebutgen.